Resumen Del Sistema Verbal Griego (Catalán)

CONJUGACIÓ GREGA
“En griego no existe una conjugación sensu stricto, es decir: un procedimiento morfológico
que, dada una forma, permita conocer todas las demás formas verbales de la misma raíz”.1
1. Conjugació temàtica / atemàtica.Fa referència a la manera com els verbs (en els distints temps i/o modes) uneixen les
desinències al tema verbal.
La conjugació és temàtica si entre el temaverbal i la desinència hi ha una vocal d’unió.
Aquesta vocal temàtica és, usualment, una ε, excepte davant les desinències verbals
que comencen per nasal (μ, ν) en què és una ο: λύ-ε-ται, παιδεύ-ο-μεν.
La conjugació és atemàtica si entre el tema verbal i la desinència no hi ha vocal d’unió:
φά-μεν. La conjugació atemàtica té unes desinències primàries actives específiques.
Tots els verbs combinenambdues maneres de conjugar i, per tant, no podem parlar de
verbs temàtics o atemàtics en la seva totalitat. La diferència entre verbs temàtics (també
dits verbs en -ω) i verbs atemàtics (també dits verbs en -μι) només és pertinent en el
tema de present: λύ-ε-σθαι / τίθε-σθαι, δίδο-σθαι.
Així, per exemple, trobem formes de conjugació temàtica
 en el futur de tots els verbs i en totes lesveus, ja que en aquest temps entre el
tema temporal i la desinència trobem sempre vocal temàtica: λυ-σ-ό-μεθα,
τιμη-σ-ό-μεθα, ἐ-σ-ό-μεθα, δειξ-ό-μεθα, δο-θησ-ό-μεθα.
 i el subjuntiu de tots els verbs és, generalment, de conjugació temàtica (η / ω
per allargament de la vocal temàtica com a característica del mode subjunti u):
λύ-ω-μεν, δεικνύ-ω-μεν, τιθῶμεν (de τίθημι, tema θε-), φῶμεν (de φημί,tema
φα-), διδῶμεν (de δίδωμι, tema δο-), ἴ-ω-μεν (d’ εἶμι, tema ει-/ι-).
En canvi, trobem formes de conjugació atemàtica2
 en el tema de perfet de la veu mitjana-passiva de tots els verbs: λέλυ-μαι,
δέδο-μαι, εἷ-μαι (de ἵημι, tema ἑ-), πέπεισ-μαι (de πείθω), ἤγγελ-μαι.
 en l’aorist passiu de tots els verbs: ἐλύθη-ν, ἠγγέλθη-ν, ἐτέθη-ν, ἐστάθη-ν,
ἐδόθη-ν.
2. Temes verbals.Tema és la partinvariable de la paraula a la qual s'aplica la flexió nominal (declinació)
o la flexió verbal (conjugació). Τema verbal és l’arrel o lexema del verb. En la flexió
verbal grega es distingeixen quatre temes: de present, de futur, d’aorist i de perfet,
sobre els quals es construeixen els sis temps del sistema verbal grec. Cadascun dels
temes verbals presenta característiques pròpies que eldistingeixen dels altres, com ara
morfemes especials i reduplicacions.

Cf. Ignacio Rodríguez Alfageme, Nueva gramática griega, Madrid, Coloquio editorial, 1988, p.
302.
2 La conjugació atemàtica és pròpia del perfet mitjà -passiu, dels presents en –μι, dels aoristos
radicals atemàtics, de l’optatiu (les desinències s’uneixen directament al tema modal ι -: λύ-ο-ιμεν), de l’imperatiu (-θι),d’alguns infinitius (-ναι) i participis (θέ-μενος, ἱστά-ντ-ος).
1
1

Tema de present: tema verbal amb què es conjuguen el temps present i el temps
imperfet. Normalment el tema de present és l’arrel o lexema verbal, i, per tant, és un
tema no caracteritzat: ἀκού-ω, εἰμί. En alguns verbs, però, podem trobar sufixos nasals
(-ν-, -αν-, -νε-, -νυ-), el sufix -σκω, o reduplicació (amb timbre vocàlic ι):μανθάνω
(μα[ν]θ[αν]-ω), δείκ-νυ-μι, ὄλλυ-μι (ολ-νυ-μι), γίγν-ομαι, γιγνώσκω, δίδωμι.
Amb el tema de futur es conjuga el temps futur. Es caracteritza, generalment, per la
presencia del morfema temporal de futur -σ- (veu activa i veu mitjana) i -θησ- (veu
passiva) afegit al tema de present: παύ-σ-ε-ται, θή-σ-ε-ται (de τίθημι), γράψ-ε-ται (de
γράφω). Alguns verbs conjuguen el futur amb unlexema distint al del present; en
aquest cas de vegades hi és la –σ-, d’altres no: ἐρῶ (futur de λέγω), οἴσω (de φέρω),
ὄψομαι (de ὁράω), λήσω (de λανθάνω). Els verbs amb un lexema (de present o de
futur) acabat en consonant líquida (λ, μ, ν, ρ) conjuguen el futur com un present
contracte en -έω (-ῶ), per tant no hi trobarem mai la –σ- (a la veu activa i a la veu
mitjana): μενῶ (de μένω),...