Resum filosofia

Modus Ponens:
A: Plou B: La riera es desbordarà
Si A, aleshores B
A per tant B
EX:
Si plou aleshores la riera es desbordarà.
Plou per tant la riera es desbordarà
Sil·logisme hipotètic:
Si A aleshores B
Si B aleshores C
A aleshores C

Modus Tolens:
A: Plou B: Riera es desbordarà
Si plou la es desbordarà → Si A aleshores B
La riera no s'ha desbordat → No A
No ha plogut→ Per tant no A
Disfunció:
A: Estudiar B: Treballar
Estudies o treballes → A o B
No estudies → No A per tant B
Treballes → No A per tant B




































Tema 6 – Filosofia
Lògica formal i lògica informal Els raonaments


Els raonaments són processos per mitjà dels quals obtenim informació a partir de dades conegudes. Totsels raonaments es compon de:

-Premisses: conjunt d'enuciats que expressen les dades de les quals partim.
-Conclusió: encunciat final que expressa la nova informació obtinguda a partir de premisses

Tipus de raonaments

-Deductiu: Consisteix a passar de premisses generals a una conclusió menys general. Quan aquesta es correcta, la conclusió es deriva de les premisses: es impossible que siaquestes son vertaderes la conclusió sigui falsa.

Premisses:
→ El lladre del formatge és un gat o un ratolí
→ Les petjades demostren que no es un ratolí
Conclusió:
→ El lladre del formatge és un gat.

-Inductiu: tipus de raonament en què s'arriba a una conclusió general a partir d'informacions menys generals.

Premisses:
→ Els pardals són ovípars
→ Els rossinyols són ovípars
→ Lesorenetes són ovípares
Conclusió:
Tots els ocells són ovipers


Fal·làcies informals

Les fal·làcies són raonaments no vàlids que, tanmateix, poder semblar-ho.

-Fal·làcies formals: Les estudia la lògica formal ja que són conseqüencia de l'incompliment d'alguna llei de deducció.

-Fal·làcies informals: Les estudia la lògica informal ja que no depenen d'aspectes formals, sinó de qüestionsrelacionades amb el contigut, el significat, la quantitat d'informació, etc.



Tipus de fal·làcies informals:


TIPUS
EXEMPLES
Fal·làcia ad verecundiam: defensar la conclusió designant a algú o alguna cosa que es considera una autoritat en la matèria, però sense donar altres raons per justificar-la.
→ No existeixen taques solars, ja que Aristòtil diu que els astres són de matèriaperfecta e incorrupible.
→ Ho han dit a la TV, de manera que ha de ser veritat.
Fal·làcia ad hominem (contra la persona): repel·lir el raonament d'un altre o demostrar la falsedat de la conclusió, desacreditant el qui ho defensa.
→ És fals que la dona estigui discriminada en la societat actual. Ja se sap que les feministes són totes unes exagerades.
Fal·làcia ad populum (cap al poble): defensar unaconclusió sense justificar-la, únicament designant als sentiments, emocions o prejudicis de l'auditori (exaltar anims del poble).
→ Prohibirem la immigració, perquè no podem consentir que els estrangers robin el pa als nostres fills.
Fal·làcia ad ignorantiam: defensar que una cosa és definitivament vertadera o falsa perquè no podem demostrar el contrari.
→ Ja que ningú no ha demostratvàlidament que Déu existeixi, Déu no existeix.
Fal·làcia ad baculum: es produeix quan amenacen o coaccionen, en lloc de donar raons.
→ Aquest problema es fa així, perquè si no et suspendran.
→ No corris tant, si t'enxampen et posaran una multa.
Generalització indeguda (+ tipica): treure una conclusió general a partir d'uns pocs casos que no són suficients per justificar-la. La conseqüencia es potdesmentir fàcilment amb un contraexemple.
→ El lluç és ovípar, la granota és ovípar i l'estruç és ovípar: segur que tots els vertebrats ho són
Falsa causa (argument infantil o supersticios): es dòna com a correcta una causa insuficient o equivocada.
→ Vaig suspendre l'examen perquè abans d'entrar a classe se'm va creuar un gat negre.
Fal·làcia semàntica: es basa en el fet que una paraula o...