Resum Nietzsche

RESUM NIETZSCHE (1844-1900)

Obres
Les obres de Nietzsche se solen agrupar en quatre etapes.
1. Període de joventut (1872-1876), sota la influència de Wagner i Schopenhauer. En destaquen els llibres El naixement de la tragèdia i la sèrie de Les consideracions intempestives. D'aquest període és també un petit opuscle de l'any 1873 que va quedar inèdit durant la vida de Nietzsche, Sobreveritat i mentida en sentit extramoral
2. Període il•lustrat (1877-1882). Nietzsche troba el seu estil de fragments i aforismes. En els llibres d'aquest període inicia la seva crítica a la moral, en un estil més moderat que en obres posteriors. En destaquen: Humà, massa humà o La gaia ciència.
3. El període de Zarathustra (1883-1885). Dominat per la redacció del llibre Així parlà Zarathustra. En ellNietzsche dóna una expressió simbòlica i profètica al seu pensament. En forma de versets exposa els pensaments de la mort de Déu, el superhome, l'etern retorn i la voluntat de poder.
4. Un últim període de crítica de la decadència. En els seus últims llibres Nietzsche reprèn la crítica de la moral del període anterior a Així parlà Zarathustra. Nietzsche ataca amb duresa el món actual, en el qualcreu que han vençut els valors de la decadència. Alguns llibres d'aquesta etapa són: La genealogia de la moral, El crespuscle dels ídols o L'Anticrist.

La crítica de la filosofia i la moral: Genealogia de la moral
Quina és la crítica de Nietzsche a la filosofia? Nietzsche centra la seva crítica en el pensament de Plató. Per a Nietzsche la filosofia platònica és responsable d'un error que hadurat més de dos mil anys. Aquest error va ser creure en l'existència d'un món exterior al món sensible. El món sensible és inconsistent, és irracional. Plató va inventar un món perfecte que era la negació d'aquest món: una realitat suprasensible (transcendent) més enllà del món sensible (immanent). (*La postulació d'una realitat suprasensible que explica la realitat sensible s'anomena "metafísica")El món de les idees és més real que aquest món sensible: l'autèntica realitat, l'autèntic coneixement es troben allà. D'aquesta manera Plató, a judici de Nietzsche, acaba devaluant el món sensible, l'únic que existeix, a favor d'un món suprasensible, que és una mentida, un frau. El platonisme constitueix així una renúncia a la vida.
Les causes per les quals Nietzsche critica la filosofiaplatònica són les mateixes que li serveixen com a argument per a criticar la moral cristiana. La moral cristiana és la moral que ha dominat occident des del final de l'Antiguitat. En línies generals tota la nostra moral - que premia els sentiments desinteressats, l'abnegació, la compassió, la solidaritat, etc. - és una variant de la moral cristiana (o més pròpiament de la rebel•lió dels esclaus, comveurem després). La crítica de Nietzsche a la moral cristiana respon al mateix esquema que la crítica del platonisme. (Nietzsche desqualifica en els seus últims llibres el cristianisme com un platonisme per al poble). Déu ha creat el món i li ha atorgat un ordre moral. Ha decretat que és el bé i el mal. Aquestes nocions de bé i mal són exteriors al món. De fet, aquest món i aquesta vida no tenen capsentit per al cristià, sinó que constitueixen en tot cas una mena de prova per a una existència en el més enllà. El cristià ha d'esperar la salvació, que arribarà després de la mort. Per tant la moral cristiana ha dut a terme la mateixa devaluació del món sensible, de la vida, que el platonisme.
A La genealogia de la moral Nietzsche afegeix un nou argument per a criticar la moral i elcristianisme. És el que ell anomena la "rebel•lió dels esclaus": una revolta de les classes oprimides contra els poderosos (dels plebeus contra els senyors, dels esclaus contra els aristòcrates, etc.), la qual s'hauria iniciat al final de l'Antiguitat. El triomf del cristianisme en constitueix el seu efecte més destacat. El cristianisme va sorgir del poble jueu i es va estendre ràpidament entre les classes...