Resum video Anna Tardos E.I.

!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!

Anna Tardos.
Autonomia dels xiquets menuts i les seves
condicions.!

!

!
!
Rubén Llopis Pons


1

!
Anna Tardos.!
Llicenciada en pedagogía, psicología psicopedagogía, professora assistent del
departament de la universidad de Budapest, fundadora de la fundació internacional
Emmy Pickler, te més de 200publicacions, col·labora en universitats d’europa, fent
conferències. En aquest cas, està donant la conferencia a la universitat de San Sebastian.!

!
!

Autonomia dels xiquets menuts i les seves condicions.!
Anna comença fent unes preguntes, concretament a quina edat podem saber l’autonomia
dels xiquets, ella mateixa contesta, què l’autonomia és un procés que el menut el portarà
endavant duranttota la infancia fins arribar a l’edat adulta. Comença des de el moment
del naixement, encara què no és un esser autonom i depén de les persones adultes, el nadó
ja demostra activitat, s’esforça per poder fer coses. Quan està despert sempre està en
moviment, les seves articulacions estàn en moviment continu, però més endavant te que
apendre a controlar els seus moviments.!
Una anècdota queconta, és que segons la tradició de més de mil anys, per tenir cura, els
envoltaven amb teles per a inmovilitzar-lo, quasi ja quan tenien un any. !
Conta també la història d’una parella dels anys 20 que tenien molt d’interés per la
pedagogia, unes de les observacions que explica Anna, és què a la platja els pares
deixaven el menut en més llibertat, per damunt de la tovallola, jugant amb ell. Peròaquesta dona va veure que els pares anaven molt més depresa que els xiquest, per
exemple, els posen de peu quan ell, encara no està preparat. El xiquet s’adapta poc a poc,
però en una etapa que no és correcta per al seu desenvolupament. Quasi cent anys
després encara hi han dubtes a l’hora de posar en pràctica aquest aprenentatge. Després ja
en Budapest aquesta dona va posar en pràctica laseva observació de la platja, que els
menuts tingueren una movilitat més lliure e independent, també escrigué un llibre dedicat
als pares anomenat, Què sap ja el teu nadó?.!
Ensenya fotos, primerament una d’un menut de tan sols un any, en transcissió de dormirse, amb els dit en la boca com oblidats, ens diu que aquest xiquet, segons com està
posicionat i tot, és un xiquet fàcil de dormir, i quefa de la dormida un temps de plaer. Ja
en la segon fotografía, podem observar una xiqueta d’un any que està intentant agafar
una clau del sol. Si fem una bona observació veiem com la xiqueta sense l’ajuda de ningú
te moviment i intenta fer coses que realment són dificultoses per a ella. La tercera, és la
mateixa xiqueta, que no pot aguantar-se en peu, en canvi, la segon fotografía és d’un díadesprés i ja intenta agafar una clau del sol.!
En l’orfanat on Anna Tardos estagué, hi havien observacios regulars dels xiquets/es, eixes
els resultats de les observacions aparegueren en un llibre. Eixe llibre va eixir ja fa quasi
vint anys però encara no forma part d’un curriculum d’educació infantil.!

2

Ens parla també de les faces desenvolupament motor del xiquet, per exemple, que nopassen de estar gitat a estar sentat, sino què hi han passos intermitjos pel mig. Diu que si
deixem el menut sol en els seus moviment tindrà un gran desnvolupament, encara que
siga lento, no significa que no vaja bé. Finalment tots tindràn una vida igual que els altres.!
Fins i tots els especialistes es guien per la norma, la normar que està establerta, on diu els
actes dels nadons i enl’edat que toca. Hi han casos de xiquets/es que ja de peu i tot, al
mínim gir del cap cau enrrere, això és per fer-lo alçar-se abans del que toca. Hi ha una
mena de preocupació dels pares a l’hora de veure als altres ja fent coses que el seu fill
encara no. Si forçem al menut tenen més possibilitat de patir algún accident, a causa de la
falta de preparació, perquè quan un xiquet/a s’alça de peu...