Resum Tema 12 Historia 2 Baxi
Páginas: 16 (3797 palabras)
Publicado: 24 de marzo de 2015
Tema 12: La Guerra Civil (1936-1939)
1. L’ESCLAT DE LA GUERRA CIVIL
El clima de confrontació social i política del Front Popular dóna als colpistes la coartada per justificar la decisió de promoure una insurrecció militar que impedeixi la consolidació del triomf electoral de les esquerres a les eleccions del 1936.
1.1 Del cop d’Estat a la Guerra Civil
El 17 de jul. a Melilla el coronelYagüe (cap de la legió), s’aixeca en armes contra la República i la insurrecció (Alzamiento Nacional) s’estén a la resta del protectorat marroquí. El govern de la República va trigar en reaccionar i en dos dies els insurrectes ja s’havien fet forts a gran part d’Espanya.
José Giral substitueix a Quiroga i dissol l’exèrcit i lliura les armes a les milícies dels sindicats. Una part de l’exèrcit i deles forces de seguretat es mantenen fidels al govern (cosa que fa possible la millor sufocació del cop militar).
La insurrecció triomfa a tota l’Espanya interior, a les zones agràries on predomina la gran propietat i els conservadors.
Fracassa a les zones on les forces obreres i d’esquerres tenen més presència.
Els insurrectes havien previst un pronunciament militar que els permetria apoderar-sedels òrgans de governs, decretar l’Estat de guerra i sufocar l’oposició. Havia de ser una operació ràpida, efímera. Però la divisió de l’exèrcit i de les forces de l’ordre públic, l’acció del govern i la resistència popular van fer evident que el país s’havia dividit en dos bàndols que s’enfrontarien en una sagnant guerra civil.
1.2 El fracàs de la insurrecció a Catalunya
General Godedencarregat de dirigir el cop militar a Catalunya, on tenien un suport civil escàs. Pocs catalans havien optat per la insurrecció . La Lliga Catalana no participa en el complot ni dóna suport, però la situació revolucionària va obligar a fugir als dirigents, que havien mostrat suport a la causa franquista.
Actitud de prepotència per part dels militars que consideraven que gran part de l’exèrcit hiparticiparia i que la Guàrdia Civil els seguiria. Aquesta actitud es converteix en negligència en la preparació del cop que facilita l’eficàcia de l’acció del govern de la Generalitat que dirigeix les forces policials contra els rebels i mobilització al carrer dels partits i sindicats d’esquerres que té un paper decisiu en la derrota de la rebel·lió. Goded es rendeix i les forces insurrectes abandonen lalluita. La victòria es va viure com un gran triomf popular.
1.3 La consolidació dels bàndols
Els insurrectes son dirigits per militars que tenen el suport de les classes altes i dels conservadors i els que s’havien oposat a les reformes de la República. Tenen el suport dels feixismes. Els militars manifesten que la seva intenció es imposar una dictadura militar que restableixi l’ordre i aturiel risc d’una revolució social. Els monàrquics i la CEDA volen el retorn a la monarquia alfonsina, els falangistes pretenen imposar un règim feixista i els carlins instaurar la monarquia tradicionalista.
Els lleials a la República son constituïts per les classes populars. Anomenats despectivament “rojos” per la dreta. També les classes mitjanes i la burgesia il·lustrada, intel·lectuals iartistes. Tots defensaven la legitimitat republicana i el conjunt de reformes propostes durant el bienni d’esquerres i el Front Popular.
La Guerra Civil es l’enfrontament armat entre aquests dos sectors: els vells grups dominants d’Espanya de la Restauració i els grups emergents obrers i burgesos que volien establir un sistema polític democràtic i un ordre social progressista. Les reformesrepublicanes eren imprescindibles per a la modernització de la societat espanyola, però atemptaven contra els privilegis dels grups dominants. L’enfrontament es va produir a la desesperada, perquè per als uns era indispensable guanyar per poder transformar la societat espanyola i per als altres per poder continuar exercint el domini.
1.4 La internacionalització de la Guerra Civil
La Guerra Civil...
Tema 12: La Guerra Civil (1936-1939)
1. L’ESCLAT DE LA GUERRA CIVIL
El clima de confrontació social i política del Front Popular dóna als colpistes la coartada per justificar la decisió de promoure una insurrecció militar que impedeixi la consolidació del triomf electoral de les esquerres a les eleccions del 1936.
1.1 Del cop d’Estat a la Guerra Civil
El 17 de jul. a Melilla el coronelYagüe (cap de la legió), s’aixeca en armes contra la República i la insurrecció (Alzamiento Nacional) s’estén a la resta del protectorat marroquí. El govern de la República va trigar en reaccionar i en dos dies els insurrectes ja s’havien fet forts a gran part d’Espanya.
José Giral substitueix a Quiroga i dissol l’exèrcit i lliura les armes a les milícies dels sindicats. Una part de l’exèrcit i deles forces de seguretat es mantenen fidels al govern (cosa que fa possible la millor sufocació del cop militar).
La insurrecció triomfa a tota l’Espanya interior, a les zones agràries on predomina la gran propietat i els conservadors.
Fracassa a les zones on les forces obreres i d’esquerres tenen més presència.
Els insurrectes havien previst un pronunciament militar que els permetria apoderar-sedels òrgans de governs, decretar l’Estat de guerra i sufocar l’oposició. Havia de ser una operació ràpida, efímera. Però la divisió de l’exèrcit i de les forces de l’ordre públic, l’acció del govern i la resistència popular van fer evident que el país s’havia dividit en dos bàndols que s’enfrontarien en una sagnant guerra civil.
1.2 El fracàs de la insurrecció a Catalunya
General Godedencarregat de dirigir el cop militar a Catalunya, on tenien un suport civil escàs. Pocs catalans havien optat per la insurrecció . La Lliga Catalana no participa en el complot ni dóna suport, però la situació revolucionària va obligar a fugir als dirigents, que havien mostrat suport a la causa franquista.
Actitud de prepotència per part dels militars que consideraven que gran part de l’exèrcit hiparticiparia i que la Guàrdia Civil els seguiria. Aquesta actitud es converteix en negligència en la preparació del cop que facilita l’eficàcia de l’acció del govern de la Generalitat que dirigeix les forces policials contra els rebels i mobilització al carrer dels partits i sindicats d’esquerres que té un paper decisiu en la derrota de la rebel·lió. Goded es rendeix i les forces insurrectes abandonen lalluita. La victòria es va viure com un gran triomf popular.
1.3 La consolidació dels bàndols
Els insurrectes son dirigits per militars que tenen el suport de les classes altes i dels conservadors i els que s’havien oposat a les reformes de la República. Tenen el suport dels feixismes. Els militars manifesten que la seva intenció es imposar una dictadura militar que restableixi l’ordre i aturiel risc d’una revolució social. Els monàrquics i la CEDA volen el retorn a la monarquia alfonsina, els falangistes pretenen imposar un règim feixista i els carlins instaurar la monarquia tradicionalista.
Els lleials a la República son constituïts per les classes populars. Anomenats despectivament “rojos” per la dreta. També les classes mitjanes i la burgesia il·lustrada, intel·lectuals iartistes. Tots defensaven la legitimitat republicana i el conjunt de reformes propostes durant el bienni d’esquerres i el Front Popular.
La Guerra Civil es l’enfrontament armat entre aquests dos sectors: els vells grups dominants d’Espanya de la Restauració i els grups emergents obrers i burgesos que volien establir un sistema polític democràtic i un ordre social progressista. Les reformesrepublicanes eren imprescindibles per a la modernització de la societat espanyola, però atemptaven contra els privilegis dels grups dominants. L’enfrontament es va produir a la desesperada, perquè per als uns era indispensable guanyar per poder transformar la societat espanyola i per als altres per poder continuar exercint el domini.
1.4 La internacionalització de la Guerra Civil
La Guerra Civil...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.