Resum Segona República

Eleccions i govern provisional. 1931-eleccions a españa pk volien un canvi de règim. 14Abril van proclamar la republica pero no es va fer, i alfonsXIII va abandonar el país. Al marxar a españa van signa el pacte de Sant Sebastià i van formar un govern provisional que va convocar eleccions. Després van instalar la 2na república. Ctalunya va triunfar esquerra republicana que Lluís Companys era eljefe. Companys i Francesc Macià van fer la republica catalana. El pacte de sant sebastia deia que els que s'enrcarregaven de tenir el poder eren les Corts, i els catalans volien tenir poder per si sols. El govern provicional va anar a BCN a signar un pacte i els catalans van aconseguir un regim d'autonomia.
Constitucio del 1931. noves corts constituents, Alcalá Zamora nou cap de govern, prjecte lCONSTITUCIÓ DIU:caracter dmcratic i progressista. L'estat diu q pden averhi gverns autonoms en algnes regions, tbe qe el poder lgislatiu es de les corts, i el presiden d la republica, i el poder judicial es d judjes indpendents. Tbe tenia drets i llibrtats,sufragi univrsal, i dfinir el treball com a ubligacio social, no regilio oficial. NO tots els politics estaven dacord, les dretes en contra.1. Reforma religiosa. Manuel Azaña era el director, van fer que l'esglesia no tingues influencia am la societt.Es va autoritzar el divorsi i matrimoni civil. Va prohibir eskoles rligioses tot axo jun era la llei de congregacions, qe va posar limit a la possesio de vens. Van aberi queixes i revoltes dels sectors catolics. La gen va incendiar edificis religiosos. Les esglesias es van oposar alarepublia.
2. Modernitzacio a lexercit.volien krear un exercit profesional i democratic(no rei). Van posar fi a la macrocefàlia(1 oficial x cada 3soldats), tots els oficials avian dstar afavor dla republica. Es va crear la guardia de SALT, era 1forsa pública de la república. Tot això va ser mes economic pro no va funcionar. Els de dretes van aprofitar el descontentamen militar i van fer una revoltacntra la rpublica.
3-Reforma agrària. Fi del latifundisme. Molt de treball en lagrikultura, pro les terres eren dels nobles, el gvern va proibir de rescindir els contractes d'arrendament(protegien els pagesos). Es va fer la Llei d reforma agrariaes podien expropiar les terres i van facilitar lassentament d les families pageses. Els resultats van ser escassos. Nobles i jornalers en contre, no elspagaven i terres govern.
4.Educació, liberal,laica, obligatoria ttm, gratutita i mixta. Prioritat d'ensenyament pirmaria .Millorar la cultura.
5.Laboral, ministre treball Francisco Largo Cavallero fa llei de kntrkte trebll:ttm a de tnir kntrakte.llei juratss mixtes:jurat representat per lempresa i el trebllador.Tnir 7 dies fiesta+augment sou,fan asegurancesSocials. Setmana laboral 40h.Estan encontre els propietaris d'industries+gentRica+part obrers(pk lleis no es kumpleixen).
6.Estatal:descentralitzacio govern,permet com.Autonomes tenir+llibertat, pais basc fa 1estatut d'estela pro no saprova. Galicia =. catalunya fa estatut i saprova.
Catalunya 2na republica. Veu l posibilitat dautogovern, i fa gneralitat d ctalunya(ctalanistes d'eskerra i repblicans) organitza les 4 diputacionsctalanes i fa estatut d'autonimia x ferlu Crea grup de 46 membres, x fer comisio d redacta lestatut, el presiden és Jaume Carner. Es convoca reunió a Nuria. ESTATUT DEMANA: qe españa sigui una republica federal, subirania pel poble català, catala com a llengua oficial a ctaluña, i auto gestió( cultura, educació, sanitat,etc).
1931 es fa referendum x lestatut am molta participació. Francesc Macià,presnta lestatut catala lestatut a Madrid, i n+ acepten una part, pk iavia molta gent en contra.1932, s'aprova lestatut de Nuria, pero qe es diferent del qe avien presentat. Novmbre es fan eleccions al parlment d ctaluña, guanya esqerra republicana(republicà,progresista i eskerra moderada), i loposició ia la lliga regionalista( conservador,catolic i oposat a reformes socials)El presiden de parlamen...