Resumen Capítulos 6 Y 7 Lijphart

CAPÍTOL 6: GABINETS: CONCENTRACIÓ FRONT A LA DIVISIÓ DEL PODER EXECUTIU
La segona de les deu variables bàsiques que caracteritzen la diferència entre les formes de democràcia majoritària i consensual és l'amplitud de la participació dels representants del poble a la branca executiva del govern. Aquesta variables pot considerar-se la més típica del contrast entre majoria i consens. La diferenciaentre els governs de majoria absoluta d'un partit i les amplies coalicions multipartidistes resumeix el contrast entre el principi majoritari de concentrar el poder en mans de la majoria i el principi consensual d'una àmplia divisió del poder.
Els gabinets de majoria de partit únic i les àmplies coalicions multipartidistes es diferencien entre si en base a dues qüestions: si es tracta d'ungabinet de partit únic o d'un gabinet de coalició i el tipus de base de suport parlamentari de la que aquest gaudeix. Pel que fa a la base de suport, la triple classificació distingeix entre 1) gabinets guanyadors mínims (el gabinet no inclou cap partit que no sigui necessari per assolir la majoria), 2) gabinets sobredimensionats (contenen més partits dels necessaris), i 3) gabinets de minoria oinfradimensionats (no reben el suport de la majoria parlamentaria).
El tipus de gabinet més majoritarista és el de partit únic i guanyador mínim, és a dir, un gabinet de majoria de partit únic. El tipus de gabinet més consensual és el multipartidista i sobredimensionat.
Incentius per a la formació de gabinets de minoria sobredimensionats
El lloc que ocupa un partit en termes de dreta – esquerra potser fruit del seu programa formal, els seus vots al parlament, etc, però també és probables que estigui influït pel fet de que el partit sigui o hagi estat membre d'una coalició. A Alemanya al partit liberal demòcrata se li assigna una posició de centre perquè va estar present en diverses coalicions de gabinet amb els social – demòcrates esquerrans.
Com poden explicar-se tots aquesta gabinets deminoria i sobredimensionats?
El tipus d'incentius en els que es basen les teories de coalició només expliquen la formació de gabinets que no són gabinets guanyadors mínims. Una consideració important és la perspectiva temporal dels partits, però:
no és necessàriament cert que els partits sempre vulguin formar part dels gabinets.
Les teories basades en les polítiques també prenen en consideracióla mida.
Les consideracions polítiques també porten a la formació de coalicions sobredimensionades si la intenció primordial de tots o la major part és treballar junts per a defensar el país o el règim democràtic d'amenaces externes o internes.
Diverses característiques institucionals poden afavorir la formació de gabinets de minoria i sobredimensionats en detriment dels gabinets guanyadorsmínims
El requisit d'un vot constructiu de no confiança, és a dir, la provisió que una moció de censura ha de proposar simultàniament un gabinet alternatiu pot ser un. Alemanya fou el primer país en adoptar el vot de no confiança constructiva en la seva Constitució de postguerra.
Una innovadora regla de la Constitució de la V República francesa també encoratja la formació de gabinets de minoria. Lidona al gabinet el dret a fer de les seves propostes legislatives qüestions de confiança i estipula que aitals propostes siguin automàticament adoptades, a menys que una majoria absoluta de l'Assemblea Nacional voti a favor de la dissolució del gabinet.
La característica institucional més important que afavoreix als gabinets de minoria és probablement la força dels comités parlamentaris.Finalment, les majories especials necessàries per a la introducció d'esmenes constitucionals o per a la legislació ordinària poden ser raons de pes per a la formació de gabinets sobredimensionats.
Gabinets de minoria:
Els gabinets guanyadors mínims i els d'un sol partit representen característiques majoritàries, i els gabinets sobredimensionats i els de coalició presenten trets consensuals. Però,...