Resum Patrimoni Natural

Entrada.
En aquest fragment inicial s’afirma que de la mateixa manera que es defensa la diveristat i la pluralitat de les diferents espècies de la natura i de les diferents cultures s’ha de defensar també la pluralitat lingüística.
PRIMERA PART: DE L’UNIFORMISME A LA DIVERSITAT.
1. Una història natural.
En aquest primer capítol es presenta la diversitat com la base de la supervivència del’ésser humà. Encara que tots els éssers humans pertanyem a la mateixa espècie és innegable que entre nosaltres existeixen diferències inclús respecte a la llengua. Existeixen tres raons principals per les quals existeixen diferents llengües: perquè res és estable(les llengües estan en constant evolució), per la separació geogràfica dels grups humans i la necessitat d’aquest d’adaptar-se a diferentscircumstàncies, i per la barreja dels humans i, per tant, de les llengües. A més cal tenir en compte que la llengua no és una cosa exacta i que canvia amb cada generació. No obstant les diferències que existeixen entre tots els humans, inclús pel que fa a les llengües, som capaços de cooperar i sobreviure junts.
2. El monolingüe militant.
En aquest capítol s’exposa que existeix un monolingüe militantque sembla que admire el bilingüisme però no és així. Aquest monolingüe militant el que admira realment és que els bilingües sapient parlar la seua llengua la qual creu que és l’única bona i important i, per tant, superior a tota la resta. En conclusió el monolingüisme és un dret però aquest és vulnerat cada vegada que s’imposa l’obligació i inclús la necessitat del bilingüisme. Aleshores totsaquells bilingües per força que es veuen obligats a utilitzar la llengua del monolingüe militant estan perdent el seu dret al monolingüisme.
3. El monolingüe natural (i amable).
Aquest capítol tracta sobre el monolingüe natural que és diferent al monolingüe militant. El monolingüe natural es troba en un territori on només es parla la seua llengua i per tant no s’escolta mai cap altra diferent. Quanun monolingüe natural arriba a un territori on es parla una llengua diferent a la seua i que no a escoltat mai, intenta aprendre aquesta nova llengua sense oblidar la seua llengua natural. A diferència del monolingüe militant el qual en la mateixa situació no intenta aprendre la nova llengua sinó que pretén imposar la seua.
4. L’anglès, ¿llengua única?
El contingut d’aquest capítol tracta sobreels problemes de crear una llengua auxiliar universal. Es compara el cas de tres llengües: l’esperanto, l’anglès i el llatí. El problema de l’esperanto és que no té cap estat que li done suport. La llengua actual que tindria més possibilitats de convertir-se en universal seria l’anglès però tampoc seria possible. Aleshores s’esmenta l’exemple del llatí que, encara que tenia al suport d’un granimperi, va acabar derivant en un muntó de llengües romàniques. En conclusió no seria possible crear una llengua auxiliar universal ja que sempre acabaria succeint com en el cas del llatí: de la llengua auxiliar universal es derivarien un grup de llengües i s’acabaria oblidant l’original.
5.Una espècie, un llenguatge, moltes llengües.
En aquest fragment s’insisteix en la importància de la diversitat.Ed defensa la idea de que l’èxit de la nostra supervivència és el fet que no existeix cap cultura, raça ni llengua pures, és a dir, que hagen estat aïllades totalment de la resta. A més s’afirma que una de les principals característiques que diferencien els humans de la resta és el llenguatge. Un llenguatge que s’ha desenvolupat en diferents llengües i que ens permet sobreviure. Si és de lògicaque s’haja de respectar a cada ésser humà ha de ser de lògica també que s’haja de respectar cadascuna de les llengües.








SEGONA PART: ELOGI (I DEFENSA) DE LES DIFERÈNCIES.
6. Uns animals ben curiosos.
Aquest capítol comença recordant que tots els animals han desenvolupat un sistema per a comunicar-se entre els membres de la seu espècie, incloent els humans. La diferència entre els animals...