Resum L'esclau del Mercadal

L’esclau del Mercadal



1.Resum

Són tres amics de la mateixa edat, que viuen a girona, en plena epoca medieval (sXIV). L’hug que és un noi de 15 anys, que és fill de pares cristians, en Jucef que és un noi de 16 anys, que és de familia jueva, i el Suliman, que és l’esclau de la familia de l’Hug.


Plantejament
Estaven l’Hug i en Jucef parlant a la plaça quan arriva la mare de l’Hug ili diu que no vol que estigui amb aquell noi jueu. Després la mare s’en va amb en Suliman cap a casa seva. A la botiga que hi ha sota la casa dels Sarrat hi eren en Dalmau i l’Elvira, Els ajudants dels Sarrat. En Dalmau ajudava al Joan (pare de l’Hug) a la botiga i l’Elvira, que era la dona d’en Dalmau, Ajudava a l’Elisenda (mare de l’Hug) a fer les feines de la llar. Al dia seguent l’Hug i enJucef decideixen anar a robar cireres a l’Horta dels Cugusacs. Hi havia uns quants hortolans pero quan es van anar un moment l’Hug i en Jucef van saltar el mur i van pujar a l’arbre amb les cireres més grans, van agafar totes les que van poder i van sortir corrent. El Bernat que era fill de l’hortolà i el promés de l’Alamanda, (la filla d’en Dalmau i de l’Elvira) els va veure i va jurarrevenjar-se. Després, al vespre, en Bernat i el seu pare van anar a casa dels Sarrat i van explicar tot al Joan que va estirar l’Hug de l’orella i li va castigar. Al dia següent, al vespre, al surtir de casa del seminarista, l’Hug va anar a esperar en Jucef.

Nus
El Jucef va sortir un moment a parlar amb l’Hug i van anar a fer un vol, quan de sobte van aparéixer el Bernat i quatre hortolans més amb palsi pedres, un va agafar l’Hug i el va posar contra la paret, i el Bernat i els altres quatre van apallissar en Jucef, fins que va aparéixer en Suliman i va estavellar a tots. Al cap d’uns moments la plaça estava plena de gent, fins que van venir els soldats i van detenir al Suliman. L’Hug va anar corrent i plorant cap a casa seva. A casa de l’Hug hi havien molts soldats, i hi estaven l’Elvira, enDalmau i l’Alamanda, quan un dels soldats que semblava el que manava, va dir al Joan Sarrat que el seu esclau estava detingut per apallissar a quatre nois i que durant dos dies sufriria un càstig públic i que si el Joan volia recuperar el seu esclau havia de pagar sis-cents sous, que en aquella època era molt. En Joan s’ho va rumiar molt, i en Dalmau i l’Elvira li van posar mosques al cap, dientque només li portaria problemes, i que sis-cents sous eren molt, perquè al cap i a la fi, en Suliman feia la competència a en Dalmau a la botiga i a l’Elvira a les feines de la llar, i a més no cobrava, i aquests van aprofitar l’oportunitat de lliurar-se d’ell, però en canvi l’Elisenda li deia que en Suliman era molt util per a ella. En Joan estava molt confus fins que el soldat va dir que si nopagava es posaria l’esclau a la venta aquí a girona, i si ningú el comprava, al mercat de Barcelona. Això li va fer raonar, i va pensar que en un moment de crisi, el podia vendre. Llavors en Joan va decidir pagar els sis-cents sous. Aquella nit van fuetejar en Suliman. Al dia seguent en Joan va obligar l’Hug a que es posés les seves millors vestimentes i que l’acompanyés a veure com fuetejaven enSuliman a la plaça. L’Hug no volia veure com en Suliman era castigat, es va perdre entre la multitud i va anar a assentarse al riu. Es va posar a plorar, recordant el somriure d’en Suliman. A la tarda l’Hug va anar a veure com estava en Jucef. Aquella nit, mentre els soldats que vigilaven a en Suliman dormien, va venir L’Alamanda amb pa, formatge, aigua, i draps per curar-li les ferides, i li vadonar de beure i de menjar, i li va curar les ferides de l’esquena. En Suliman li va preguntar qui era, i perquè ho feia, i ella li va dir que era l’Alamanda i que ho feia perquè creia que allò que havia fet pel noi Jueu li havia commogut. Al dia següent en Joan volia obligar a l’Hug a que veiés com fuetejaven a en Suliman, pero l’Hug li va posar l’excusa de que havia d’anar a comprar per la seva...