Resum Histo Ria 2n Parcial

RESUM TEMA 3 (ÚLTIMA PART), 5 I 6

El Congrés de Viena

El 1815, derrotat Napoleó, les potències guanyadores: Àustria, Prússia, Rússia i Gran Bretanya, dirigides per canceller austriac Metternich, intenten remodelar el mapa europeu segons les seves conveniències. Àustria, Prússia i Rússia formaren a més l’anomenada Santa Aliança, pacte destinat defensar els monarques absoluts a totaEuropa.
No obstant, al llarg del segle es produiren nombroses revolucions liberals i naixement de nous estats a Europa. Pel que fa a aquests darrers, en aquest resum només parlarem de dos casos: Itàlia i Alemanya.

Les revolucions liberals

Revolucions de 1820 a 1829
En aquesta dècada tenen lloc diversos intent revolucionaris a Espanya, Portugal, Nàpols i el Piemont, molts del qual fracassenen aquest moment.

Revolucions de 1829 a 1839
En aquesta dècada desapareix l'absolutisme a diversos països europeus, instal.lant-se règims liberals conservadors a països com França o Espanya.

Revolucions al 1848
Cau la monarquia de Lluis Felip a França, instal.lant-se un govern democràtic, amb promeses de canvi social, que es van veure frustrades; una insurrecció popular el juny de 1848,va ser sufocada amb 1500 afusellaments. El 1851 fou elegit com a president de la República Lluís Napoleó, nebot de Napoleó, que acabà proclamant-se emperador (II Imperi francès).

La “Primavera dels pobles"

Els pobles de l'imperi Austro-Hongarès foren protagonistes d'una colla d'intents revolucionaris contra la monarquia absolutista, intents amb un fort contingut nacionalista, reivindicantla seva llengua, història i tradicions: Praga, Polònia, Croàcia, Hongria, Llombardia.
Si bé aquests moviments varen ser sufocats en aquell moment, donarien més tard el seu fruit.

Unificació d’Itàlia

-En el segle XIX, Itàlia estava dividida en una colla de petits estats. Giusseppe Mazzini defensava la creació d’una República social, unitària i laica que unís aquests estats italians, icreà una organització que s’anomenava “La Jove Itàlia”.
-La creació d’un estat italià únic suposava, entre altres coses, enfrontar-se a l’Imperi austriac, que dominava diversos territoris de parla italiana, com Milà i el Véneto.
-Al nord d’Itàlia, un estat el Piemont, havia lograt convertir-se en una monarquia constitucional, amb el seu rei Víctor Manuel, de la casa de Savoia i el primerministre Cavour. A més, el Piemont havia lograt una certa industrialització i la seva burgesia, sia per causes ideològiques o econòmiques, simpatitzava amb el projecte d’unificar políticament Itàlia.
-1859: Amb l’ajut dels francesos, Cavour aconsegueix derrotar els austriacs i s’annexiona la Lombardia; poc després incorporarà també els estats de la Itàlia Central.
-1860: Al sud, elrepublicà Giusseppe Garibaldi, que havia reclutat un exèrcit de voluntaris, aconsegueix l’expulsió de la dinastia dels Borbons que hi havia al regne de les Dues Sicílies. Posteriorment, per mitjà d’un referèndum, els seus habitants d’incorporen a Itàlia. Malgrat ser un republicà, Garibaldi va acceptar que Víctor Manuel fos el rei de la Itàlia unida.
-1861: Inauguració del parlament italià,proclamació del regne d’Itàlia i de Víctor Manuel com el seu rei. -1866: annexió del Véneto.
-1870: annexió dels estats pontificis, malgrat l’oposició del papa. Roma es converteix en la capital d’Itàlia.


Unificació d’Alemanya
Els filòsofs Herder i Fitchte varen definir una nacionalisme alemany de caràter romàntic, definint la nació com una ànima espiritual, inmutable i eterna, quees manifestava per mitjà d’una cultura, una tradició i un ser propis del poble alemany; per això era necessari crear un estat propi fort que preservés la seva existència.
-1815: Es crea la Confederació Germànica, que agrupava trenta-vuit estats de parla alemanya.
-1834: Per iniciativa de Prússia es crea un Zollwerein, o Unió Duanera, per la lliure circulació de productes entres aquests...