Resumen de la agricultura en la china

L’agricultura a la Xina
Dos terços de la població a la Xina viu encara en zones rurals. La gestió del sector agrari és actualment el principal repte al qual s’enfronten les autoritats xineses per aconseguir finalment l’èxit del procés de reformes econòmiques i polítiques que s’inicià l’any 1978. Primerament es pujaren els preus de compra fixat per l’Estat i es permeté que els camperols venguerenal mercat lliure els excedents de la producció per sobre de la quota imposada oficialment.
Actualment, la principal prioritat de la Xina és anar resolent els tres grans temes referits a l’agricultura xinesa que són l’increment de la producció de grans, el desenvolupament de l’economia agrícola i rural i l’elevació de l’ingrés dels camperols. Tot això es pretén realitzar a partir d’unaestratègia que, segons el Primer Ministre del Consell d’Estat, Zhu Rongji, ha d’accelerar l’execució dels programes per fer arribar “camins asfaltats a cada districte, la ràdio i la televisió a cada poble, etc”.
El relleu, els riscos climàtics i el pes d’una tradició mil·lenària fan que a la Xina sigui impossible trobar una gran uniformitat del paisatge rural i de l’estructura agrària. S’han hagut de ferenormes esforços de concentració parcel·lària per fer possible una mínima mecanització d’una estructura fragmentada per segles de continuada ocupació per part de milions de famílies camperoles.
L’agricultura xinesa és, principalment, de reduïda proporció de terreny conreable i només el 15% del territori xinès, pràcticament tot situat a l’est del país, s’usa per l’agricultura (el 7% del totalmundial) tot i havent d’alimentar un 20% de la població mundial. Tot i això, per la seva formidable dimensió demogràfica és el primer productor mundial agrícola de cereals i carn.
Climàticament, la Xina es divideix en cinc diferents zones segons la classificació climàtica de Papadakis: la zona meridional amb el clima subtropical isohigro, la zona mitjana amb el clima “Xina mitjana”, la conca centraldel Yangtze amb el clima de tipus Cotton Belt, la zona septentrional amb el clima tipus “Xina nord” i les planes de la Manxúria amb el clima manxurià.
La dilatada permanència en el temps i les grans dimensions geogràfiques i demogràfiques fan que a la Xina sigui impossible definir un model únic d’agricultura tradicional però, tot i això, si que podem destacar l’existència de determinats valorsculturals constants en les formes d’accés a la terra durant l’etapa imperial, com per exemple un complex sistema d’aliances matrimonials, un mercat de la terra relativament flexible, una artesania rural que activava una ret de mercats regionals (jishi) i un sistema d’organització estatal que fomentava la meritocràcia.
Pel que fa a l’acció de Mao, en la Xina rural introduí una sèrie de canvis ambl’objectiu principal d’incrementar la productivitat agrícola en àrees a alliberar recursos per un ràpid desenvolupament industrial. També dividí els camperols en sis classes i, a partir de les seves reformes, el Partit Comunista Xinès passà a dominar el sistema de preus, a planificar la producció i a controlar la mobilitat dels camperols a través del sistema hukou amb el principal objectiu de frenal’emigració rural ja que l’Estat passà a tenir un control total sobre la mobilitat del conjunt de la població. Les reformes en l’estructura de la propietat i els mètodes de producció duts a terme durant l’etapa de col·lectivització comunista transformaren essencialment els sistemes agrícoles tradicionals. Els agricultors, però, no acceptaren les reformes i provocaren el restabliment dels grupsdomèstics de ser amos del seu propi destí.
Cap el 1953 es realitzà el Primer Pla Quinquennal que durà fins el 1957 i la reestructuració del sector agrari seguí l’experiència soviètica. Tot i això, per la seva implantació no tingueren en compte les diferències estructurals existents entre la població rural russa i la xinesa. Durant el període de 1955 a 1957 la pressió exercida sobre el camp per...