Resum Diari D'Ana Frank

El diari d'Ana Frank, és la història d'un nena jueva de tretze anys que ens explica, la invasió dels nazis a Holanda, i com vuit persones es van amagar en unes golfes d'unes grans oficines, durant dos anys, des del juny del 1942 fins agost de 1944.
En el seu diari Ana ens expressa els seus sentiments i emocions, i les dels seus acompanyants en la Casa del darrere, (nom que li van posar ells afet i amagar) en ell, estaven dues famílies de tres i quatre persones i un vell dentista del poble.
Ells s'amaguen allà per evitar que els nazis els trobin i capturin, i els fiquin en camps de concentració. Les golfes es troba a les oficines on treballava el pare d'Ana, abans d'anar a viure allà, i tot i saber que, si refugiabas a un jueu et ficaven a la presó, els antics companys de feina, delpare d'Ana, els proporcionaven el menjar i la roba, als vuit refugiats.
Allà estarien segurs si ningú deia res i si ningú s'hagués assabentat, només ho sabien quatre antics companys del seu pare. Al principi els van intentar tapar dient als altres treballadors que alli no hi havia res, només trastos vells i inutilitzables, però després van tapar la porta amb un armari. Al principi Ana ens explicacom era la seva vida abans d'anar a viure a la Casa del darrere i ens parla dels seus amics i amigues del col · legi, de les seves notes i dels seus professors.

Ella en el primer període, el d'adaptació a fet i amagar i als seus companys, ho passa molt malament, ja que tots la prenen com una nena estupida i xerraire, que es creu superior, donat el grau d'intel · ligència que tenia en comparacióamb les nenes de seva edat, i amb l'altra família de refugiats, així que ella només confiava en el seu pare, per a ella el seu pare era un bon exemple, l'exemple a seguir de cada persona, en canvi la seva mare la semblava el pitjor exemple de dona i d' mare, perquè Anna deia que ella no aguantaria com ho estava fent la seva mare, tot el dia a casa fregant i escombrant, Ana volia arribar a seralguna cosa més en la vida.
Ana al contrari que la majoria de les nenes de la seva edat, li explicava normalment els seus problemes al seu pare, perquè deia que tenia més confiança amb ell, que amb la seva mare, o que simplement li volia més, i li importava més la seva opinió que la de la seva mare.
L'estat en què estaven, tancats en unes golfes, els posava a tots de mal humor i per això no vanentaular una amistat una família amb una altra, i menys amb el vell dentista, que estava sempre de mal humor i protestant. La veritat es que tots estaven gairebé sempre de mal humor, només en alguns moments Anna i el fill de l'altra família, (la família Van Daam) feien de riure als altres, quan es disfressaven, per divertir-se una estona i distreure als seus companys , però sinó aquells era monotono iavorrit.
Ana ens va explicant la successió dels dies, que d'altra banda és monotona i avorrida, segons explica, hi havia dies que els hi passava plorant a la seva habitació, i que quan anava a dinar oa sopar, sempre era el mateix, el matrimoni Van Daam sempre discutia a la taula, i després estaven enfadats tota la nit, o sinó el Senyor Dussel (el dentista), es passava tota la nit protestant peldolenta que havia estat el sopar, o perquè feia fred o calor, era un vell rondinaire i molest, i això era el dia que passava alguna cosa, perquè altres dies, passaven sense novetat cap, o tenien alguna combersación, però res interessant.

Passat ja un any l'estada a la Casa del darrere, Anna es va fer veritablement amiga del fill de la família Van Daam, la veritat es que Ana es va enamorar d'elli ella era corresposta, i la majoria de les nits se les passaven a l'habitació de Peter, que així es deia el noi, mirant per la finestra les estrelles i la lluna, donats de la mà, aquests van ser els moments més feliços d'Ana, de l'estada a la Casa del darrere.
Durant la seva estada allí, van entrar uns lladres a robar a les oficines i els van donar als refugiats un ensurt de mort, perquè es...