Resum De Literatura Catalana
Páginas: 5 (1014 palabras)
Publicado: 17 de octubre de 2011
Literatura catalana
L’edat mitjana
-Dels orígens al segle XIII: la poesia provençal i els primers testimonis del català escrit
Cap mostra de manifestació escrita en llengua vulgar no pot ser exhibida en la primera meitat del segle XII. En aquest segle, a Catalunya, hi ha una gran difusió joglaresca. Una mostra es l’Ensenhamen que és significatiu i preciós.
El poble devia mostrarpreferència perles narracions en vers sobre fets històrics en forma de cançons de gesta, com ho demostra Ramon Vidal de Besalú. El poble baix devia cantar peces de tipus Amorós i les cançons religioses eren compostes per mantenen la devoció popular.
Alfons I es convertí en protector i encoratjador del moviment líric romànic. Llavors abundosos homes nascuts a Catalunya versificaren en llenguaprovençal. Al segle XII apareixen a Catalunya dos tipus d’escriptors: un per interès personal i polític i altres per guanyar-se la vida. En aquest segle apareixen les primeres mostres de prosa catalana (Fòrum iudicum, les Homilies d’ Organyà).
-Del segle XII a la primera meitat del XIV: Ramon Llull
Ramon Llull és el creador de la prosa catalana culta, és el català més perfecte. Té propòsitsdidàctics i missionals, escrivia en llatí, àrab per convertir els infidels o català (en gran proporció).
Dos reis van escriure les seves memòries, Jaume el Conqueridor i Pere el Cerimoniós, que constitueixen documents valuosíssims. Dos importants són també Bernat Desclot i Ramon Muntaner. Aquests quatre grans cròniques constitueixen una excel·lent mostra de l’evolució de la prosa a la cort i als altsestaments. Al segle XIV, Arnau de Vilanova escriu “raonaments” que s’assemblen a les actuals conferències. Francesc Eiximenis té una obra que és una suma dels coneixements que creu necessaris al cristià.
La novel·la fou expressada en forma de tirallongues de versos apariats narratius.
-Els segles XIV i XV: el català en poesia. Inicis del Renaixement
S’inicia un procés dedesprovençalització, però encara un grup de poetes del regne de Mallorca sofreixen la provençalització.
En la breu i delicada obra de Jordi de Sant Jordi, mort molt jove el 1424, ja no podem parlar del provençal amb catalanismes, sinó de català amb solucions provençals i hi observem una certa renovació.
Ausiàs March representa la superació en la lírica catalana, la seva obra es caracteritza per una valentaintrospecció, un estil sec i ferreny, sense concessions a la retòrica, però sempre amb puixança i forta originalitat. No tingué successors de la seva categoria. Les discòrdies i les guerres civils catalanes trobaren ressò en la poesia i es convertí en arma d’atac pels dos bàndols contendents.
Bé que el Renaixement italià arribà tardanament a la poesia catalana, a la prosa, per contra, ho va fermolt d’hora. La cancelleria reial es preocupà de la precisió i de la bellesa de la llengua escrita. Els documents reials crearen una mena de llengua culta i oficial a la qual se sotmeteren els escriptors. N’és una prova Vicent Ferrer. Als dos darrers decennis del segle XIV, els documents de la cancelleria apareix l’estil de la prosa renaixentista inaugurat a Itàlia, gràcies a secretaris i elsescrivans. Entre ells es formà Bernat Metge amb Lo somni, introduí definitivament l’estil nou de la prosa en la literatura catalana.
Ja al segle XIV es traduïren al català les principals novel·les cavalleresques de la mataria de Bretanya. Al segle XV, la literatura cavalleresca influí sobre la vida real i el capteniment dels homes. Aquests homes de carn i ossos, esdevingueren models literaris per alsescriptors, aparegué l’anònim Curial e Güelfa i Joanot Martorell amb Tirant lo Blanc. Dues novel·les cavalleresques que es caracteritzen per la fidelitat a una realitat ambiental.
-Del Renaixement al Romanticisme
Des dels primeres decennis del segle XVI fins als primeres del XIX, una sèrie de fets que s’encadenen els uns amb els altres, com la unió de les corones catalanoaragonesa i...
L’edat mitjana
-Dels orígens al segle XIII: la poesia provençal i els primers testimonis del català escrit
Cap mostra de manifestació escrita en llengua vulgar no pot ser exhibida en la primera meitat del segle XII. En aquest segle, a Catalunya, hi ha una gran difusió joglaresca. Una mostra es l’Ensenhamen que és significatiu i preciós.
El poble devia mostrarpreferència perles narracions en vers sobre fets històrics en forma de cançons de gesta, com ho demostra Ramon Vidal de Besalú. El poble baix devia cantar peces de tipus Amorós i les cançons religioses eren compostes per mantenen la devoció popular.
Alfons I es convertí en protector i encoratjador del moviment líric romànic. Llavors abundosos homes nascuts a Catalunya versificaren en llenguaprovençal. Al segle XII apareixen a Catalunya dos tipus d’escriptors: un per interès personal i polític i altres per guanyar-se la vida. En aquest segle apareixen les primeres mostres de prosa catalana (Fòrum iudicum, les Homilies d’ Organyà).
-Del segle XII a la primera meitat del XIV: Ramon Llull
Ramon Llull és el creador de la prosa catalana culta, és el català més perfecte. Té propòsitsdidàctics i missionals, escrivia en llatí, àrab per convertir els infidels o català (en gran proporció).
Dos reis van escriure les seves memòries, Jaume el Conqueridor i Pere el Cerimoniós, que constitueixen documents valuosíssims. Dos importants són també Bernat Desclot i Ramon Muntaner. Aquests quatre grans cròniques constitueixen una excel·lent mostra de l’evolució de la prosa a la cort i als altsestaments. Al segle XIV, Arnau de Vilanova escriu “raonaments” que s’assemblen a les actuals conferències. Francesc Eiximenis té una obra que és una suma dels coneixements que creu necessaris al cristià.
La novel·la fou expressada en forma de tirallongues de versos apariats narratius.
-Els segles XIV i XV: el català en poesia. Inicis del Renaixement
S’inicia un procés dedesprovençalització, però encara un grup de poetes del regne de Mallorca sofreixen la provençalització.
En la breu i delicada obra de Jordi de Sant Jordi, mort molt jove el 1424, ja no podem parlar del provençal amb catalanismes, sinó de català amb solucions provençals i hi observem una certa renovació.
Ausiàs March representa la superació en la lírica catalana, la seva obra es caracteritza per una valentaintrospecció, un estil sec i ferreny, sense concessions a la retòrica, però sempre amb puixança i forta originalitat. No tingué successors de la seva categoria. Les discòrdies i les guerres civils catalanes trobaren ressò en la poesia i es convertí en arma d’atac pels dos bàndols contendents.
Bé que el Renaixement italià arribà tardanament a la poesia catalana, a la prosa, per contra, ho va fermolt d’hora. La cancelleria reial es preocupà de la precisió i de la bellesa de la llengua escrita. Els documents reials crearen una mena de llengua culta i oficial a la qual se sotmeteren els escriptors. N’és una prova Vicent Ferrer. Als dos darrers decennis del segle XIV, els documents de la cancelleria apareix l’estil de la prosa renaixentista inaugurat a Itàlia, gràcies a secretaris i elsescrivans. Entre ells es formà Bernat Metge amb Lo somni, introduí definitivament l’estil nou de la prosa en la literatura catalana.
Ja al segle XIV es traduïren al català les principals novel·les cavalleresques de la mataria de Bretanya. Al segle XV, la literatura cavalleresca influí sobre la vida real i el capteniment dels homes. Aquests homes de carn i ossos, esdevingueren models literaris per alsescriptors, aparegué l’anònim Curial e Güelfa i Joanot Martorell amb Tirant lo Blanc. Dues novel·les cavalleresques que es caracteritzen per la fidelitat a una realitat ambiental.
-Del Renaixement al Romanticisme
Des dels primeres decennis del segle XVI fins als primeres del XIX, una sèrie de fets que s’encadenen els uns amb els altres, com la unió de les corones catalanoaragonesa i...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.