Resum: L'estàtua sense rostre

L’estàtua sense rostre
En Amed, en tornar cap a casa desprès de pescar, va veure el descendent del faraó, en Mermeptah, a la porta de casa seva, parlant am el seu pare. La seva mare el va cridà, i ell va venir corren i va entrar a fer-se un bany. En haver acabat van sopar amb en Mermeptah, que els va explicar que el seu pare havia de fer una expedició llarga, i ell va dir que portes amb ell a laseva dona, el seu fill i els criats que fessin falta.
El dia de la sortida l’Amed i el Jeruef, el criat, estaven a la seva habitació, preparant les maletes, en quan les van tenir preparades van anar corren a la riba per agafar el vaixell que els portaria al seu destí, allí trobaren al pare i a la mare, i entraren mestre un soldat els agafava les maletes. A l’hora de l’àpat tots es van asseure enuna llarga taula, mentre xerraven. Els dos vaixells van seguir el recorregut del Nil fins arribar al seu destí, es van aturar i el general manava les ordres corresponent als soldats.
La mare i l’Amed es van quedar asseguts mentre el general els mirava i es van aturar a parlar tranquil·lament.
Més tard en Jeruef va informar a en Mose que hi havia algú a l’embarcació, el Mose tot preocupat va dira en Jeruef que anés a avisar al general, però en Jeruef va dir que no era perillosa aquella persona. De totes maneres en Mose i en Jeruef van anar a avisar al general i el Jeruef va dir-li que es tractava d’una noia que havia pujat a l’embarcació, en Jeruef la va anar a buscar i la va portar fins on hi eren ells. La mare se la va emportar per canviar-li la roba, ja que estava tota xopa. Un copcanviada va anar a parlar amb el general i ell li va dir que era molt perillós fer el que havia fet perquè els soldats la podrien haver matat, però ella va contestar que no li tenia por als soldats del Faraó. El general li va preguntar que hi feia a la nau i ella va respondre que fugia dels Tebes. El general i, més tard en Mose la van interrogar i ella els va explicar que a Tebes estaven obligats atreballar i que si algú sofria algun accident i no es podia recuperar per treballar, el feien desaparèixer. La noia va seguir insistint i va explicar que va fugir perquè la volien matar, la dona del visir va morir per la punxada de l’agulló d’un escorpí i van enganyar al visir dient que les núbies la podrien salvar però la dona ja estava morta de feia dos dies abans que elles arribessin, i aixòva significar que els van parar una trampa perquè els blancs seguissin amb vida i elles morien en el seu lloc. La Tiye li va preguntar si la mare havia fugit amb ella, però la mare s’havia quedat, nomes li va dir a la filla que s’escapés i corres. Un cop dit això el general va dir que li semblava que se’ls havien caigut algunes provisions i que pararien a Tebes, a recollir-ne més, i mentre elgeneral deia això, en Mose li somreia. Van aturar-se a Tebes i en Mose, acompanyat per deu soldats va sortir de l’embarcació per poder investigar, mentre altres soldats protegien l’embarcació i portaven les provisions a la nau. La Tiye es va emportar a la Jana, la noia, per vestir-la com una princesa i l’Amed es va quedar observant amb paciència tot el que passava a bord. El general va baixar del’embarcació i va estar parlant tota l’estona amb el visir i ell li va explicar que la seva dona havia mort per una negligència però nomes en va sortir el tema i es van posar a parlar sobre altres temes, i en acabada la feina de pujar a bord provisions de queviures, les naus van sortir amb la vista al davant dels temples. El Faraó li va confessar la feina que tenia que fer a en Mose. En Mose tenia queconstruir una tomba per conservar el cos del Faraó a la seva mort, i en Mose li va explicar la seva idea de tomba, amb passadissos. Però no li va explicar tot, no li va explicar que si la seva vida era molt llarga els habitants d’aquell poblat no treballarien i les seves habilitats es perdrien. En entrar en Mose al temple es va adonar de que faltaven dues columnes amb gravats i un sostre on només...