RESUM FAVISME - CATALÀ

FAUVISME
El fauvisme , en francès “Fauves” que vol dir “besties salvatges”, va ser un moviment pictòric expresionista francès de principis del segle XX sorgit a París durant un breu periode (1904 – 1907/08) entorn dels artistes Henri Matisse, André Derain i Maurice Vlamink. Es caracteritzat per una ocupació provocativa del color. El seu nom el va ser donat pel crític d'art Louis Vauxcelles alconjunt d'obres presentades al Saló de Tardor de París de 1905 . El precursor d'aquest moviment va ser Henri Matisse i la seva major influència en la pintura posterior s'ha relacionat amb la utilització lliure del color . També foren fauvistes Braque, Friesz, Rouault, Marquet, Dufy i van Dongen.
Com a moviment expressionista, aparegué cronològicament paral·lel a l'expressionisme alemany, amb unabase de protesta oposada al positivisme, al naturalisme i a l'impressionisme. Les seves principals influències vénen de Paul Gauguin i de les idees de Zola, Nietzsche, Stirner i Huysmans.
El Fauvisme, liderat per Henri Matisse, sorgí en oposició a la rígida metodologia del Neoimpressionisme de Georges Seurat i Paul Signac, i al to de felicitat i lleugeresa propi dels impressionistes; tambés'oposaven a l'ornamentalisme del Modernisme(Art Nouveau) i a l'evasió espiritualista del Simbolisme. Aviat es convertí en el grup més experimental de París en proclamar la llibertat d'expressió a través dels colors purs, l'exageració del dibuix i les perspectives forçades.
Malgrat concebien l'activitat artística com a un impuls vital, el punt de partida fou la resolució de problemes purament plàstics,com l'ús del color en una funció plàstica i constructiva al mateix temps. El mestre del grup fou Gustave Moreau, a l'escola del qual estudiaren Matisse i Rouault, Marquet, Manguin, Camoin i Puy. Moureau no ensenyava cap doctrina, sinó que obligava els seus alumnes a pintar amb independència i amb la tècnica més adequada al seu temperament. De l'obra de Gauguin n'aprengueren la llibertat en l'úsdel color, que portaren a l'extrem (els colors com cartutxos de dinamita, com ho diria Derain), així com l'alliberament del temperament i l'instint personal. També admiraren la capacitat de síntesi i el sentit decoratiu de l'obra de Gauguin. Per als fauvistes el quadre havia de ser expressió i en comptes de composició i ordre.
El 1904 Matisse pintà "Luxe, Calma i Voluptuositat", considerada l'obrasíntesi del postimpressionisme, manipulat en un exercici personal, i virtualment un manifest del que seria el fauvisme poc després. La utilització subjectiva del color i la simplificació del dibuix sorprengueren tothom quan fou exposada al Saló dels Independents el 1905. Derain se sentí immediatament influït i començà a pintar emprant només la línia i el color. El seu desinterès per l'acabat iels seus colors cridaners li van causar el despreci de la crítica quan exposà els seus paisatges, pintats a Cotlliure, al Saló de Tardor de 1906. Allà també s'hi exposaren el "Retrat de la Sra. Matisse" de Matisse, que fou interpretat com una caricatura de la feminitat i com una excentricitat. La repulsa de la crítica convertí els fauvistes en el grup més avançat de París.
Matisse ja pintava deforma "fauve" inclús abans de 1900; les seves influències en aquesta època foren Pissarro i sobretot Cézanne; d'aquest últim aprengué que l'estructura d'un quadre venia donada per les relacions entre els colors que el componen; això no obstant, no acceptà la teoria del puntillisme perquè destruïa la integritat del color. Seguint Cézanne, volia emprar els colors en la seva plenitud i mantenint-ne laseva puresa. Per altra banda, mantenia que la pintura havia de ser expressiva i no tan sols un reflex de sensacions passatgeres com havia estat l'impressionisme.
El 1908 publicà les seves idees en un article titulat Notes d'un Pintor on deia:
'El que persegueixo es l'expressió.. No puc distingir entre els meus sentiments i la manera d'expressar-los.. La composició és l'art d'arreglar de forma...