Resumen del pensamiento de Mill

1. Introducció a J. S. Mill
Mill fou un pensador original i les contribucions que féu a la filosofia del seu temps foren notables. Fou sens dubte el representant més destacat de l’empirisme britànic al seu temps, continuador de la tradició de pensament de Locke, Berkeley i Hume. En l’àmbit de la filosofia política, fou un dels primers pensadors que aportà un correctiu a la voluntat general deRousseau, que defensa aferrissadament els drets de les minories i la llibertat individual i que donà a conèixer en el seu país l’obra dels liberals continentals com Tocqueville. El seu al·legat a favor del feminisme i del socialisme democràtic, en un temps en què aquestes causes no eren gaire populars, li conferiren un grau de modernitat remarcable.
Per tal d’entendre les aportacions de Mill a lateoria política i a la sociologia, cal considerar-les en la perspectiva de la seva reacció contra les idees del govern representatiu vigent a la primera part del segle XIX. En el seu “Assaig sobre el govern” (1829) James Mill afirma que la causa de la democràcia ja estaria assegurada des del moment que el govern fos responsable davant una assemblea representativa dels interessos de la comunitat.Però en una societat heterogènia, els interessos de la comunitat són els de la majoria, la part més nombrosa o activa del poble. Per tant, cal prendre precaucions per limitar els poders del govern contra les minories i contra els mateixos ciutadans individuals. La “tirania de la majoria”, és, segons Mill, dels pitjors mals amb què s’enfronten les institucions democràtiques modernes.
La defensa delsdrets de les minories és una de les tasques que Mill s’imposà i que es traduí en els seus repetits esforços a favor d’una reforma electoral basada en el mètode de la representació proporcional, més respectuós amb les opcions polítiques no dominants que no pas el sistema majoritari vigent a Anglaterra. D’altra banda, la seva defensa de les minories discriminades i oprimides i de la dissidènciareligiosa comportà igualment, influït una actitud decidida a favor de la causa feminista i del vot de les dones.

L’ Utilitarisme

L’Utilitarisme és una teoria ètica que tracta de determinar la rectitud de les accions a partir de llurs conseqüències bones o dolentes.

L'utilitarisme és una doctrina filosòfica formulada per primera vegada per Bentham segons la qual la utilitat ha de ser ei principirector de l'activitat social, econòmica i política. L'utilitarisme sosté que les accions són bones en proporció a la quantitat de felicitat produïda i al nom­bre de persones afectades per la felicitat.

La principal innovació de Mill a l’utilitarisme és la idea de la jerarquia de plaers. Bentham va considerar totes les for­mes de felicitat al mateix nivell, mentre que Mill va argüir .e els plaers idesenvolupaments morals i intel·lectuals eren superiors a altres formes de plaer més físic. Mill separa la quantitat de la qualitat dels plaers, fa la distinció entre felicitat i satisfacció, segons que es refereixin a la complaença de les facultats superiors o inferiors.

L’Utilitarisme és una ètica teleològica, val a dir, una ètica que considera que la finalitat de l'acció humana - iespecíficament la felicitat que s'aconsegueix a través de les accions humanes- està vinculada a la realització d'accions útils. Podríem definir l’Utilitarisme com l'ètica que afirma què és bo allò que ens útil per a ser feliços. Hem de mesurar els nostres actes per les conseqüències (útils o inútils) en vistes a la felicitat que provoquen en nosaltres i, sobretot, en la societat.

Històricament,l’Utilitarisme ha estat una filosofia amb importants implicacions polítiques: va inspirar l'Estat del Benestar que es va imposar als Estats Units en la dècada del 1930 i a Europa Occidental després del 1945. També va representar, sovint sense confessar-ho explícitament, un ingredient important en les diverses ideologies socialdemòcrates al segle passat.

L’Utilitarisme és una filosofia burgesa, sorgida de...