Resumen catalán para las pau

CONEIXEMENTS DE LA LLENGUA:

1. Pronoms i substitució pronominal
▪ Tònics:
▫ Personals: jo, tu, mi, etc.
▫ Indefinits: ningú, algú, quelcom, cadascú, hom, res, un, tothom.
▫ Demostratius neutres: això i allò.
▪ Àtons:
▫ Personals: em, et, es, etc.
▫ Neutres: ho.
▫ Adverbials: en, hi.
▪ Relatius i interrogatius:
▫ Relatius: que, qui, el qual, la qual, on.
▫ Interrogatius: quèi qui

2. El subjecte
▪ Definició: SN que concorda en nombre i persona amb el verb.
▪ Trets:
▫ Entre subjecte i verb no hi ha coma.
▫ Se suprimeix si ja és conegut.
▫ Se substitueix per pronoms febles en algun cas.

3. Complement del nom (CN) o de l’adjectiu (CAdj)
▪ Definició: SAdj o SPrep que depèn del nom.
▪ Si comença amb “de” es pot substituir per “en”.
▪ Si és o. subordinadano hi ha preposició.

4.Complement directe (CD)
▪ Definició: complement verbal que complementa la informació d’un verb transitiu.
▪ Pronoms febles de CD:
▫ Personals: em, ens, et, us, etc.
▫ Indefinits, numerals, quantitatius: en.
▫ Neutre o abstracte: ho.
▫ Reflexiu: es.
▪ Són transitius: afectar, encantar, espantar, apassionar, horroritzar, impressionar, interessar, etc.
▪ No sóntransitius verbs com esmorzar, dinar i verbs de comunicació referits a persones (li telefonaré).

5. Complement indirecte (CI)
▪ Definició: SPrep introduït per “a” que designa a qui s’adreça l’acció.
▪ “lis” no existeix.
▪ Substitució per pronoms febles: em, et, es, li, els, ens, -los.
▪ El porten els verbs de comunicació.

6. Combinacions de pronoms
▪ CI + CD :
▫ Plural: ELS +el/la/els/les/en/ho → darrere dels verbs: V + -los-el
▫ Singular: Li + CD = Hi (l’hi, la hi, els hi, les hi, n’hi, l’hi o li ho. → Li (CI) ≠ L’hi (CD + CI).
▪ CD + CC:
▫ El/la/els/les/en + Hi = l’hi, la hi, els hi, les hi, n’hi.
▫ El/la/els/les + EN = l’en/la’n/els en/les en
▪ CD + CPred:
▫ El/la/els/les + Hi = l’hi, la hi, els hi, les hi
▪ CD + CRV:
▫ El/la/els/les + Hi = l’hi, la hi, elshi, les hi

7. Complement de règim verbal (CRV)
▪ Definició: SPrep que reclamen certs verbs per completar-ne el sentit. No expressa cap circumstància, sinó completa una idea general “què?”.
▪ Pronoms:
▫ Preposició “de” → EN
▫ Altres preposicions → Hi

▪ Verbs que regeixen “de”:
▫ Riure-se’n (es riu de tothom; se’n riu; de tot, se’n riu; se’n riu, de tu → de tothom/‘n CRV).
▫Adonar-se’n
▫ Recordar-se’n
▪ Canvi i caiguda de preposició:
▫ a/de/en/per/amb/etc. + SN
▫ a/de + infinitiu
▫ cap preposició + oració subordinada amb “que”.

8. Complement circumstancial (CC)
▪ Definició: SAdv/SN/SPrep/oració que indica una circumstància.
▪ Pronoms:
▫ Hi: manera/instrument/companyia/lloc.
▫ En: lloc en sentit d’origen o procendència.
▪ Anar (en sentit de moviment) + CCL(sempre).

9. Complement predicatiu (CPred)
▪ Definició: SAdj/SN/SPrep que complementa al verb i concorda amb el subjecte o el CD.
▪ Pronoms:
▫ Majoritàriament: “Hi”.
▫ Amb fer-se/dir-se/nomenar “En”.

10. Atribut
▪ Definició: SAdj/SN que va amb els verbs copulatius.
▪ Pronoms:
▫ El/la/els/les → si es SN definit.
▫ Ho → SN indefinit.
▫ En → SN anticipat o intens.

11. Verbs amb osense pronom
▪ Amb pronom: sentir-hi, sentir-ho, veure-hi, veure-ho, tocar-hi, passar-s’ho, riure’s de.
▪ Sense pronom: caure, pujar, baixar, passar, etc.

12. Preposicions
▪ Canvi i caiguda de preposició.
← [a/de/en/per/amb/etc.] + SN.
← [a/de] + infinitiu.
← [cap preposició] + oració subordinada amb “que”.

L’ORACIÓ COMPOSTA
1. Definició.
Una oració composta és aquella que té mésd’una proposició.
Dos tipus de relació:
- Coordinació (i).
- Subordinació (que).
- Juxtaposició :Quan s’utilitzen signes de puntuació, sobretot comes.

1. Les subordinades

2.1 Adjectives de relatiu:
Fan la funció d’un adjectiu i solen acompanyar un nom. És substituïble per “el qual/ la qual/ els quals/ les quals”. Són introduïdes per un pronom relatiu (normalment “que”) o són...