RESUM INTRODUCCIO EMPRESA

ORGANITZACIÓ.- Associació de persones regulada per un conjunt de normes en funció de determinades finalitats.
EMPRESA.- Organització dedicada a activitats industrials, mercantils o de prestació de serveis amb finalitats lucratives.
La funció comuna de totes les empreses consisteix en fer una activitat productiva o transformadora, a partir d’uns recursos, factors o matèries primeres, per crearriquesa o valor.
Elements que ha de tenir una organització per que es consideri una empresa:
Unitat de transformació.
Unitat de direcció.
Objectiu.
Àrees funcionals en que es divideix una empresa:
Producció.
Màrqueting.
Finances.
Recursos humans.
Característiques principals de l’empresa:
L’empresa és un conjunt de factors de producció (matèries primeres, mà d’obra, etc.) factors referents almàrqueting i factors financers.
Presenta finalitats o objectius que en justifiquen l’existència.
La coordinació dels factors la fa el factor directiu.
L’empresa es un sistema o conjunt d’elements relacionats entre si i amb el sistema global, que tracta d’assolir certs objectius.
L’empresa també es una realitat social les funcions de la qual estan relacionades amb la creació d’ocupació, generació deriquesa o valor afegit, canalització de la renda.
ESTUDI DE L’EMPRESA DES DE L’ECONOMIA.
1. Model neoclàssic.- L’empresa es concep com una unitat en la qual es produeix una transformació d’un conjunt de factors productius en béns o serveis. Objectiu de l’empresa: maximització del benefici. Empresari esdevé un mer executor de les accions necessàries per aconseguir els objectius establerts prèviament.Model d’empresa, es preocupa pels mercats de factors i de productes en els quals actua, utilitza la teoria de preus (en un mercat ideal el preu transmet tota la informació necessària per prendre una decisió):
Estudia els mercats de factors i productes en els que actua o comercia.
Model de competència perfecta, és un model on la interacció entre la oferta i la demanda determina el preu delsproductes, i les empreses no poden manipular el preu.
Formació de monopolis i oligopolis.

Limitacions del model:
Objectius empresa: maximització benefici, dificultat per a incloure l’anàlisi de diferents riscos.
Conflictes entre objectius: quan el que dirigeix l’empresa no es el propietari.
No es capaç d’avaluar totes les alternatives possibles, avalua informació incompleta i nombre limitatd’alternatives.
Objectius de l’empresa: maximització benefici- seria necessari relacionar el benefici obtingut amb alguna de les magnituds rellevants de l’empresa (inversió total, capital propi) per a poder valorar els resultats amb relació amb els recursos utilitzats.
Sembla més adequat a la realitat obtenir beneficis satisfactoris en lloc de pretendre maximitzar-los, ja que l’empresa competeix en uncompetència imperfecta i la seva actuació òptima depèn del comportament de les altres empreses.
2. Economia industrial o organització industrial, s’ocupa de l’estudi del funcionament real dels mercats a partir del comportament de les empreses com a unitats que conformen l’oferta als mercats, i pretén determinar el grau d’eficiència dels mercats. Aquet model ha desenvolupat l’anomenada nova teoria del’economia industrial, aplicada al camp de l’estratègia empresarial, conclou que l’estructura del sector condiciona la conducta o les accions de l’empresa, que són les que determinen els resultats que obtenen.
3. Teories directives o gerencials. L’augment de mida i complexitat en les empreses comporta la separació entre la propietat i la direcció, no són la mateixa persona. Els directius no tenen elsmateixos interessos que els accionistes. Els directius volen compensacions econòmiques i no econòmiques (promoció, prestigi, seguretat) i els propietaris o accionistes volen maximitzar el valor de l’empresa o de l’acció.
4. La nova economia institucional. Estudia l’empresa com alternativa al mercat, proposa que en tota activitat econòmica s’estableixen lligams per alguna classe de contracte,...