resum el cafè de la granota

FUTBOL DE RIBERA
En el Café de la Granota, una fotografia del 1958 on surt l’equip de futbol de la vila d’aquells temps, dóna peu a Cristòfol, a explicar-li al cronista la següenthistòria:
Abans de la Guerra Civil, una riada del riu Segre va devastar l’hort de Ramon de Tamariu, situat a la punta de la vila on conflueixen l’Ebre i el Segre. Quan l’aigua es vaanar assecant es va decidir que el fangat restant s’aprofitaria per construir-hi el camp de futbol. El camp va quedar preciós. L’inconvenient era que la portaria de llevant, estavatocant el riu Segre i unes de les bandes donava al riu Ebre, de tal manera que a la mínima que algú xutava, la pilota anava riu avall. Ara bé, les característiques del camp, no vanafectar mai tant a un partit com el d’aquell diumenge del 1958, contra un equip de la Vila dels Monegros.
Tot el poble hi era present i el riu Segre baixava inflat. Després de ferla fotografia de l’equip , la qual Praxedes el propietari del Café de la Granota, havia d’emmarcar i penjar al seu establiment més endavant com a record, l’àrbitre va bufar elxiulet perquè així el partit comencés.
Des del primer moment, els forasters no van parar de fer faltes, de les quals l’àrbitre no en va xiular ni una. L’ambient del públic s’anavaescalfant per moments, fins i tot van amenaçar a l’àrbitre de llençar-lo al riu. Tot i que les expectatives del partit eren molt dolentes, ja que l’equip del poble anava perdent, vasucceir el que menys s’esperaven els vilatans.
L’equip del poble va guanyar. Això va ser gracies al fort cabal amb el que baixava el riu Segre, que va acabar frenant el riu Ebre. Aquestes va anar desbordant dins el camp i com els forasters no havien vist mai un riu, i menys sobre un camp de futbol, es van atemorir i l’equip del poble va guanyar amb diferència.