RESUM M DUL 1

1. L'ESTAT COM A FORMA D'ORGANITZACIÓ POLÍTICA
1.1.La historicitat de l'estat
L'estat és una forma d'organització política històrica. Es una creació europea, un procés que va del XVI al
XVIII. L’estat és només “una espècie de gènere de l'organització política”, i no la forma
d'organització política dels homes, ni tan sols l'única possible.
L'estat neix a l'Europa occidental, s. XIII, amb elprerenaixement. Els reis, acumulen més poder: sobre
l'exèrcit, la justícia, la policia i l'administració financera, enfront dels estaments, l'emperador i el papat. Fou
un procés variat, va ser diferent en cada regne: Anglaterra, Aragó,.. Fou un procés complex, perquè les
noves institucions van evolucionar a partir d'antigues institucions. I fou un procés lent, si bé l'origen de
l'estat entre s. XIII iXVI, la configuració moderna apareix a partir del XVII i, alguns a partir del segle XIX. El
motor creador de l'estat és el príncep, el rei d’un estat gran i poderós.

- Maquiavel anuncia la unitat de l'estat, el seu poder suprem absolut, el monopoli de la força i del dret.
- Bodin poder del rei el va definir com un poder sobirà. Es tracta d'un poder absolut, és un poder il·limitat
iirresistible. El sobirà no està lligat ni tan sols a les seves pròpies lleis Va justificar el poder hegemònic
dels monarques fundadors de l'estat el seu poder irresistible. El sobirà és una institució, per sobre dels
interessos particulars. 1. Monarques 2. Nació (sobirania nacional) 3. Poble (sobirania popular)
- Hobbes sosté que l'home, per naturalesa, esta en un estat de guerra permanent. No té seguretatfísica
i té por. Els homes pacten un contracte segons el qual renuncien als seus respectius poders i els
atribueixen tots a un tercer. El poder sobirà o estat. Es passa a l'estat polític,(després de la guerra
permanent) en què les lleis donen la seguretat La república o l'estat és un home o persona artificial, que
vol actuar per tots els seus components.
1.1.1.Característiques definidores del'estat
- Secularització del poder estatal separació entre poder temporal i poder espiritual. La Querella de les
investidures va dessacralitzar (treure caràcter sagrat a una cosa o una persona) l'emperador, que formava
part de l'Església catòlica. Indicis de sobirania estatal i de tancament espacial del territori podrien ser
reaccions contra les pretensions papals a la supremacia.
- Abstracciócreixent del poder públic La idea d'abstracció creixent del poder implica que l'estat
(organització política), comença a estar distanciat i separat del funcionament de la societat sobre la que
exerceix el seu poder i dominació. Aquesta abstracció s'assoleix amb la conceptualització de l'estat, que és
quelcom no tangible, una ficció jurídica que agrupa tota la dominació del poder. L'estat és unaficció. No
solen tenir organització política estatal. La ficció unitària girarà entorn del rei. El seu afany per imposar-se
als altres anirà adquirint una legitimació hereditària, i ja no electiva. L'abstracció arribarà amb l'estat
constitucional, que succeirà l'estat absolut. L'origen reial i antropomòrfica (antropomorfisme, atribució de
característiques humanes a éssers no humans) perdura: “òrgans” del'estat, “patrimoni” de l'estat.
- Concentració del poder regulador El rei crearà l'estat, un efecte secundari del seu afany d'acumular
més poder, el poder regulador s'oposarà, en l'àmbit intern; els senyors feudals i de les ciutats, dins dels
límits del seu territori, i en l'àmbit extern, a la potestat del papa i de l'emperador d'intervenir al seu territori.
Enfront dels poders interns i externsdotarà el poder regulador d'una importància creixent.
- Actuació de l'administració en interès general Administració pública: agents dels senyors feudals
encarregats de cobrar impostos (actuaven en interès personal del senyor). Funcionaris públics va canviant,
a mesura que creix la despersonalització i abstracció de l'estat. Deixen de defensar interessos privats i
passen a defensar interessos...