Resum Dues Primeres Meditacions Descartes

A la Primera meditació, anomenada De les coses que es poden posar en dubte, Descartes comença explicant que s’ha de fer per poder arribar a la veritat. Per poder assolir el coneixement cert, ens hemde desfer de tots els enunciats que consideràvem certs i tornar a començar des dels fonaments. La eina que utilitzarà per desfer-se d’aquestes opinions és el dubte, ja que considera que si qualsevolenunciat presenta un mínim motiu de dubte a de ser considerat falç.
Com el ferm racionalista que és, Descartes defensa que no ens hem de fiar dels sentits per obtenir coneixements. Tot i que afirmaque no es pot dubtar de l’existència d’elements sensibles, perquè el fet de dubtar sobre el nostre estat, per exemple, ens portaria pel camí de la bogeria, també defensa que la realitat pot serdistorsionada a causa dels somnis. El filòsof considera que el fet que els somnis puguin arribar a ser tan reals ens pot provocar confusions sobre la realitat mentre estem desperts. Però, també reconeix queles imatges dels somnis són imitacions de les imatges reals, el que el fa afirmar que les que veiem quan estem desperts existeixen de veritat. De la mateixa manera que les figures dels somnis sónextretes de la realitat, també ho són les de la nostra imaginació, que es componen a partir d’element més simples que sí existeixen.
Seguint la seva creença que la realitat és dubtosa i insegura, afirmaque les ciències empíriques són força dubtoses i incertes. En canvi, les matemàtiques, la geometria, l’aritmètica, etc. són més segures ja que no tracten d’objectes que necessàriament existeixin a lanatura.
Tanmateix, Descartes reconeix l’existència d’un Déu, creador de totes les coses, que podria estar enganyant-nos i fent-nos considerar certes coses que no ho són. Però Descartes, abandonaaquest pensament i confia en un Déu bondadós que no voldria que fóssim decebuts. El filòsof és conscient que la justificació de la certesa de les coses per l’existència de Déu pot semblar insuficient...