Resum dret Processal
Páginas: 48 (11836 palabras)
Publicado: 6 de octubre de 2015
MODUL 1. JURISDICCIÓ I ACCIÓ.
1. JURISDICCIÓ. DRET PROCESSAL I FUNCIÓ JURISDICCIONAL.
El dret Processal és el dret de la funció jurisdiccional, com a potestat encomanada a l’Estat i als seus òrgans i com a facultat de tutela i realització del dret objectiu.
1.1. Funció jurisdiccional com a potestat o poder judicial: Es centre en la perspectiva d’un dels tres poders de tot estat democràtic.1.2. Funció jurisdiccional com a facultat de tutela i realització del dret objectiu: Manera d’assolir la tutela i realització del dret objectiu, que és el procés.
Autocomposició: Mecanisme per arribar a un acord que representa una forma de solució a les mans de les mateixes parts. No s’imposa per la força sinó que és fruit d’un acord de voluntats en que totes dues concedeixen alguna cosa i renunciena alguna cosa.
L’heterocomposició: Remet la solució a un tercer, si bé aquest actua supraparts.
2. LA JURISDICCIÓ COM A POTESTAT PÚBLICA ENCAMINADA A LA REALITZACIÓ DEL DRET EN EL CAS CONCRET.
La funció jurisdiccional es pot entendre com aquella encaminada a resoldre conflictes o a tutelar drets subjectius o interessos legítims. I més ampliament com a no limitar-se a aquests objectius sinó a latutela i realització del dret objectiu.
La CE encomana a aquest poder judicial les activitats següents:
Tutela dels drets de les persones.
Monopoli en la imposició de les penes.
Control de la potestat reglamentària i de la legalitat de l’actuació administrativa.
Control de la constitucionalitat de les lleis.
3. LA JURISDICCIÓ I LA RESTA DE LES POTESTATS DE L’ESTAT: ADMINISTRACIÓ I LEGISLACIÓ.
3.1.Jurisdicció i administració:
L'Administració també tutela l'ordenament jurídic (administratiu), però ho fa referint-se a una conducta pròpia, de la mateixa Administració, i com a instrument per a la consecució de les funcions que té encomanades. En canvi, la jurisdicció tutela i duu a terme un dret sempre aliè, com a finalitat essencial i referida en tots els casos a conductes alienes.És el que es coneix com a desinterèsobjectiu.
Els òrgans jurisdiccionals actuen amb independència absoluta, tant interna (cap òrgan jurisdiccional no pot dirigir ordres a cap altre) com externa (cap òrgan administratiu o cap altre poder no poden dirigir ordres als tribunals ni immiscir-se en les seves funcions); els òrgans administratius actuen amb submissió jeràrquica, en què sóndesignats i remoguts lliurement i jeràrquicament.
Tots dos ho fan amb imparcialitat. L'òrgan administratiu ha de garantir la seva imparcialitat, entesa com a desinterès subjectiu en el cas específic, aplicant-hi estrictament la legalitat; incorre en desviació de poder. L'òrgan judicial també aplica la llei i salvaguarda la seva imparcialitat, però amb les notes d'independència.
Només a lesresolucions jurisdiccionals se'ls reconeix l'autoritat de cosa jutjada, de manera que constitueixen l'última instància del ius dicere. Mentre que les resolucions administratives se sotmeten a revisió jurisdiccional.
3.2. Jurisdicció i legislació:
La potestat legislativa té com a finalitat produir normes jurídiques d'aplicació general. El caràcter d’aquestes normes és abstracte i esprojecta sobre tots els ciutadans que duguin a terme la conducta prevista en la norma. El mandat contingut en una resolució jurisdiccional és concret, referit a la qüestió sotmesa en la seva decisió. El legislatiu innova l'ordenament jurídic, i afegeix o deroga normes de les característiques assenyalades; la jurisdicció, no.
La funció jurisdiccional és sotmesa a la llei, al mandatabstracte establert pel poder legislatiu. Submissió que s'efectua tant pel que fa a la seva organització com en la resolució́.
4. PRINCIPIS CONSTITUCIONALS DEL PODER JUDICIAL.
El poder judicial està subjecte per la Constitució a la concurrència dels principis de monopoliestataldela jurisdicció; d'unitati d'exclusivitat, als quals se suma eljutgeordinaripredeterminatperlallei.
4.1. Principi...
1. JURISDICCIÓ. DRET PROCESSAL I FUNCIÓ JURISDICCIONAL.
El dret Processal és el dret de la funció jurisdiccional, com a potestat encomanada a l’Estat i als seus òrgans i com a facultat de tutela i realització del dret objectiu.
1.1. Funció jurisdiccional com a potestat o poder judicial: Es centre en la perspectiva d’un dels tres poders de tot estat democràtic.1.2. Funció jurisdiccional com a facultat de tutela i realització del dret objectiu: Manera d’assolir la tutela i realització del dret objectiu, que és el procés.
Autocomposició: Mecanisme per arribar a un acord que representa una forma de solució a les mans de les mateixes parts. No s’imposa per la força sinó que és fruit d’un acord de voluntats en que totes dues concedeixen alguna cosa i renunciena alguna cosa.
L’heterocomposició: Remet la solució a un tercer, si bé aquest actua supraparts.
2. LA JURISDICCIÓ COM A POTESTAT PÚBLICA ENCAMINADA A LA REALITZACIÓ DEL DRET EN EL CAS CONCRET.
La funció jurisdiccional es pot entendre com aquella encaminada a resoldre conflictes o a tutelar drets subjectius o interessos legítims. I més ampliament com a no limitar-se a aquests objectius sinó a latutela i realització del dret objectiu.
La CE encomana a aquest poder judicial les activitats següents:
Tutela dels drets de les persones.
Monopoli en la imposició de les penes.
Control de la potestat reglamentària i de la legalitat de l’actuació administrativa.
Control de la constitucionalitat de les lleis.
3. LA JURISDICCIÓ I LA RESTA DE LES POTESTATS DE L’ESTAT: ADMINISTRACIÓ I LEGISLACIÓ.
3.1.Jurisdicció i administració:
L'Administració també tutela l'ordenament jurídic (administratiu), però ho fa referint-se a una conducta pròpia, de la mateixa Administració, i com a instrument per a la consecució de les funcions que té encomanades. En canvi, la jurisdicció tutela i duu a terme un dret sempre aliè, com a finalitat essencial i referida en tots els casos a conductes alienes.És el que es coneix com a desinterèsobjectiu.
Els òrgans jurisdiccionals actuen amb independència absoluta, tant interna (cap òrgan jurisdiccional no pot dirigir ordres a cap altre) com externa (cap òrgan administratiu o cap altre poder no poden dirigir ordres als tribunals ni immiscir-se en les seves funcions); els òrgans administratius actuen amb submissió jeràrquica, en què sóndesignats i remoguts lliurement i jeràrquicament.
Tots dos ho fan amb imparcialitat. L'òrgan administratiu ha de garantir la seva imparcialitat, entesa com a desinterès subjectiu en el cas específic, aplicant-hi estrictament la legalitat; incorre en desviació de poder. L'òrgan judicial també aplica la llei i salvaguarda la seva imparcialitat, però amb les notes d'independència.
Només a lesresolucions jurisdiccionals se'ls reconeix l'autoritat de cosa jutjada, de manera que constitueixen l'última instància del ius dicere. Mentre que les resolucions administratives se sotmeten a revisió jurisdiccional.
3.2. Jurisdicció i legislació:
La potestat legislativa té com a finalitat produir normes jurídiques d'aplicació general. El caràcter d’aquestes normes és abstracte i esprojecta sobre tots els ciutadans que duguin a terme la conducta prevista en la norma. El mandat contingut en una resolució jurisdiccional és concret, referit a la qüestió sotmesa en la seva decisió. El legislatiu innova l'ordenament jurídic, i afegeix o deroga normes de les característiques assenyalades; la jurisdicció, no.
La funció jurisdiccional és sotmesa a la llei, al mandatabstracte establert pel poder legislatiu. Submissió que s'efectua tant pel que fa a la seva organització com en la resolució́.
4. PRINCIPIS CONSTITUCIONALS DEL PODER JUDICIAL.
El poder judicial està subjecte per la Constitució a la concurrència dels principis de monopoliestataldela jurisdicció; d'unitati d'exclusivitat, als quals se suma eljutgeordinaripredeterminatperlallei.
4.1. Principi...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.