Resum de La restauració monarquica.

LA RESTAURACIÓ MONÀRQUICA
(1875-1898)

EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ

El pronunciament militar de Campos va significar la restauració de la monarquia en la persona d’Alfons XII. Durant l’absència del rei, Cánovas va ser nomenat regent.
La primera mesura política important del govern de Cánovas va ser l’elaboració de la Constitució del 1876, de caràcter liberal moderat. S’establiala monarquia i s’atorgaven amplis poders al monarca, que havia de garantir l’alternança entre els partits polítics. També s’establia la sobirania compartida entre el rei i les corts, bicamerals (el Senat era designat pel rei i el Congrés de caràcter electiu), i la confessionalitat de l’estat, a més del finançament del culte catòlic. La Constitució no fixava el tipus de sufragi, sinó que segonsestigués el Partit Conservador o el Partit Liberal al poder s’establia el sufragi censatari o universal masculí. Pel que fa a la declaració de drets, era més o menys àmplia segons el partit que estigués en el poder.
Cánovas va proposar un sistema de govern basat en el bipartidisme i en l’alternança en el poder dels dos partits dinàstic, el conservador i el liberal, que renunciaven al pronunciamentcom a mecanisme per accedir al poder. S’acceptava el torn pacífic de partits, que garantiria l’estabilitat institucionals i posaria fi a la intervenció de l’exèrcit en la vida política.
L’estabilitat del règim es va veure afavorida per la fi de la insurrecció carlina i la guerra de Cuba. La conseqüència més important de la derrota carlina va ser l’abolició definitiva del règim foral. D’altrabanda, la fi de la insurrecció carlina va permetre posar fi a la Guerra dels Deu Anys a Cuba, amb la signatura de la Pau de Zanjón.

LA VIDA POLÍTICA I L’ALTERNANÇA EN EL PODER

Cánovas va ser el dirigent principal del partit alfonsí que durant el Sexenni Democràtic havia defensat la Restauració. Després del retorn d’Alfons XII el va transformar en el Partit Conservador. D’altra banda, va nomenar aSagasta la formació del Partit Liberal, que havia d’acceptar la monarquia alfonsina i l’alternança en el poder.
Els dos partits dinàstics tenien la mateixa base ideològica: defensaven la monarquia, la constitució, la propietat privada i la consolidació d’un estat liberal, unitari i centralista. A més, eren partits de minories (els donaven suport les elits econòmiques). De totes formes, mentreque el Partit Conservador defensava el immobilisme polític, el sufragi censatari, la confessionalitat de l’estat i l’ordre social; el Partit Liberal estava a favor del sufragi universal masculí, l’aconfessionalitat de l’estat i l’ampliació de drets entre altres. No obstant, hi havia un acord tàctic que no permetia promulgar cap llei que forçara a l’atre partit a derrogar-la.
L’alternança en elpoder entre els partits dinàstics (torn pacífic) tenia com a objectiu assegurar l’estabilitat institucional. El torn en el poder quedava garantit perquè el sistema electoral invertia els termes propis del sistema parlamentari. Així, quan el partit del govern patia un procés de desgast polític i perdia la confiança de les corts, el monarca cridava el cap del partit de l’oposició a formar govern, quial seu torn convocava eleccions amb la finalitat d’aconseguir el nombre de diputats necessari per a formar una majoria parlamentària que li permetés governar. Per aconseguir aquests resultats es falsejaven les eleccions.
El sistema del torn pacífic es va poder mantenir gràcies a la corrupció electoral i al caciquisme. Els cacics eren persones influents del medi rural, normalment granspropietaris, que orientaven la direcció del vot mitjançant tretes de tot tipus (tupinada) d’acord amb els governadors civils de les províncies.

El desenvolupament del torn de partits

El Partit Conservador, liderat per Cánovas, es va mantenir al govern fins que Sagasta va formar el Partit Liberal. Es va introduir el sufragi universal masculí per als comicis municipals. Dos anys més tard Cánovas va...