Resum Laura a la ciutat dels sants part 2

En Pere Gifreda, un advocat de 27 anys, va enamorar-se de la Laura sense adonar-se’n. Era una dona que li suggeria tendresa i solitud. Ell anava perdut tot el dia amb els pensaments sobre la Laura i mentre la Teresa recordava quan ella era més jove i ell encara era un xiquet. Per exemple, ella se’n recorda que ell se li abraçava al coll; que li demanava ametlles quan marxava de la casa delsMuntanyola; i que ella l’observava a ell i als seus amics quan es banyaven al gorg. Llavors, l’havia estimat sempre en silenci, però s´adonà que la Laura també li interessava el seu Pere i així es quan va començar a odiar-la profundament i va decidir castigar-la, amargar-li, a envejar-li. Estava obstinada amb en Pere. Si en Pere no era d’ella, no ho seria de ningú més; i menys de la Laura.

LaLaura tornà a gaudir de petits resquills de felicitat quan s’enamorà d’en Pere. El millor moment del dia era quan Pere visitava la casa dels Muntanyola i reien feliços; llavors la Teresa els odiava per amar-se mútuament. Una vesprada, la Laura, la Teresa, l’Angelica, la Beatriu i la senyora de Torroella anaren a visitar el museu de mossèn (oncle d’en Pere), a l’ermita de Sant Roc, i per allí vaaparèixer en Pere amb un amic. En aquella vesprada es donà la guspira que inicia el parlotegi de Comarquinal, ja que davant d’ells s’agafen les mans fonent l’aire que els envoltava en una aura d’amor. Després de les mirades violentes entre el mossèn i la Teresa, l´oncle d’en Pere li demana, en privat, al seu nebot que oblidi el sentiment cap a la Laura ja que era casada; per això, en Pere no tornarà mésa casa dels Muntanyola. Més tard, la Teresa i la Laura conversaren una tarda en la qual la primera li digué a l’altra que a tot Comarquinal es parlava malament d’ells. Conseqüentment, la Laura decidí tornar a amar al seu marit i complir el seu paper de dona casada, intentant reconquistar-lo.

En mitja trama, la germana de l´oncle et, la tia Madrona mor. Quan algú es mor, es tradició,irònicament parlant, fer una vetlla teòricament per resar; però, en realitat, tothom critica tothom. És un niu de males llengües. Allà la Laura es començà a trobar intranquil·la quan s’adonà que en Pere estava allí. Llavors, els murmuris creixent a compàs desmesurat. Aquesta decideix anar-se´n perquè no es troba a gust. No obstant, en Pere la segueix, i a la vegada la Teresa a ell. La Laura, en aquestmoment, utilitzarà una frase constant al llarg del llibre “Déu meu, ajudeu-me” per sortir degudament de les urpes d’aquells que en volen abusar. En trobar-se, ell li diu que l’estima molt i la besa i fuig de la temptació, corrent cap a casa. Quan arriba a casa, discuteix fortament amb la cunyada. Com a venjança, la cunyada decideix dir-li a Tomàs molt dòcilment, tot el que ha fet la Laura, que no hafet res, i aconsegueix convèncer-lo de què elles s’aniran a les Aulines (una casa d’estiueig) per recuperar forces i allunyar-se d’en Pere.

Se'n van a les Aulines, a la soledat del camp. La Laura sap que allà “quedava en poder del capritx de la Teresa” ja que coneixia el seu secret; “la Laura va acceptar-ho mig com a càstig mig per fatiga”. La satisfacció de la cunyada començà en veure la Lauradesproveïda dels elements essencials a la seva naturalesa (la seva roba, els llibres, etc.). En Tomàs va cada setmana i s'estava un o dos dies “impacientat, distret, avorrit”, anava per complir (i intentar fecundar la Laura) i de seguida marxava a Comarquinal, cap a les festes majors o a divertir-se a Barcelona. Durant l'estada a les Aulines, la Teresa s'engelosí encara més, “sentia enveja de lafelicitat d'aquella dona odiada, la incomparable felicitat d'haver sabut desvetllar l'amor d'en Pere, aquell home impossible d'aconseguir”.

Al final de l'estiu, el senyor Llibori Terra Negra casa la seva filla amb el comptable (en Cases). La Teresa va al casament, la Laura es queda a les Aulines, on cada dia pensa en el Pere, cada vegada el té més idealitzat. La Teresa torna i examina el...