Resum Segona República

La Segona República espanyola (1931- 1939).

1. Proclamació de la Segona República.
Després de la dimissió de Primo de Rivera, el nou govern del general Berenguer volia tornar a la situació anterior al 1923, amb la Constitució de 1876 i la Restauració. Però la descomposició dels partits dinàstics i la unió de la oposició republicana, nacionalista i socialista contra la monarquia ho va impedir.El 17 de agosto de 1930, els diferents partits republicans i regionalistes van acordar al Pacte de San Sebastià impulsar una insurrecció armada de caràcter popular i revolucionari para derrocar a la monarquia, instaurar la República i solucionar la autonomia catalana en unes futures Corts constituents. Però aquesta revolució va fracassar.
En las eleccions municipals del 12 de abril de 1931 vantriomfar las candidatures republicanes i socialistes en las capitals de província i en les grans ciutats industrials. El 14 de abril Alfons XIII abandona Espanya i al mateix temps el Comitè Executiu del Pacte de San Sebastià proclama la Segona República.
A Catalunya Lluís Companys, des de l'ajuntament de Barcelona, proclama Segona República espanyola el 14 d'abril de 1931. I després, Francesc Macià,fa la proclama de la República Catalana dins la federació de Repúbliques Ibèriques. A Madrid, els integrants del Pacte de San Sebastià, creen un govern provisional, a les 7 de la tarda del mateix dia, des de la Porta Del Sol, es proclama oficialment la Segona República Espanyola.
Es crea un nou govern provisional de concentració nacional dirigit per Niceto Alcalà Zamora. Aquest presideix fins eldesembre: prepara les eleccions generals (28 de junio), a la vegada que inicia un programa de reformes sobre els problemes de la societat i la economia espanyola. El Govern, basat en el Pacte de San Sebastià, estava compost por la Dreta Liberal Republicana, los republicans de esquerra i radicals, el PSOE, els nacionalistes catalanes i els republicans galleguistes.

a) Constitució de 1931:
El 28 dejuny es va celebrar les eleccions a les Cortes constituents. El triomf dels republicans i els socialistes es va mostrar en la elaboració i els continguts d'aquesta nova Constitució. Les característiques d'aquesta són les següents:
La sobirania popular és la base del poder a Espanya.
És democràtica i progressista.
Un estat unitari integrat encara que es reconeix la capacitat de què certes regionstinguin certa autonomia.
Una cambra unicameral legislativa formada únicament pel congrés.
El poder executiu es compartit entre el president de la república i els ministres.
El cap d'estat és el president de la república.
Jutges independents i escollits per la cambra legislativa.
S'amplia la declaració de drets i llibertats dels ciutadans espanyols i es crea una preocupació per l'aspecte social aEspanya.
Dret de vot als 23 anys i es reconeix el sufragi de les dones.
Es declara la República de treballadors
L'estat es declara laic i hi ha una separació absoluta entre l'església i l'estat.
S'intenta fer la reforma agrària.

2. Bienni reformista (1913-1933).
En aquests dos anys el govern de esquerres va intentar solucionar els problemes seculars que afectaven a Espanya. En les eleccions vavèncer la Conjunció Republicana Socialista formada pel PSOE i els republicans d'esquerra. La dreta espanyola va tenir poca representació; igual va passar amb la dreta nacionalista. Llavors, Niceto Alcalà li encomana a Manuel Azaña la formació d'un nou govern d'esquerres.

a) Reformes del govern progressista:
▪ Reforma religiosa:
La separació entre l'església i l'estat es va establir amb laConstitució a través d'uns articles sobre la no confessionalitat de l'Estat, la llibertat de culte religiós i el fi del pressupost estatal per al culte i el clero. La República, com Estat laic, va promulgar una sèrie de lleis sobre el matrimoni civil, el divorci i la secularització dels cementeris que van entrar en vigor al gener del 1932.
Amb l'objectiu de reduir el poder i la influència de l'església...