resum historia tema 9
Páginas: 11 (2541 palabras)
Publicado: 9 de junio de 2014
1. L’EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA
La transició demogràfica
L’inici de la transició demogràfica a Espanya es va caracteritzar per la davallada de la taxa de mortalitat, a causa de la millora de l’alimentació i de les infraestructures d’higiene i sanitat. La reducció de les morts va ser deguda per una menor incidència de les malalties infeccioses gràcies a la millora dels serveis de neteja i delclavegueram, la potabilitat de l’aigua i la higiene dels aliments. L’esperança mitjana de vida va augmentar a causa d’una reducció de la mortalitat infantil. La població espanyola va créixer de manera considerable, i a la segona dècada del segle XX es va produir un descens de la natalitat com a conseqüència d’uns nivells alts d’urbanització. Malgrat el creixement de la població, la modernització dela demografia espanyola va tindre un retard considerable en comparació a altres països europeus. Catalunya va aprofundir el procés de transició demogràfica i hi va haver una davallada molt notable de la mortalitat i un descens més lleuger de la natalitat. L’esperança de vida va passar de 45 anys a 53, però el creixement dels habitants de Catalunya va estar causat per una onada migratòria.
Elsmoviments migratoris
Entre els anys 1900 i 1930 Espanya va tenir un creixement de les migracions interiors, que van donar a lloc a una redistribució de la població. Un volum important de població es va desplaçar cap els sectors moderns de l’economia, i la població activa agrària va disminuir. Madrid i Barcelona, els principals centres industrials en expansió, seguits de Bilbao i Sevilla, esvan convertir en els pols d’atracció d’emigrants. L’arribava a Catalunya d’immigrants va ser molt intensa, així que un de cada cinc residents eren immigrants. L’emigració a ultramar va assolir un màxim sense precedents, tot i que va disminuir amb la Primera Guerra Mundial. Les causes eren, per una banda, perquè l’ocupació creixia menys que la població i per una altre, per el millorament de lanavegació.
La intensificació de la urbanització
Les migracions interiors van comportar la intensificació de la urbanització,que ta tenir el període de creixement més gran entre l’acabament de la Primera Guerra Mundial i la crisi del 1929, on una bona part de la població espanyola va tendir a concentrar-se als nuclis urbans més grans. Les ciutats grans com Madrid i Barcelona van créixernotablement, fins a superar el milió d’habitants. En aquesta etapa, Barcelona va experimentar una gran transformació de la fisonomia urbana. Les dimensions de la ciutat van augmentar, a causa de crear nous municipis com Gràcia, Sant Gervasi de Cassoles,...). Es va obrir la Via Laietana, es van construir noves xarxes de transport urbà modernes,...
2. ENDARRERIMENT AGRARI ICONFLICTIVITAT PAGESA
La crisi agraria
L’agricultura espanyola va iniciar el segle XX havent de fer cara a les conseqüències de la crisi agrària que havia afectat Europa al final del segle XIX. Amb una agricultura de conreu de cereals, oliveres i vinya, en terres majoritàriament de seca, i amb una ramaderia ovina, destinada a la producció de llana, Espanya va rebre la crisi cerealista mésfortament que altres països del seu entorn. La causa de la crisi va ser l’arribada a Europa de productes procedents de països amb una agricultura extensiva més competitiva (Argentina, Canadà,...). Això va ser pels preus més baixos que els europeus com a conseqüència d’una producció més elevada i de la reducció del temps i dels costos de transport gràcies als avenços de la navegació. La competència delscereals estrangers van comportar una baixada dels preus, amb la consegüent reducció dels ingressos i la caiguda dels beneficis. Va originar un seguit de protestes, coordinades per la “Liga Agraria”, una associació dels propietaris cerealístics que va actuar com a grup de pressió per aplicar un aranzel protector. Els salaris dels jornalers també van disminuir, i això va provocar un període...
La transició demogràfica
L’inici de la transició demogràfica a Espanya es va caracteritzar per la davallada de la taxa de mortalitat, a causa de la millora de l’alimentació i de les infraestructures d’higiene i sanitat. La reducció de les morts va ser deguda per una menor incidència de les malalties infeccioses gràcies a la millora dels serveis de neteja i delclavegueram, la potabilitat de l’aigua i la higiene dels aliments. L’esperança mitjana de vida va augmentar a causa d’una reducció de la mortalitat infantil. La població espanyola va créixer de manera considerable, i a la segona dècada del segle XX es va produir un descens de la natalitat com a conseqüència d’uns nivells alts d’urbanització. Malgrat el creixement de la població, la modernització dela demografia espanyola va tindre un retard considerable en comparació a altres països europeus. Catalunya va aprofundir el procés de transició demogràfica i hi va haver una davallada molt notable de la mortalitat i un descens més lleuger de la natalitat. L’esperança de vida va passar de 45 anys a 53, però el creixement dels habitants de Catalunya va estar causat per una onada migratòria.
Elsmoviments migratoris
Entre els anys 1900 i 1930 Espanya va tenir un creixement de les migracions interiors, que van donar a lloc a una redistribució de la població. Un volum important de població es va desplaçar cap els sectors moderns de l’economia, i la població activa agrària va disminuir. Madrid i Barcelona, els principals centres industrials en expansió, seguits de Bilbao i Sevilla, esvan convertir en els pols d’atracció d’emigrants. L’arribava a Catalunya d’immigrants va ser molt intensa, així que un de cada cinc residents eren immigrants. L’emigració a ultramar va assolir un màxim sense precedents, tot i que va disminuir amb la Primera Guerra Mundial. Les causes eren, per una banda, perquè l’ocupació creixia menys que la població i per una altre, per el millorament de lanavegació.
La intensificació de la urbanització
Les migracions interiors van comportar la intensificació de la urbanització,que ta tenir el període de creixement més gran entre l’acabament de la Primera Guerra Mundial i la crisi del 1929, on una bona part de la població espanyola va tendir a concentrar-se als nuclis urbans més grans. Les ciutats grans com Madrid i Barcelona van créixernotablement, fins a superar el milió d’habitants. En aquesta etapa, Barcelona va experimentar una gran transformació de la fisonomia urbana. Les dimensions de la ciutat van augmentar, a causa de crear nous municipis com Gràcia, Sant Gervasi de Cassoles,...). Es va obrir la Via Laietana, es van construir noves xarxes de transport urbà modernes,...
2. ENDARRERIMENT AGRARI ICONFLICTIVITAT PAGESA
La crisi agraria
L’agricultura espanyola va iniciar el segle XX havent de fer cara a les conseqüències de la crisi agrària que havia afectat Europa al final del segle XIX. Amb una agricultura de conreu de cereals, oliveres i vinya, en terres majoritàriament de seca, i amb una ramaderia ovina, destinada a la producció de llana, Espanya va rebre la crisi cerealista mésfortament que altres països del seu entorn. La causa de la crisi va ser l’arribada a Europa de productes procedents de països amb una agricultura extensiva més competitiva (Argentina, Canadà,...). Això va ser pels preus més baixos que els europeus com a conseqüència d’una producció més elevada i de la reducció del temps i dels costos de transport gràcies als avenços de la navegació. La competència delscereals estrangers van comportar una baixada dels preus, amb la consegüent reducció dels ingressos i la caiguda dels beneficis. Va originar un seguit de protestes, coordinades per la “Liga Agraria”, una associació dels propietaris cerealístics que va actuar com a grup de pressió per aplicar un aranzel protector. Els salaris dels jornalers també van disminuir, i això va provocar un període...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.