resum_tot el que podriem haver estat tu i jo si no fóssim tu i jo

Tot el que podríem haver estat tu i jo si no fóssim tu i jo, es un llibre que
parla d’amor. Un amor sense fronteres que traspassa el temps i l’espai.
Cérvols amb cap d’àguila
En Marcos, es un noi que li agrada dormir, enveja i admira a la gent que ho pot
fer a qualsevol lloc i en qualsevol moment. Ell per dormir necessita el seu llit,
però sobretot necessita el seu coixí que és quelcom moltpersonal on si troben
els seus somnis i malsons. Aquesta és la raó perquè els hi posem fundes.
Ell és un impacient i creu que la impaciència es una virtut. Per això aquella nit
mentre dormia va deixar un ‘so obert’, tot esperant el paquet que li havien de
dur. Així ho va fer quan somiava amb cérvols amb cap d’àguila. Sempre li
havien agradat aquests somnis barrejant conceptes i sentin-se unamica Déu.
L’intèrfon va sonar i tot i que en un primer moment el va introduir en el seu son
en forma de llum vermell que parpellejava, a la segona trucada es va despertar.
Eren les tres de la matinada, l’hora que havien de portar la medicina que li
canviaria la seva vida.
La meva mare em va deixar i jo vaig decidir deixar el món
Un noi tailandès i un home vell que semblava holandès, vanpujar per
l’ascensor fins a casa seva. El noi jove que era el guardaespatlles del home
vell, portava el maletí amb la cetamina. La decisió de prendre aquesta
medicació tenia una relació directe amb la mort de la seva mare. Volia deixar el
món que l’havia deixat orfe del seu gran actiu. No volia suïcidar-se ni
desaparèixer. Però sí que volia fer alguna cosa que canvies la seva vida i
haviadecidit posar-se la injecció per deixar de dormir, per no tornar a somiar la
pèrdua de la seva mare.
Pensar com el lladre que ho busca i com la persona que ho amaga
Els diners que havia estat estalviant els havia tret del banc el dia anterior. Va
estar estona pensant on amagar-los. Pensant un lloc on un lladre no els trobés i
on ell sí recordés que els havia amagat. Finalment els va deixar al seucoixí
sota la funda. Eren el preu de les dues injeccions que el ferien deixar de dormir
per sempre. L’home vell, va voler assegurar-se de que en Marcos sabia el que
feia mentre l’home jove contava per tercera vegada els diners.
Les pors i les seves conseqüències
Era el moment de deixar enrere les pors que sentia per prendre una decisió
que no tenia marxa enrere. Ell que havia predicat que elsomni era viatjar al
futur, ara renegava del seus principis a conseqüència de la mort de la seva
mare. I just quan la cetamina s’injectava al braç va succeir una cosa
inesperada.

Cordes vocals amb forma d’agulles de gramòfon
Just al mig de la plaça Santa Ana, la va veure. Ella esperava algú. Alguna cosa
en la seva espera li cridava poderosament l’atenció. Això el va distreure de lainjecció que estava a un mil·límetre de perforar-li la pell. De sobte va escoltar
una melodia jazzística que el va fer recordar a la seva mare. Ella sempre
cantava els grans del jazz en veu baixa, xiuxiuejant-ne les lletres. Un noi molt
jove va començar a cantar les cançons com si les seves cordes vocals fossin
una prolongació de les agulles del gramòfon. Una trucada de telèfon el va
retornar a larealitat. Era el seu cap. Ell ja no dormia. Li va comunicar que el
necessitava de seguida doncs havia succeït un fet extraordinari: el primer
extraterrestre havia arribat al planeta terra. Encara commocionat per la noia
que havia vist va acabar agafant el taxi per anar a l’oficina.
La dansa del esòfag
Mentre trampejaven el transit direcció a l’oficina, en Marcos va repassar la vida
alcostat de la seva mare. La mare volia que en Marcos fos creatiu. Per això el
va introduir a la dansa. Segons la mare, la dansa era el sentiment de l’esòfag.
Essent l’esòfag l’òrgan de la vitalitat artística, traient-li protagonisme al cor, un
òrgan sobrevalorat. En Marcos va deixar la dansa per que era el món de la
seva mare, i va voler pintar la vida a tres teles. Una trilogia d’infantessa, sexe...