resum homilies d'organya
El Noucentisme és un moviment cultural, d’abast polític, que s’inicia a Catalunya aproximadament el 1906 amb la creació de Solidaritat Catalana i acaba el 1923 amb el copd’Estat de Primo de Rivera. És la resposta moderada als plantejaments que havia promogut el Modernisme.
El nom de Noucentisme va aparèixer per primera vegada en les gloses d’Eugeni d’Ors. Ell n’és el creadori el principal ideòleg. D’Ors justifica el nom amb diversos motius: per una banda trobem el referent directe del Quattrocento (1400) i el Cinquecento (1500) italians. Noucentisme ve de 1900. D’Orsdiu que noucentista és un adjectiu cronològic. Per altra banda, nou és el contrari de vell. S’inicia un segle nou, amb propostes de canvi noves que trenquen amb el que era vell.
A diferència delsmodernistes, els noucentistes arriben a materialitzar la conjunció de política i cultura. La burgesia està compromesa amb el catalanisme i la intel·lectualitat i accepta col·laborar en el projecte detransformació d’una Catalunya més autònoma. Aquesta idea d’autonomia competent va ser iniciada durant el Modernisme, però els postulats modernistes trencaven clarament amb les classes dirigents. Elsnoucentistes van entendre que sense la burgesia era impossible engegar un projecte com aquest.
A nivell ideològic, el Noucentisme representa la imposició de la raó, la precisió, la serenitat, l’ordre ila claredat. És una reacció en contra del liberalisme, el romanticisme, el modernisme i el naturalisme. Doncs, valora més la intel·ligència que la sensibilitat.
El Noucentisme va servir a la burgesiacatalana per refermar-se com a classe hegemònica i exportar el seu programa de millora a la resta d’Espanya.
Tot i aquesta actitud clarament reactiva, hi ha dos conceptes, no tan nous, que ajuden aconstituir l’ideari dels noucentismes: el classicisme i el mediterraneisme. El món clàssic els contextualitza amb una arrel cultural i uns avantpassats ideològics i de treball compartits amb...
Regístrate para leer el documento completo.