resum odissea

L’Odissea

Inici: Conta'm Musa, aquell home de gran ardit, que tantíssim
errà, després que de Troia el sagrat alcàsser va prendre;
de molts pobles veié les ciutats, l'esperit va conèixer;
molts de dolors, el que és ell, pel gran mar patí en el seu ànim,
fent per guanya'el seu alè i el retorn de la colla que duia;
més ni així els companys no salvà, tanmateix desitjant-ho,
car tots ellses perderen per llurs mateixes follies,
els insensats! que les vaques del Sol, el Fill de l'Altura,
van menjar-se; i el déu va llevar-los el dia en què es torna.
Parla'ns-en, filla de Zeus, des d'on vulguis, també a nosaltres.

L’obra relata el retorn D ’Odisseu a la seva llar d ’ítaca, desprès de la destrucció de Troia. Un retorn llarg i ple de perills i aventures, perseguit per la ira dePosidó, però protegit per Atenea.
Un clàssic d’ entre els clàssics.

És una obra de composició molt moderna, per la barreja de temps i gèneres que usa. Aprofita mites coneguts i els intercala en les aventures de l'heroi, de manera que el públic sentia el plaer de sentir històries conegudes però en una nova versió que feia més important el protagonista. Els mites poden ser també d'altres cultures.L'obra conté elements típics de l'èpica de recitació oral, com les fórmules memorístiques i els epítets dels personatges.

Atena, la dea d'ulls d'òliba.
Atlas, el que coneix les profunditats de tota la mar.
Atlas, el que aguanta les grans columnes que mantenen separats el cel i la terra.
Calipso, divina entre les dees.
La nimfa Calipso, de belles trenes.
Crònida, el més excels dels sobirans.
Forcis,el que té cura de la mar estèril.
Hermes, el vigilant Argifontes.
Menelau, l'aqueu de cuirassa de bronze.
El ros Menelau.
Mentes, capdavanter dels tafis.
Odisseu, el més dissortat dels homes mortals.
Penèlope, divina entre les dones.
Posidó, el sacsejador de la terra.
Posidó, senyor del sòl.
Telèmac, semblant a un déu.
Zeus, pare dels homes i dels déus.

És un exemple de literatura d'aventures ide viatges, si bé el marc del Mediterrani aviat esdevé mític, amb llocs imaginaris i intromissions de l'altre món. Els temes són universals: l'amor familiar contra les aventures de la passió, el retorn a la llar, la pugna entre civilització i natura, la gelosia femenina o l'equilibri entre el seny i la rauxa (el cantó apol·lini i dionisíac per als grecs).

Argument:

Desprès de la guerra de Troia,els vencedors aqueus comencen a tornar a les seves respectives ciutats, tots ho fan menys Odisseu(Ulisses) i el seu grup que sembla que l’ira d’algun dels déus els impedeix tornar.
-Parades del viatge(més importants):

-Nimfa Calipso: Odisseu manté relacions sexuals amb ella, al·legant que és d’una manera quasi obligada(masclisme?) ja que així alliberarà als seus companys. El temps sembla que nopassa, però Odisseu passà 10 anys allà. Calipso s’enamorarà molt fortament d’ ell
-Ciclop Polifem: entren a la cova sense sospitar que aquesta fos de cap ciclop, un cop se’l troben i veuen que aquest acabarà amb tots decideixen fer-li una trampa, primer l’emborratxen i amb un pal punxegut li donen a l’ull de manera que es queda cec. Això tindrà greus conseqüències ja que Polifem és fill de Posidó iaquest quan s’assabenta els complica fortament el retorn a casa.
-L’illa d’ eol: és el déu de l’aire, aquest entrega a Odisseu un sac cordat ple dels aires que un cop estigui arribant a la seva pàtria ha d’obrir, d’aquesta manera arribarà. Els companys d’ Odisseu pensen que és un tresor i l’obren mentre Odisseu dormia de manera que tornen a allunyar-se de la seva estimada pàtria.
-País delslestrígons: perden una bona part del grup
-La fetillera Circe : també s’enamora d ’ell i estarà allà fins que Hermes , el missatge dels déus, li recordi que l’ha de deixar marxar. Només arribar a l’illa va convertir els companys D’ Odisseu en porcs.
-Odisseu baixa a l’ hades per saber com pot fer que alguns déus no estiguin en contra seva. Allà es retroba amb la seva mare, la qual va morir de pena...