Resum El noruec
Páginas: 3 (731 palabras)
Publicado: 13 de enero de 2015
Resum de “El noruec”. Joan Solà, diari AVUI, 31-01-2008. Selectiu set. 2010
1El noruec constitueix un cas sociolingüístic únic i excepcional.
2Des del segle xvi, la llengua formal de les classesaltes noruegues havia sigut el danés, amb trets fonètics noruecs. Al segle xix, aquestes classes continuaven adherides al danés, cada vegada més norueguitzat, anomenat “bokmål”, però al mateix tempsla reivindicació del “nynorsk” (o neonoruec) adquiria més força. Es tractava d’un conflicte polititzat que amenaçava de dividir el país. Durant el segle xx, els intents d’aconseguir un estàndard únicfracassaren a causa dels factors psicològics, culturals i ideològics que separaven les dues llengües.
3Finalment, l’any 2005, el Parlament establí una solució salomònica: el país funciona amb dosestàndards que tenen la mateixa consideració legal. Els municipis i les escoles poden triar lliurement la modalitat usada.
1Introducció del tema: els cas sociolingüístic del noruec. [§1]
2Procéscronològic d’estandardització del noruec. [§2-3]
3Solució final: dos estàndards. [§4]
1. Llegiu en veu alta el vostre resum. Penseu què entendria una persona que us escoltara. Sabria de què parleu?Es podria fer una idea general del tema?
2. Feu el mateix amb aquesta proposta de resum. Compareu-lo amb el vostre.
La reflexividad sociolingüística se concibe como un mecanismo constitutivo,intencional y regulativo de la comunicación lingüística, que se expresa a través de representaciones cognitivas, razonamientos, normatividades, evaluaciones y descripciones de los recursos lingüísticos ysocioculturales de los hablantes. La reflexividad en el campo de la sociolingüística se puede considerar como la continuación de los debates sobre la conciencia lingüística, las actitudes sobre ellenguaje y la valoración social de las lenguas, las culturas y las identidades en contextos interculturales. La importancia de este enfoque de investigación cualitativa muestra que los razonamientos...
1El noruec constitueix un cas sociolingüístic únic i excepcional.
2Des del segle xvi, la llengua formal de les classesaltes noruegues havia sigut el danés, amb trets fonètics noruecs. Al segle xix, aquestes classes continuaven adherides al danés, cada vegada més norueguitzat, anomenat “bokmål”, però al mateix tempsla reivindicació del “nynorsk” (o neonoruec) adquiria més força. Es tractava d’un conflicte polititzat que amenaçava de dividir el país. Durant el segle xx, els intents d’aconseguir un estàndard únicfracassaren a causa dels factors psicològics, culturals i ideològics que separaven les dues llengües.
3Finalment, l’any 2005, el Parlament establí una solució salomònica: el país funciona amb dosestàndards que tenen la mateixa consideració legal. Els municipis i les escoles poden triar lliurement la modalitat usada.
1Introducció del tema: els cas sociolingüístic del noruec. [§1]
2Procéscronològic d’estandardització del noruec. [§2-3]
3Solució final: dos estàndards. [§4]
1. Llegiu en veu alta el vostre resum. Penseu què entendria una persona que us escoltara. Sabria de què parleu?Es podria fer una idea general del tema?
2. Feu el mateix amb aquesta proposta de resum. Compareu-lo amb el vostre.
La reflexividad sociolingüística se concibe como un mecanismo constitutivo,intencional y regulativo de la comunicación lingüística, que se expresa a través de representaciones cognitivas, razonamientos, normatividades, evaluaciones y descripciones de los recursos lingüísticos ysocioculturales de los hablantes. La reflexividad en el campo de la sociolingüística se puede considerar como la continuación de los debates sobre la conciencia lingüística, las actitudes sobre ellenguaje y la valoración social de las lenguas, las culturas y las identidades en contextos interculturales. La importancia de este enfoque de investigación cualitativa muestra que los razonamientos...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.