Resumen Cap. Doble Joc

Carta 7
Doncs, el seu pare no podia tornar al poble, no era ningú i, sobretot, els papers que legalitzaven la seva estada a frança estaven a les mans de Ducros, depenia d’ell, que els havia facilitat per mitjans ilegals, però q limplicaven en cas q el volgues denunciar.
Van anar a veure l´home del pis on va viure el seu pare, al carrer de sant llorenç.
El senyor narcis Perelló alt i cepat,els va obrir, i va decebre, sense saber-ho, les poques esperances que tenia de trobar al seu pare sota una nova identitat. La julia li va dir: hem sabut que vostè té unpis a sant llorenç i ens agradaria saber si es lloga i si el podiem anar a veure. El senyor barnusell, lantiquari, ens ha dit potser…
La idea de fer pensar a aqell home q eren una parella de nuvis que cercaven casa va funcionar.Lendema a la tarda fent cara de encaramelats van entrar al lloc on havia viscut el seu pare. Pero aqesta idea no va servir per res. Van tenir una altre idea: escriure a Ducros a l’adreça de París, fent-se passar per coleccionistas interessats a adquirir alguna obra seva, la seva pensada era dirigir la carta a casa de Ducros, però a nom de jean-luc vildrac. A la carta, es va atrevir a comentarli que vaasistir a la primera exposicio de Paris, a la Rue de la Boétie. també va demanar a Vildrac que intercedís davant “l’artista”, si era posible q durant l’agost, rebés el senyor Patrici de Montsalvatge, que tenia un gran interès a coneixèrlo.
Tambe van anar a veure al drapaire Barnussell, per si li hagues arribat alguna cosa o li arribés en cualsevol moment, a més, li van treure una llista decompradors de quadres de segona mà, per anar a mirar. Per ara cap resultat. Li explica que a la seva oficina te moltes dificultats per seguir el treball amb normalitat, es despista sovint i q soblida encarrecs que llavors li fan perdre hores, en conclusio necesita descansar.

Carta 8
Li he explica q de petit, els seus avise el duien al cementiri per Tots Sants i al final de Febrer, que era el seuaniversari, a portarli flors. Li diu q aqest ha estat l’únic contacte amb els seus para, cementiri( mare) i silenci absolut (pare), com si no hagues existit. Explica que quan va creixer va procurar de no anar al cementiri i d’aleshores ençà no hi va tornar fins que van morir els seus avis, i ara, quan a principis de l’any va anar a visitar el poble. Quan va anar es va qedar qiet davant de lapedra, amb el cap cot i ell mateix va endreçar una mica el nínxol. El Manel li va dir q deixes la recerca, pero ell li diu que ara menys q mai la abandonara i tambe li diu coses de la Julis no molt boniques, q li farà oarar boig, … Li diu q el Ducros li va contestar a la carta, en aqesta ,li dóna les gràcies a Monsieur de Montsalvatge pel seu interès; els diu molt agraïments; li demana que no enviincap carta més a nom de Jean-Luc Vildrac, ja q diu q no te cap coneixement de l’existència de ningú que s’anomeni així; tot seguit els adreça al senyor Josep Lacambra, de la Galeria Lacambra, al carrer d’Eiximenis, a Girona, on els diu q tenen algunes obres seves de la darrera època, afegeix que es posible que seguin molt cars ja que no pinta desde l’any pasta; de la visita que li desamen no en diures, i al final de la carta, afirma que manté algiunes relacions amb gent de Girona, i que mirarà que alú es posi en contacte amb Monsieur de Montsalvatge per presentarli els seus respectes, ja q ell tenia un estret colaborador, recentment desaparegut.
Li explica q han començat a fer els preparatius per anar a passar aquests dies de festa a Cotlliure i mirar de trobar la casa de Ducros, a lacarretera de Portvendres.





Cinta 3/Cara B
EL Jean-Luc passava els mesos d’agost i de juliol sempre tancat a l’estudi pintant. Abocat a les teles, aprofitava totes les hores de claror sense cansar-se. Només parava per als aptas, tots els seus sentits eren abocats a la pintura.
Als vespres, feia una llarga caminada i baixava fins al cafè de Pierrot, a la nit fosca, ell respirava amb fruicio...