Resum Nacions i nacionalisme 1870-1914 Hosbawn

Transformació del nacionalisme 1870-1918
A partir de 1870 la visió del nacionalisme comença a canviar. La visió anterior del nacionalisme havia estat tractada per Mazzini. Aquest nacionalisme es basava en 5 aspectes representatius: A) per donar importància a la comunitat lingüística i cultural. B) per fomentar el nacionalisme que cercava formar o captar estats en lloc de centrar-se en lesnacions d’estats ja existents. C) el seu historicisme i el seu sentit de missió històrica. D) per voler vincular-se a la revolució del 1789. E) per la seua ambigüitat terminològica i retòrica.
Per contra aquesta nova visió iniciada en la dècada dels 70 es diferencia de l’anterior en tres aspectes: A) per abandonar el principi d’umbral (concepte de la burgesia liberal que considerava que la nació iels requisits perquè es poguessin concebre com a tal estaven indissolublement units a la de la població i la dimensió del territori). Per contra ara qualsevol conjunt de persones que es considere nació va a reivindicar el seu dret a l’autodeterminació. B) es varen multiplicar les nacions no històriques en potència, la etnicitat i la llengua varen esdevindre els criteris centrals cada cop mésdecisius o en alguns casos fins i tot únics. C) finalment un canvi que va afectar especialment als moviments nacionals estatals, un marcat desplaçament cap a la dreta política.
Els dos moviments nacionals no estatals més prominents de la primera meitat del segle XIX (Itàlia i alemanya) es basa en comunitats de gent culta units per damunt de les fronteres per la llengua, la cultura i la literatura. Ésl’única cosa que els fa vertaderament italians o alemanys i portava una càrrega d’identitat nacional molt més pesada que l’anglès per exemple. No obstant no fou fins el romanticisme i la seua passió pel camperolat quan vertaderament l’element lingüístic, ètnic i popular pren gran importància.
El element lingüístic serà la base de molts nacionalismes. I portarà a la lluita per la recuperació decertes llengües que podien seguir essent parlades per els poble o per contra en alguns casos es va recórrer a la formació de llengües emprant els dialectes. Les llengües esdevenen un element quasi més simbòlic que real i per així s’intenta fer-lo el més pur i autèntic possible. Un dels principals mitjans de difusió de la llengua era l’educació, ja que l’escola primària va ser juntament ambl’exèrcit un dels pilars fonamentals per l’apropament de la llengua al poble pla, per això es va intentar controlar per qualsevol mitjà la llengua en la que s’ensenyava. A més d’això es pretenia que fora l’oficial de l’administració, es va procurar que es convertira en la llengua escrita i l’emprada per als fins públics.
Es per això que tots els nacionalismes de base lingüística van lluitar contra laimposició d’algun altra llengua. En casos com el de Catalunya o Bèlgica la llengua pròpia es veia arraconada perquè la llengua oficial de l’administració era un altra. Malgrat que la llengua familiar continuara sent en gran mesura el català o el flamenc s’havia de recórrer al castellà i al francès en l’administració i als usos públics. Aquesta imposició va fer que la llengua autòctona quedaraarraconada a un reducte familiar i local. I mentre que la llengua administrativa es regularitza, s’ensenya i s’escriu literatura en ella, la llengua autòctona queda reduïda a alguns cercles intel•lectuals nacionalistes i a la població analfabeta.
Generalment la defensa de la llengua portava associada la defensa de la tradició i els costums contra la subversió de la modernitat. Per això sovint elsuport de l’església. El principal exemple d’açò el trobem en el cas basc que té com a una de les seues bases fonamentals la religió. En molts casos també va tindre una forta base camperola que es veia amenaçat per la industrialització, el proletariat ateu i la immigració.
Així els moviments nacionalistes basats en la llengua es multipliquen en regions on abans eren desconeguts o entre pobles...