Resum

 Resum de “Comprar, Tirar, Comprar”

Vivim en una societat en la qual se'ns ha imposat la cultura de comprar, llençar, comprar; tot el que es fabrica inclou una data de caducitat imposada pelfabricant, el que converteix en inservibles els nostres objectes al cap d'un temps, fent imprescindible la seva substitució per una cosa nova, "millor".

Això genera grans beneficis, fa moure l'economiamundial, però té una important contrapartida, genera ingents quantitats d'escombraries que ningú vol. El raonament dels inventors del sistema sembla irrebatible. Si es fessin coses que duressin persempre, arribaria un moment que tothom tindria el nostre producte, i ja no seria necessari fabricar un altre, l'economia mundial s'enfonsaria …

Encara aconseguíssim fer alguna cosa indestructible idurable, útil per a tothom, és poc probable que aconseguíssim proveir a cada ciutadà del planeta, pel que sempre quedaria algun mercat al qual arribar. Però encara en el cas d'arribar a aquest punt, enel qual ja hem proveït a tot el planeta, ¿no hauríem generat ja prou beneficis per a tota la nostra vida?
Jo no estic del tot en contra de l'obsolescència programada, de fet és un sistema que permetmantenir les fàbriques funcionant, els investigadors treballant, de tal manera que el sistema es retroalimenta beneficiant a tota la cadena, ja que els propis productors són també consumidors i elsconsumidors són part de l'esquema de la producció (des operaris a directius). L'únic punt on flaqueja tota aquesta teoria de l'obsolescència programada és en els residus que es generen, que semblen nosuposar un problema mentre contaminin altres territoris.
Però això no té perquè ser així necessàriament, la solució està en la naturalesa, la solució és investigar perquè els residus siguin matèriaprimera. El reciclatge, que es pot convertir en el negoci del futur, utilitzar materials que siguin 100% reutilitzables hauria de ser la meta. Ara mateix es construeixen moltes coses reciclables en...