Resum Patrimoni Natural





PATRIMONI NATURAL:
ELOGI I DEFENSA A LA DIVERSITAT LINGÜÍSTICA







AUTOR: JESÚS TUSON
EDITORIAL: EMPÚRIES


ÍNDEX
PRIMERA PART: De l’uniformisme a la diversitat.
1. Una historia natural.
2. El monolingüe militant.
3. El monolingüe natural (i amable).
4. L’anglès, ¿La llengüa única?
5. Una espècie, un llenguatge, moltes llengües.
SEGONA PART: Elogi (i defensa) de les diferències.

6. Unsanimals ben curiosos.
7. La comunitat profunda de les llengües.
8. Un univers variat.
9. L’arbre de les llengües.
10. Maneres diverses de fer el mateix.
11. La generositat de les escriptures.
12. Llengües diferents ¿mons diferents?
TERCERA PART: Els camins de l’entesa.
13. Idees perverses sobre les llengües.
14. L’individu, el poble, la humanitat.
15. Les estratègies del plurilingüisme.
16. Lacohesió lingüística.
1.
PRMERA PART: De l’uniformisme a la diversitat
1. Una història natural.
Fa més de cent mil anys van aparèixer, a Àfrica, els primer Homo sapiens, que dotaven d’un cervell molt més potent que els dels seus predecessors. El seu caminar el portarien als racons més llunyans del món. A més, ordenava l’entorn amb paraules.
Com que vivien a un territori petit, només es parlava unasola llengua. Però, com que aquest va néixer amb ànsies viatgeres, entrà en contacte amb altres. Així que, encara que siguem la mateixa espècie, som diferents pel que fa a les llengües.
Hi ha tres raons del perquè hi ha varies llengües. En primer lloc, perquè ningú fa un calc perfecte de la llengua, així que s’hi van acumulant petits errors generació rere generació. En segon lloc, perquèl’ésser humà s’adapta al entorn i les noves circumstàncies del seu poble. Finalment, perquè les llengües no son mai sistemes quadrats i acabats, i hi ha punts que poden derivar a canvis a la llarga.
Encara així, l’existència de la nostra espècie es i serà deguda gràcies a la diferència, a la diversitat.
2. El monolingüe militant.
El monolingüe militant es aquell que té com a motiu únic que l’altra personaque sàpiga un parella de llengües inclogui la seva, ja que està convençut que només hi ha una llengua, i que les altres es poden tolerar en els domicilis privats.
3. El monolingüe natural (i amable).
Aquest, és el monolingüe que, a la seva ciutat es parla només en una llengua. Però un dia decideix anar a recórrer el món. Quan està lluny de la ciutat monolingüe s’adona que només entén la llenguade la seva ciutat. Però aquest, pararà orella i intentarà entendre tantes coses com pugui i preguntarà on li poden ensenyar aquesta llengua. I, al final, li agradarà saludar i acomiadar-se d’una nova manera.
4. L’anglès, ¿La llengüa única?
Per a que tots poguessin comunicar-se, es va inventar l’esperanto. Aquest era fàcil per als parlants de llengües indoeuropees, però difícil per als xinesos oels àrabs. Encara així, en alguns territoris del planeta el llatí va fer d’esperanto. Al final, més d’una dotzena de llengües es van originar de l’esperanto de l’època, del llatí.
Ara l’anglès es el successor de l’esperanto, però hi ha molts tipus d’anglès. Així que el que es proposa com a esperanto no pot ser més que una mena de basic english. A pesar de que l’anglès ara es la llengua dominant,cal recordar que les llengües només son estructures, pràctiques i pacífiques.

5. Una espècie, un llenguatge, moltes llengües.
Com dèiem abans, la nostra existència es deguda a la diversitat, ja que si només hi haguera una llengua, seriem altra espècie. Allò que ens fa realment humans és el llenguatge. Ja que amb aquest podem evocar imatges en la nostra ment i canalitzar els sentiments. Així quesense llengües no som res, i si se’n perd una, nosaltres som una mica menys.
SEGONA PART: Elogi (i defensa) de les diferències.
6. Uns animals ben cuirosos.
Segons l’autor, qualsevol ésser té des d’un principi les habilitats comunicatives necessàries per a la seua supervivencia dins del seu entorn.
Assenyala que no hi ha moltes diferències entre els éssers humans i els animals en quant a la...