Resumen descartes

DESCARTES (1596-1650)

Esquema general

Primera cosa important: Descartes és un pensador racionalista que inaugura la etapa moderna del pensament.

Que sigui racionalista vol dir que considera que el coneixement ha de fonamentar-se en la raó.

Que inauguri l'etapa moderna del pensament vol dir que cal ubicar-lo com a fruit de la resolució del Renaixement. Dit d'una altra manera: si nohagués tingut lloc l’humanisme, ni s'hagués produït una revolució en l'àmbit de les ciències, molt probablement no hauria sorgit el pensament Descartes.

Val la pena tenir en compte el següent esquema pel que fa al pensament dels segles XVII i XVIII:
RACIONALISME |Descartes ||
|
|
|
|
|
|
|
| |  |  | |  |Spinoza | |  |  | |  |Leibniz | |  |  | |  |  | |  |  | |EMPIRISME |Locke ||IL·LUSTRACIÓ |Kant | |  |Hobbes | |  |  | |  |Berkeley | |  |  | |  |Hume | |  |  | |
Textos per a l'examen de selectivitat: Meditacions metafísiques (1641)

1. Les raons del mètode
2. Metafísica: el jo, Déu i el món
3. Coneixement
4. Antropologia
[5. La física]
 1. Les raons del mètode

Les raons adduïdes per Descartes per a la necessitat de disposar d'un mètode s’exposen a la Part I del Discursdel mètode.

El model que té en ment Descartes és el model de les ciències empíriques: el mètode inductiu sostingut per Francis Bacon primer, i més precisament el mètode hipotètico-deductiu introduït per Galileu. Les ciències han experimentat un impressionat avenç un cop s'han aconseguit deslliurar de la tradició i, basant-se en un mètode, avançar per si mateixes. Així, el propòsit de Descartesés fer el mateix amb la filosofia: proposar un mètode tal que, basant-se en ell, la filosofia pugui deslliurar-se de la tradició i avançar per si mateixa.

És impossible pensar en els avenços científics i en la proposta de Descartes sense tenir en compte l'humanisme i el renaixement; en definitiva, sense tenir en compte el final del model medieval i l'inici d'una nova etapa. No és gratuïtal'afirmació que, en filosofia, és Descartes qui inaugura el pensament modern.

El mètode que proposa Descartes introdueix un dubte hiperbòlic, una mena d’escepticisme extrem (dubte metòdic no substantiu). La idea bàsica és la següent: no acceptar com a coneixement res que sigui dubtable, encara que el dubte sigui fins i tot forçat.

Les regles del mètode són quatre:

1. Regla de l'evidència: noacceptar com a coneixement res que no sigui evident (això és, que no sigui clar [inqüestionable] i distint [perfectament separat dels altres pensaments].

2. Regla de l'anàlisi: separar pensaments compostos fins a reduir-los als més bàsics, en relació als quals s'haurà de determinar si són o no evidents (regla 1).

3. Regla de síntesi: després de l'anàlisi, agrupar els pensaments que s'haginrevelat com a evidents.

4. Regla d'enumeració: revisar contínuament els processos que intervenen en el mètode. A part de la pròpia revisió per corregir errors, part de la idea és evitar el dogmatisme anterior: qualsevol coneixement ha de poder sotmetre's una i altra vegada a l'anàlisi de la raó.

2. Metafísica: el jo, Déu i el món

El dubte condueix a Descartes a no acceptar com a coneixementinqüestionable cap dels coneixements adquirits per mitjà de l'experiència, ni tampoc cap dels coneixements que se segueixen de la raó, com ara els matemàtics. En tot cas, cal distingir entre el dubte cartesià i el dubte escèptic hel·lenístic.

El coneixement que deriva de l'experiència (aquí al davant tinc un teclat, hi ha una finestra i és de fusta, etc.) pot estar equivocat perquè els sentitsem poden enganyar. En realitat, si alguna vegada m'ha enganyat, ¿per què no em poden seguir enganyant ara? La situació que es descriu a la pel·lícula Matrix, on la ment viu experiències que no es corresponen amb la realitat, és una bona expressió del dubte hiperbòlic que introdueix Descartes.

El coneixement que deriva de la raó podria, en principi (després es veurà per què no), ser també...