Resumen De La Restauracion (1898-1931)

HISTÒRIA: la crisi del sistema de la restauració (1898 – 1931)

EL REFORMISME DINÀSTIC
El fracàs del primer govern regeneracionista
La reina regent Maria Cristina li va atorgar a Francisco Silvela poder per a crear una nova
política reformista. Aquest va ajudar-se de Camilo Polavieja i Manuel Duran i Bas. Van
proposar un projecte de descentralització administrativa, van pujar els preus delsproductes
bàsics i van crear impostos per superar la crisi de la guerra de Cuba.
Aquestes reformes no van ser ben acollides, sobretot a Barcelona, i es va dur a terme el
Tancament de Caixes (protesta on el comerciants es negaven a pagar la contribució). El govern
va voler embargar els morosos, però l’alcalde de BCN es va negar i va dimitir. Això va donar lloc
a una vaga general decomerciants. El govern va empresonar els morosos, va suspendre les
garanties constitucionals durant 17 mesos i va declarar l’Estat de guerra; per això, Duran i Bas i
Polavieja van dimitir.
Tot això va fer que s’acabés la regeneració, que les elits catalanes es separessin dels partits
dinàstics i que el catalanisme es consolidés.
Les reformes de Maura i Canalejas
El 1902 puja al tron Alfons XIII a lavegada que tornava el torn dinàstic (Antoni Maura
conservador i José Canalejas liberal). Tot i que el torn dinàstic i el falsejament electoral va
continuar, els governadors van impulsar moltes reformes.
Projecte polític d’Antoni Maura: “revolució des de dalt” (socialisme), s’havia de reformar el
govern perquè no ho fes una revolta popular. Per això va crear les masses neutres (base social
ambla que pretenia crear un bon govern, fort i eficaç) per desbancar els cacis i que les masses
popular no tinguessin gaire protagonisme. Per això va promulgar una nova Llei Electoral, que
va fer més difícil el frau electoral; i també va signar acords amb la lliga per dotar de més
autonomia els ajuntaments i les diputacions “Projecte de reforma de l’administració local”. A
més va fer altres lleissocials com la llei del descans dominical, va crear l’Instituto Nacional de
Previsión (assegurances obreres), va adoptar mesures econòmiques per reactivar la indústria i
la llei de colonització interior (estimular l’agricultura). Però el que el va fer caure va ser la seva
actitud de repressió davant les revoltes de la Setmana Tràgica de Barcelona.
Programa polític de José Canalejas: voliaapropar-se a les classes populars, fer més reformes i
limitar el poder de l’Església; però la Santa Seu no ho va acceptar i va promulgar la Llei del
Candado (limitava els nous ordres religiosos a Espanya). Com a reformes socials, va canviar els
impostos de consum per els impostos de rendes (es van queixar les classes benestants), va
reformar la llei de lleves (obligatori el servei militar), vamillorar les condicions de treball, va
iniciar les negociacions d’una llei de Mancomunitats (unió de les diputacions com a càrrec
administratiu). El van assassinar el 1912.

LES FORCES D’OPOSICIÓ
Republicanisme i lerrouxisme
Republicanisme: principal força d’oposició; però la fragmentació del republicans els va fer
perdre poder i Nicolás Salmerón va crear el 1903 la Unió Republicana.
ABarcelona eren liderats per Alejandro Lerroux, anticatalanista i anticlerical que gràcies a la
seva demagògia va atreure el suport dels populars.
La Unió Republicana es va unir als catalanistes creant la Solidaritat Catalana; però alguns
republicans no ho acceptaven i es van separar per crear el Partit Republicà Radical liderat per
Alejandro Lerroux.
Carlisme i tradicionalisme
Després de la mortde Carles VIII, Jaume de Borbó va ser el nou pretendent a la corona. Des de
la Primera Guerra Mundial, un grup de carlistes es va mostrar partidari als alemanys i van crear
el Partit Catòlic Tradicionalista a càrrec de Juan Vázquez de Mella (1919).

HISTÒRIA: la crisi del sistema de la restauració (1898 – 1931)
El tradicionalisme, el carlisme i l’integrisme es centraven a Navarra, el País...