RESUM LIT UNI TEMA 6 I 8

TEMA 6  EL REALISME I EL NATURALISME
La novel·la realista del segle XIX
El realisme va aparèixer a Europa a la segona meitat del segle XIX, entre 1850 i 1890, a França i Anglaterra. Els escriptors realistes decideixen:
Retratar la realitat, amb descripcions minucioses i exactes d’ambients i personatges.
Es documenten prenent notes de la realitat,
No pretenen idealitzar les coses.
S’oposaclarament al Romanticisme i al Classicisme. No vol imitar les obres clàssiques, sinó els originals de la natura. No exalta els sentiments, ni situa les accions en territoris o temps remots, ni mostra una sensibilitat apassionada o melancòlica, com fa el Romanticisme.
L’aparició del Realisme coincideix cronològicament amb l’augment de la població urbana per la industrialització i amb la burgesia com aclasse dominant.
Igualment, des del punt de vista teòric, la literatura realista recull les doctrines filosòfiques, polítiques i científiques del moment: August Comte i Charles Darwin.

Característiques
Temps i espai: temps contemporani a la composició de la novel·la i constitueix un fons històric real per als esdeveniments ficticis. Es dóna importància al medi ambient. Es fan descripcionsminucioses que serveixen per crear un clima determinat. Es prefereixen els espais urbans.
Centre d’interès narratiu: precedeix de les accions que du a terme el protagonista. Descripció de peripècies d’uns personatges concrets. Els personatges són presentats normalment des del punt de vista físic i psicològic
Empresa del protagonista: criteris individualistes i competitius de la mentalitat burgesa. Enla seva recerca de prosperitat, el protagonista deleja prestigi o fortuna.
Personatges: tenen un caràcter individual, expressen trets propis de la seva classe o grup social. És freqüent l’aparició de personatges tipus.
Narrador: tendeix a ser narrador omniscient, que coneix tots els fets. Respecta l’ordre dels esdeveniments de la història narrada. Intenta evitar qualsevol tipus d’emoció envers elspersonatges que ell mateix inventa.
Llenguatge: llenguatge utilitari, de significació concreta i unívoca. Aspectes particulars de la parla de cada personatge. Ritme lent de la narració, la preparació de les accions de vegades ocupa més lloc que les accions mateixes.
El Realisme preferí la narrativa. Es va inclinar generalment per la novel·la social, amb algunes excepcions com Guerra i pau, deTolstoi, que és una novel·la històrica.

El naturalisme
En la segona meitat del segle XIX apareix a França el Naturalisme. És obra de l’escriptor Émile Zola, que reconeix la influència del positivisme de Comte, els principis deterministes de Taine i l’origen i selecció de les espècies de Darwin, a l’hora de crear personatges que se senten atrapats pel medi, per la natura i per la seva pròpiaconstitució genètica, en una mena de determinisme social, físic i biològic.
Recull les misèries humanes (alcohòlics, malalts) i els instints més primaris i brutals. Personatges eixarreïts per la societat injusta en què viuen. Estigmatitzats per un fatalisme que acabarà destruint-los si no aconsegueixen sortir d’aquesta situació.
Observa el seu temps i denuncia una societat corrompuda atacant sovint lesinstitucions tradicionals (l’exèrcit i l’església).
Imitació de la natura
Caràcter doctrinal
Gran importància de la descripció
Preferència per les classes socials més baixes o marginades.
Elevació a categoria de les lleis hereditàries.
Negació dels principis morals o socials i l’apologia de l’instint.
Absència de lirisme en el llenguatge.

Realisme rus
Insistència en la descripció dels paisatgesnaturals i els trets físics dels personatges. Això alenteix la narració.
L’argument de vegades hi queda una mica arraconat. L’acció avança lentament.
Presenta un sentiment molt fort de pietat i compassió cap als miserables.
Preocupació moral i filosòfica.
Tolstoi  Ana Karenina
Dostoievski  Crim i càstig





Literatura nord-americana
Amèrica era al segle XIX un país de natura. Per molt que la...