resum

RESUM PER CAPÍTOLS
1. No n'he vist de més grosses!
Aquesta història es centra en la vida i en les inquietuts de Jaume, un filòleg novell, que acaba de finalitzar el
seu primer curs acadèmic.
A Jaume allò que realment l'interessa de la història és: "L'estudi del passat de la llengua" i per tant, decideix
aprofunditzar en aquest camp. Així, decideix indagar en els documents, sobretot elsprocessos judicial del s.
XVI, sobre el passat d'un poble i les seues contrades, el poble seria Ontinyent.
Així comença a investigar i sovint, donava llargues rodalies pel poble, imaginant−se en cada moment, com
seria la vida molt anys enrere,com deurien ser els seus voltants, la seua gent...
Un día, Jaume va eixir a passejar; va recòrrer uns quants quilòmetres endinsan−se pel barranc de la Morera;per tal de conèixer els voltants d'Ontinyent. En el seu recorregut, entre arbres i matolls va sentir un soroll
procedent d'un alcavor. Aquell soroll el va interesar, però aquest forat podia ser ben llarg i calia anar ben
preparat, cosa que ell no ho estava. Per tant, va decidir investigar−lo a l'endemà, per tal d'estar millor preparat,
Així, a l'endemà va eixir amb el cotxe fins a lalocalització del alcavor; on ja ben preparat, va començar a
endinsar−se. Poc a poc va començar a caminar fins que va arribar, desprès d'uns 100 quilòmetres i algun
esclai, a l'altre extrem. A l'eixir, va poder observar un nou aspecte del riu, més exuberant i plé de vegetació.
Jaume no reconeixia aquell lloc, pareixia el riu que venia del Pou Clar i el del barranc de Morera; però,
algunes coses noquadraven, i el pont? I l'asfalt? I que era aquella torre de campanes?
De repent, va sentir a dos homes i un ase que s'acostaven a ell; Jaume es va amagar i va observar la seua
manera de vestir, les paraules que dien...tot era molt estrany aquelles persones, la situació de les coses, la
forma del poble... es trobava a Ontinyent, però quatre−cents anys abans va pensar.
Jaume va escoltar la conversadels homes del poble sobre el lloctinent del justícia (Jeroni Urgellés), el del
justicía (Pere Blasco) i l'assumpte del forment que havien furtat de la partida de l'Agrillent. Es va quedar sense
paraules, ja que es tractava d'un dels processos que transcrivia a l'arxiu i era de l'any 1580.
Tot era un somni, de segur, pensava Jaume. Però aquest al atravessar el riu, la corrent se'l va emportarvall
avall fins al pont vell, on va rebre un fort colp en el cap quedan−se insconcient i en un estat lamentable.
2. Uns quatre−cents anys abans...
Era un matí de 1580, quan Pere Blasco, terratinent d'Ontinyent i justícia del poble, s'havia alçat per tal de
començar un nou dia. Pere vivia al palau del poble i era de la nissaga del Blasco, una familia molt influent.
Desde sempre s'haviaensinistrat en el poder,però ell governava per obligació; desprès de tot, era qüestió de
seny.
Pere era un home major, d'uns 50 anys, un edat prou avançada en aquesta època. Ell havia perdut a dos fills:
Llàtzer i Ausiàs; però encara vivien dos, un xic i una xica.
Era un home amb experiència però senzill, l'unic poder que anhelava era el de dominar la terra que posseïa i
que fóra fèrtil per a laprosperitat del poble; ja que tot depenia de la terra.
Tot allò que ocorria al poble, ho intentava solucionar amb temps, feina i diners; gràcies a Dèu la situació era
1

correcta i agradable, inclòs la porta de la ciutat permaneixia quasi sempre oberta. Havia empresonat a Joan
Martínez de la Rosa, ja que s'havia dedicat a furtar forment per la partida de l'Agrillent i s'acontentava furtantgra; era un rodel que prompte es convertiria en bandoler.
En Pere junt a la seua dona Margarida, la qual l'ajuda tant com podia, havien tingut dos fills: Vicent (que
estudiava lleis a València) i Elionor (de 18 anys, que rebia instrucció a casa, on acudia en Nofre Barber, el
qual li aconsellava importans lectures)
Un dia, pare i fill, van eixir per la porta de cavalleries i van agafar el camí...