resum

E

L

M

I

C

A

L

E

T

G

A

L

À

C

T

I

C

Propostes didàctiques

Pirates de la marjal
Elaborades per Lluís Miquel Segrelles

1

P I R A T E S

D

E

S

D E

C

R

L A

I

P

M A R J A L

C

I

Ó

Autor: Mariano Casas
Il·lustracions: Joan Arocas i Andrés Carlos López
Edicions Bromera / Alzira, novembre 1999.Col·lecció: «EL MICALET GALÀCTIC», núm. 68
Pirates de marjal va obtenir el premi de Narrativa Infantil
Enric Soler i Godes de la Diputació de València l’any 1996.
Format: 20,5 × 13, 106 pàgs.
Enquadernació en rústica. Impressió en blanc i negre.
Edat: recomanat per adolescents a partir de 12 anys. Els lectors se sentiran fàcilment identificats amb els protagonistes
de la història, pel llenguatgeproper i les aventures que insospitadament pot albergar un lloc tan idíl·lic com l’Albufera.

RESUM ARGUMENTAL
Un xiquet orfe nascut al costat de l’Albufera, és criat per una tia seua
a la barraca vella on havia viscut la família. Un dia, en acabar el mercat, el
fill del Pigat —el nostre protagonista i narrador— guaita d’amagat com
els pirates de la marjal, comandats per Barbacana, assalten elport de
Catarroja. És descobert, però Nofret, un veí seu que el coneix i que és de
la colla, el disculpa. El xiquet és convidat a pujar a l’albuferenc, i comprova com tothom coneix els pirates i els amaga. A partir d’aqueix moment
és ben tractat per la gent del llac, i comença a somniar en fer-se pirata
també.
El ressorgiment de la llegenda dels pirates inquieta el capità general,
que enviasoldats al llac i els seus voltants, i que són objecte de les burles
del poble en no obtenir cap resultat. En aquest temps la Devesa també
s’havia convertit en un niu de contrabandistes, el més destacat dels quals

2

és Rafael Bolufer —Mitjafiga de malnom i que es va convertir en Don
Rafael en enriquir-se i fer-se prestador—. Una nit el nostre protagonista,
que no té casa fixa i que dormben sovint al ras, és testimoni de l’assalt als
contrabandistes per part dels pirates, que ben aviat reparteixen el botí
entre la gent del llac. Mitjafiga i altres afectats, d’acord amb les autoritats,
contracten gent del llac perquè acompanyen els soldats en les seues patrulles, que continuen sense fer-se amb els roders.
A la darreria de gener els pirates s’atreveixen a despullar un importantestranger que s’havia volgut quedar de nit de cacera a una mata. Davant l’escàndol internacional que es munta, les autoritats ja no es refien de
Mitjafiga i comencen a actuar pel seu compte, oferint recompenses i tot.
Un matí el xiquet adverteix a Barbacana que està a punt de caure en un
parany. El pirata se’n fuig amagant-se entre els canyars. És aleshores quan
el pirata li conta el motiudel seu odi contra Mitjafiga: aquest s’havia
apropiat de la terra del pare de Barbacana, i el va dur a la mort, en no
poder aquest pagar-li els interessos abusius d’un préstec. Aleshores Barbacana es va dedicar a segar arròs —una de les feines més insalubres i que
provocaven febres i morts entre els segadors— fins que va tenir una brega
amb un capatàs a qui va clavar el corbelló. Va fugir lluny,li va anar malament i va tornar a l’Albufera de caçador i pescador furtiu. En temps de
lleva, es va unir a uns fugitius, i durant la repressió posterior els soldats
n’agafaren molts i mataren el Pigat, el pare del xiquet, i a Barbacana quasi
l’ofeguen.
El xiquet i el cap dels pirates es fan amics, però la persecusió dels
soldats continua i hi ha algunes baixes per ambdós bàndols. Un dia demaror, al Perelló estant, el xiquet comprova que l’aigua de l’Albufera està
molt crescuda, segurament per un banc d’arena que n’impedeix que
desguasse. En això Barbacana ve fugint en barca dels soldats que han pres
molts dels seus companys, però el xiquet l’avisa que les patrulles l’estan
esperant a la Devesa, se’n puja a la barca i, quan ja està tot perdut, amb un
sorprenent fort vent de...