Resum Sociogenesi

MÒDUL 1. Introducció al desenvolupament sociohistòric
1. El procés d’institucionalització i disciplinarització de la psicologia
1.1. La psicologia i la racionalitat científica moderna
1.1.1. Orígens sociohistòrics de la psicologia dominant i seguiment de les directrius del coneixement científic de l’era moderna.
No podem deixar de mirar com la psicologia que es va institucionalitzant i que esconverteix en la dominant, és a dir, també la que trobem en la majoria de manuals de psicologia o d’històries de la psicologia, es caracteritza pel seguiment de les directrius del coneixement científic de l’era moderna, per aplicar els mètodes de la ciència natural i les assumpcions de les bases principals del pensament occidental modern.
La psicologia, en seguir la racionalitat positivista iintentant de ser considerada com a ciència, procedeix, com a mínim, al següent:

a) Delimitar la matèria d’estudi. Tant si és la naturalesa de la ment com la del comportament o de la neurofisiologia humana, sota la premissa que hi ha una parcel·la de món a conèixer.
b) Buscar “propietats universals”, principis o lleis que serveixin per a la “predicció”.
c) Creure en un mètode lliure d’ideologiesi valors i capaç de portar el coneixement a la veritat, juntament amb la idea que aquest va progressant.

La psicologia científica positivista ha anat fent “com si...”:
1) no existís el caràcter intrínsecament històric dels seus objectes d’investigació.
Perquè l’ideal d’intel·ligibilitat que guia la racionalitat científica estipula que només pot ser ciència el que és general i que elconeixement científic ha de transcendir els continguts concrets i peculiars. S’ha procedit a rebutjar la historicitat dels objectes socials, optant per “descobrir” principis generals. Aquesta estratègia de recerca buidava els fenòmens investigats, com ara aspectes de la “ment”, del comportament individual o col·lectiu, de tot el seu contingut social.
2) no seguís la majoria de dinàmiques i pràctiques deles institucions. La psicologia també ha obviat que la institució en la qual està incrustada, és a dir, la científica, no sigui per si sola una producció sociohistòrica.
3) la millor manera d’explicar el món social i el funcionament de les persones fos a partir de l’experimentació i les xifres estadístiques. De tal manera que la psicologia ha presentat les eines estadístiques i l’experimentaciócom el procediment corrent per a guanyar un coneixement vàlid sobre els fenòmens psicològics i socials.

Aquestes característiques de la psicologia científica s’entenen com a conseqüència de la mitificació, del positivisme i el no-reconeixement de la ideologia moderna dins la qual està inscrita.
El temor de la psicologia moderna de no ser ciència ha conduït al que la psicòloga Celia Kitzinger(1990) anomena la retòrica de la pseudociència, que consisteix a anar fent referència al que hauria de fer o de deixar de fer la psicologia per a ser considerada ciència, i entenent pseudociència com a ciència dolenta, falsa o equivocada. Consistiria en una manera de posar en alerta sobre la poca seriositat o rigor del que s’exposa o llegeix.
1.1.2. Productivitat de la disciplinarització de lapsicologia i relacions saber-poder
Caràcter “productiu” de la psicologia. Les relacions saber-poder indestriables tal com va analitzar Foucault en la institucionalització del coneixement occidental des del segle XVIII impliquen un doble caràcter productiu i regulatiu alhora. I, de fet, malgrat les impressions que sovint es formen de l’anàlisi desenvolupada per aquest autor, l’estudi foucaultià delpoder no se centra en els processos de repressió o coacció sinó en la seva versió estratègica, en la seva capacitat creadora i constructora de realitat psicologia com a productiva, ja que per dir-ho d’una altra manera, seria entendre que, d’una banda, crea maneres de parlar i conèixer a partir de l’elecció i utilització d’instruments i conceptes que serveixin per a explicar fenòmens de les...