Resum genealogia de la moral

F. NIETZSCHE: LA GENEALOGIA DE LA MORAL

Primera Dissertació
Nietzsche utilitza el mètode genealògic per cercar el significat originari dels conceptes bo i dolent aplicats al llenguatge moral.

Resum de les idees principals per paràgrafs

1. Comença criticant els psicòlegs anglesos i els genealogistes de la moral (Empiristes anglesos, Herbert Spencer, Charles Darwin, J. S. Mill) queexpliquen l'origen del concepte de bo en les accions no egoistes. A més, estableixen l'origen de la moral en mecanismes cecs i estúpids com el costum, l'oblit i l'error. Segons Nietzsche les seves interpretacions no fan més que empetitir l'home.

2. Continua criticant els psicòlegs anglesos, perquè han donat una explicació de tipus utilitarista de la genealogia de la moral. Consideren queoriginàriament les accions que no eren egoistes van ser anomenades "bones" per aquells qui eren afavorits per aquestes accions, perquè els eren útils. Més tard es va oblidar el seu origen, però el costum d'anomenar-les bones va conduir a prendre-les com a coses bones en elles mateixes.
A continuació Nietzsche exposa les seves objeccions a aquesta interpretació:
A)L'origen del terme bo s'ha de cercar en elsque dominaven, perquè només ells eren els que donaven sentit a les accions. Els nobles van considerar com a bo el que ells feien i com a dolent el que feien els seus súbdits. L'origen del concepte "bo" s'ha de cercar en l'egoisme dels senyors. Va ser quan es va imposar l'instint de ramat (dels febles, dels oprimits, dels súbdits), que es va canviar el sentit.
3. B) Tampoc es pot haver oblidat,perquè la utilitat de les accions segueix vigent. Només es pot salvar de la crítica Herbert Spencer que identifica els conceptes de "bo" i "útil". Aleshores sí que seria possible haver oblidat el seu origen.
4. A partir d'aquest paràgraf Nietzsche exposa la seva visió del tema utilitzant la genealogia com a mètode o camí correcte per trobar l'origen dels conceptes bo/dolent. A través de l'estudi dediferents llengües comprova com el terme bo (gut) havia significat "noble", "distingit" i el concepte "dolent" s'havia entès com "baix", "plebeu", "vulgar".
5. Els nobles es van considerar com els bons, perquè eren persones de rang superior. Per exemple en l'aristocràcia grega es caracteritzava com un tret inherent al seu caràcter, el fet de ser bo implicava també veracitat i valentia adiferència dels "dolents" o covards, mentiders.
6. Com es va canviar la forma de valorar? Nietzsche atribueix la culpa al naixement d'una casta sacerdotal. Aquesta va imposar uns ideals ascètics (allunyats dels sentits, del desig i de la vida) de caràcter espiritual, que van capgirar la valoració aristocràtica basada en la fortalesa, la salut i l'acció. En canvi la valoració sacerdotal es contraposàproduint un replegament cap a l'interior. L'odi i la venjança van ser els que van dirigir el canvi de valoració.
7. En aquest paràgraf s'explica la contraposició entre els valors aristocràtics i els valors sacerdotals. Identifica els jueus com a "poble sacerdotal" per excel·lència i com els que van iniciar la revolta dels esclaus en la moral. El seu ressentiment fou el que generà una transvaloraciódels valors: "bo" passa a ser el feble, baix, humil, desgraciat; en canvi, el noble, poderós, bell i feliç passa a ser el "pervers".
8. Nietzsche assenyala que ja no som conscients d'aquesta transvaloració pel fet que ha triomfat, des de fa dos mil anys, perquè "la revolta dels esclaus pel que fa a la moral" ha aconseguit plenament els seus objectius amb el cristianisme, i s'ha instal·lat tambéen l'home modern, en els demòcrates i en alguns "lliure pensadors".
9. Ha guanyat la moral de l'home vulgar i els senyors han perdut. Acusa a l'Església d'haver estat la representant dels febles, però per altra part valora com a positiu té el fet d'haver provocat el naixement dels "lliure pensadors".
10. La moral dels esclaus s'ha acabat imposant i apareix com a antítesi de la moral dels...