Resum historia la restauració

T-6: LA CRISI DE LA RESTAURACIÓ (1899-1931)
El FRÀCAS DEL REGENERACIONISME:
El govern Silvela i el Tancament de Caixes: General Polavieja  defensava la necessitat de reformes, Catalunya descentralització administrativa. Però es crea un nou govern, governat pel conservador Francisco Silvela. Nou govern es troba amb problemes econòmics, hisenda pública endeutada (despeses guerra)  + impostosindústria i comerç  descontentament. Barcelona, campanya contra els impostos Lliga de defensa industrial i comercial, i decideixen no pagar-los  tancament de caixes Acaben pagant, però perden la confiança en un govern que no havia complert les promeses de reformes i de descentralització. La lliga regionalista: 1898, Unió Catalanista, dividida: Partidaris de potenciar la propaganda i ajornar lalluita electoral. (diari La Renaixensa , Gumirà. El catalanisme ja era un moviment prou madur per participar en la vida política i presentar candidatures en les eleccions general ( La Veu de Catalunya, Enric Prat de la Riba.

Grup de Prat de la Riba, es separa de la Unió Catalanista  Centre Nacional Català (1899) Empresaris que donant suport a Polavieja  Unió Regionalista

1901, fusió  LligaRegionalista de Catalunya

La lliga: força política conservadora, representació burgesia industrial i comercial, suport classes mitjanes. Dirigents: Prat de la Riba, Francesc Cambó Eleccions general 1901, candidatura anomenada quatre presidents, malgrat l’intent de manipulació van sortir elegits. Victòria també en les eleccions municipals  fi del caciquisme  pugna entre catalanistes irepublicans. Dins la Lliga, diverses tendències. 1904, visita d’Alfons XIII i el presi (Maura)  sector + esquerra i republicà defensaven el boicot als actes, mentre que els moderats volien exposar les demandes al rei. Aleshores Cambó, al capdavant d’alguns regidors de la Lliga va llegir un discurs al rei en que li demanava l’autonomia municipal  republicans

liderats per Domènech i Montanerabandonessin la Lliga i van fundar el setmanari El Poble Català. 1907  nou partit, Centre Nacionalista Republicà

UN RÈGIM POLÍTIC EN CRISI
Durant el regnat d’Alfons XIII (1902-1931), 2 etapas: 1. 1902-1923: sist. Polític = restauració 2. 1923 cap endavant, proclamació dictadura de Primo de Rivera, es suprimeix el règim constitucional. Incapaç de solucionar els greus problemes econòmics desprestigiant. La continuïtat del règim: 1a etapa, sistema polític de la restauració, 2 grans partits: conservadors (Silvela, Antonio Maura i Dato) i liberals (Moret, Canalejas i Romanones)  alternança de poder. Continuïtat del caciquisme i alta abstenció. 1902, Alfons XIII assumeix totes les funcions de rei. Fa una intromissió creixent en el joc polític, proposant presidents que ni tan sols eren líders delpartit  governs molt inestables i divisions dins els partits. El partit conservador: Antonio Maura, nou líder del Partit Conservador. Política de reformes per mantenir el sistema polític de la Restauració Renova la marina mercant i la de guerra Reforma la llei electoral per reduir el caciquisme i redacte una llei d’administració local  no arriba a ser aprovada Creixement catalanisme  intentauna entesa amb els catalanistes conservadors de la Lliga Regionalista.

Fets setmana tràgica + falta d’entesa amb el rei  dimissió de Maura com a president i líder del partit conservador  Eduardo Dato: líder  divisió de conservador en: datistes i mauristes (+ conservadors). Assassinat Dato  crisi en el partit conservador

Partit liberal: José Canalejas (1910-1912) Aplicar assaigregeneracionista Reformes: Lli de jurisdiccions (Moret) Prohibeix l’establiment a Espanya de nous ordes reliosos (ley del candado, 1910) Incrementa la fiscalitat de les classes més privilegiades i suprimeix els arbitraris Elimina vagues, però elabora lleis de protecció social  regulen la jornada màxima de treball, els contractes d’aprenentatge i el treball femení Estableix servei militar obligatori Llei...