RESUM HISTORIA

TEMA 4 LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM (1788 - 1833)

1. LA CRISI DEL REGNAT DE CARLES IV (1788-1808)

1.1. La monarquia de Carles IV

Carles IV va allunyar del govern als ministres il lustrats i va confiar el poder a Manuel Godoy. L’execució de Lluís XVI, va obligar a Carles IV a declarar la guerra a França (1793-1795). La tropes espanyoles foren derrotades i la pau de Basilea va subordinar Espanyaals interessos francessos, pel que van firmar una aliança amb França (Napoleó) i això va derivar en un conflicte amb la Gran Bretanya que volia mantindre el seu domini maritim. A la batalla de Trafalgar, l’armada francoespanyola va ser derrotada i aixo va suposar la perdua de quasi tota la flota de Carles IV. Aquests fets van accentuar la crisi de la hisenda reial i Godoy va recórrer al'endeutament i l’augment de les contribucions i va plantejar reformes com la desamortització de terres esclesiàstiques. Aquestes reformes van provocar una amplia oposició de la noblesa i l’Esglesia. Per altra banda les càrregues sobre els agricultors van significar un descontentament popular, van augmentar les epidermies, la fam i l’escassetat. Tot aço va provocar una greu crisi en el govern.

1.2. El motíd’Aranjuez

L’any 1807 Godoy i Carles IV van signar el tractat de Fontainebleau amb Napoleó que permitia a les tropes de Napoleó creuar per Espanya per atacar Portugal, aliada de la Gran Bretanya. A canvi es repartirien Portugal entre els dos paissos. La presència dels francessos va provocar la irritació de la població.
El 18 de març del 1808 va esclatar un motí a Aranjuez, on residien els reis, ambla por de que la presencia francesa acabara en una invasió real del país. El motí pretenia la sustitució de Godoy i l'abdicació de Carles IV pel seu fill Ferran. Els amotinats aconseguiren els seus objectius però es va produir una crisi profunda en la monarquia espanyola. Napoleó va decidir envair Espanya, ocupar el tron i annexar el país a l’Imperi.

1.3 La monarquia de Josep Bonaparte

Carles IVi Ferran VII van ser cridats per Napoleó a Baiona, on ambdós van abdicar.
Napoleó va nombrar al seu germà Josep Bonaparte rei d’Espanya i va convocar les Corts per tal d’aprovar una contitució que acabara amb l’Antic Règim i ratificara el nombrament de Josep I. El nou codi de Baiona reconeixia la igualtat dels espanyols davant de la llei, els impostos i l’accés als carrecs públics.
JosepBonaparte va intentar una experiencia reformista que pretenia la liquidació de l'Antic Règim. Aquestes reformes van tenir poc suport per part de la població que considerava al nou govern com a estranger i que estava basat en el poder de les armes.

2. LA GUERRA DE LA INDEPENDÈNCIA (1808-1814)

2.1.La revolta popular i la formació de Juntes

El 2 de maig del 1808, la resta de la familia reial va fer marxacap a Baiona on creien que Napoleó tenia segrestat a Ferran VII. Pero una multitud es va congregar davant del palau per impedir-los marxar i es va alçar contra la presencia francesa. La revolta va ser reprimida durament per les tropes del general Murat.
Van sorgir Juntes d’armament i defensa, que reaccionaven davant del buit de poder creat per les abdicacions a Baiona. Van ser en primer lloclocals i estaven formades per partidaris de Ferran VII, un poc mes endavant van sorgir les Juntes provincials que asumiren la sobirania del rei i van declarar la guerra a Napoleó buscant suport en la GBretanya. També es va crear la Junta Suprema Central que dirigirá el país i reconeix a Ferran VII com a rei legitim d’Espanya.

2.2. La resistència: setge i guerrilles

La invasió de Napoleó pareixiarápida i fácil pero la resistencia de les ciutats sotmeses als setges, bombardejos i fam, va inmobilitzar l’exercit i va impedir el progrés. Napoleó es va desplaçar a Espanya i el seu progres va ser irresistible, l’exercit espanyol va tindre que actuar per mitja de les guerrilles.
L'any 1812 el curs de la guerra va ser afectat per la campanya que Napoleó va iniciar a Russia, pel que milers...