Resumen ética médica

Ètica i legislació en l’atenció d’infermeria

Principis d’ètica biomèdica
Els conflictes entre els requeriments morals y el propi interès a vegades creen
dilemes pràctics que poden resultardifícils de resoldre tot i que no existeixi un
dilema moral. Alguns filòsofs y teòlegs han afirmat que si que és cert que
existeixen dilemes pràctics però que no existeixen autèntics dilemes morals.Defensen aquesta postura afirmant que si existíssim autèntics dilemes morals
no es podria efectuar un acte sense deixar d’efectuar l’altre estant moralment
obligat a dur a terme els dos. Per tal detrobar una alternativa algunes figures
importants de la història van defensar aquesta postura acceptant la existència
d’un únic deure, per ells el deure generat per el valor suprem.
Tot i això davantd’un dilema moral on no hi ha un principi suprem existeixen
formes per enraonar i decidir que és el que s’ha de fer.
En el moment que ens demanem que és el que hauríem de fer, amb freqüèncianecessitem una justificació moral. L'objectiu de la justificació es establir un cas
amb una base lo suficientment sòlida perquè sigui acceptada i així poder
actuar. Però no totes les raons són bones, i nototes les bones raons són
suficients com a justificació. Hem de distingir entre la rellevància duna raó per a
un judici moral y la seva adequació final per aquest judici. També cal diferenciarentre un intent de justificació y una justificació exitosa.
Existeixen diferents models de justificació en la teoria ètica, n’avaluarem tres
que són els més instructius e influents.
El deductivisme:Aquest model estableix que els judicis morals justificats són
deduïts a partir d'una estructura teòrica preexistent amb normes que resulten
més genèriques que el judici. Des de una perspectivapurament deductivista, el
problema bàsic en la ètica pràctica es elegir la teoria ètica que s'aplicarà. Dons,
en aquest model es dirigeix del nivell dels judicis concrets al nivell superior de
la...