Resum T4 Geografia Vicents Vives 2N Bat

4. PAISATGE I MEDI AMBIENT

1.- ELS PAISATGES VEGETALS
La intervenció humana ha estat tan forta als darrers anys que, actualment, ja no hi ha paisatges estrictament vegetals o naturals.
1.1 La biodiversitat al territori espanyol
Espanya presenta una gran biodiversitat ja que mundialment ocupa el segon lloc després de les selves tropicals. Aquest gran patrimoni natural s'explica per:
• Lasituació a l'extrem sud-occidental d'Europa afavoreix la presència de dos grans dominis vegetals com són l'atlàntic i el mediterrani, així com el macaronèsic (tropical de les Canàries).
• L'efecte refugi ja que fins la península van arribar espècies vegetals i animals nordeuropees durant els grans períodes glacials, així com espècies africanes aprofitant el baix nivell del mar a l'estret deGibraltar i, tant unes com les altres, van generar noves espècies i subespècies per poder adaptar-se al medi.
• La presència de sistemes muntanyosos que produeixen la gradació de la vegetació en altitud.

1.2 L'acció antròpica
L'éeser humà ha provocat la substitució dels boscos per camps de cultiu (43% de la superifície), també la construcció d'infraestructures i l'expansió urbana han minvat lasuperfície vegetal.

1.3 Paisatges vegetals

De vegades aquests paisatges tenen la consideració de "naturals" sense tenir en compte que també són territoris humanitzats, és a dir, amb certa artificialització encara que siga positiva (repoblaments després dels incendis, etc. ja que actualment ha crescut la capacitat destructiva, però també la constructiva pel que fa al medi ambient).Els mésdestacats són els següents:
• Oceànic.- Es dona en la vessant atlàntica, sobre tot entre Galícia i la Serralada Cantàbrica, però la seua presència s'amplia també als Pirineus, Sistema Central, Sistema Ibèric i les Serralades Catalanes. El bosc temperat oceànic apareix on les precipitacions són abundants i les temperatures poc caloroses, amb el roure i el faig com a espècies típiques de fulla ampla icaduca en un bosc frondós que no deixa penetrar la llum i, per tant, amb sotabosc pobre. Les rouredes suporten malament la neu i el fred, el seu creixement se pot allargar durant 300 anys i per això la fusta del roure és dura i tan apreciada per a fer bigues, parquets, travesses de ferrocarril, vaixells, bótes, carros, mobles o per a fer carbó. Les fagedes necessiten molta humitat, encara que tenen uncreixement més ràpid que els roures (100 anys), i la seua fusta tova és usada en la fabricació de mobles. Per damunt dels 1600-2000 metres, on el fred dificulta el bosc, apareix la landa, un matoll atapeït de brucs, ginebres i ginestes que, de vegades, pateixen artigaments i cremes (propicien l'erosió) per destinar-lo a pastures per al bestiar.
• Mediterrani.- Ocupa la major part de lasuperfície peninsular, amb boscos d'alzines i suredes fins als 20 m (amb una vida de set o vuit segles). És un bosc escleròfil, preparat per a la calor i la sequera estival, és a dir, el darrer abans de donar pas a la màquia, més pròpia de zones subdesèrtiques. Les copes dels arbres són amples i tancades, per mitigar l'evaporació de la humitat fent que la calor no arribe al sòl. Les fulles són perennes,dures, petites i dentades, amb troncs llenyosos i arrels profundes.  La surera està adaptada als sòls àcids (granits), és més termòfila (necessita altes temperatures) i més exigent en pluges que l'alzina, ara en regressió per l'acció humana, mentre s'escampa el matollar de màquies (en terrenys silicis: arboç, marfull, llentiscle, margalló i també arbres menuts, com alzina, roure i ullastre),garrigues (sobre terrenys calcaris: timó, romaní, espígol) i estepes. De tota manera, segons els nivells de sequera pot variar la composició del matollar: el bruc, la retrama i l'estepa abunden a la Meseta nord, la coscolla i els llentiscles són propis de la franja mediterrània i a l'extrem sud-est peninsular, on és més elevada l'aridesa, predomina el margalló (palmera silvestre europea) i l'espart...