Resumen Documental Memorias De España. Rainado Alfonso Xiii

El 17 de maig de 1902 és anomenat major d'edat Alfons XIII, acabant així la regència de Mª Cristina. Una nova generació de polítics s'esforcen per mantindre la Restauració, superat el desastre de 1898. l a inestabilitat politica i els problemas interns dels partits són dos punts d’inflexió d'este període, que patix una greu crisi en 1909. El període finalitza en 1912 amb el fracàs deconservadors i liberals a resoldre els problemes espanyols.

Els començaments del regnat es caracteritzen per una greu inestabilitat. La pròpia actitud del jove rei, la seua voluntat d'intervenció sobrepassa allò que s'ha establit per la Constitució de 1876.

El partit conservador té en Francisco Silvela i Antonio Maura les seues figures més rellevants. En 1902 el rei encarrega a Silvela la formació d'unnou govern, reprenent així el torn. Fins a 1904 permaneix este partit en el poder: en 1905 pugen els liberals i en 1907/1909 Maura assumix el poder.

El partit liberal conta en esta època amb les figura de José Canalets, l'únic amb un programa coherent de govern, i capaç d'abordar tots els problemes: el religiós, el català. El partit governa de 1905 a 1907.

La població espanyola, a partir de1900, presenta un canvi de tendència en la seua estructura, el moviment migratori, es molt important el fluix cap als països iberoamericans i el nord d'África. Les classes treballadores estan formades per un proletariat industrial, cada vegada més nombrós i decidit a millorar les seues condicions de vida a través de l'associació i la vaga i, en casos extrems, recorrent a la violència.

Però elgran problema social ho constituïx els Llauradors, derivat de la desigual distribució de la propietat; els jornalers sense terra són el sector que determinen l'autèntic problema.

El desenrotllament industrial oferix una etapa d'avanç de segle. Hi ha gran augment del consum d'energia, decau l'explotació minera i es mantenen els sectors de la indústria pesada biscaïna i el tèxtil català a causade l'aranzel proteccionista de 1906.

L'oposició al sistema durant estos primers anys està representada pels sectors republicans, el moviment obrer i els grups regionalistes.

L'oposició republicana no constituïx un seriós perill per a la monarquia, donats els seus escassos efectius i la divisió existent entre els mateixos. La tendència extremista la representa el Partit Radical, a partir de1908, de caràcter centralista. (Lerroux)

El moviment obrer està condicionat per la situació de les classes treballadores: desocupació, alt grau d'analfabetisme i fortes desigualtats salarials entre l'obrer industrial i l'agrícola.
El socialisme evoluciona lentament, però sense deixar d'augmentar els seus efectius, especialment UGT.
Quant a l'anarquisme, la vaga és el seu instrument i latendència al sindicalisme culmina amb la creació: Confederació Nacional del Treball.
El problema regional té el seu principal exponent en el catalanisme: la Lliga Regionalista, partit conservador de classe burgesa, accepta la monarquia i reclama una revisió constitucional que garantisca l'autonomia política i cultural catalana.
Els esdeveniments de juliol de 1909 a Barcelona constituïxen la primeragreu crisi del regnat.
El Govern conservador de Maura està disposat a fer efectiva l'ocupació del territori del Marroc que li correspon després dels acords d'Algesires en 1906, per al que requerix tropes de suport entorn de Melilla. S'envien als reservistes, la qual cosa provoca una campanya de premsa i d'agitació republicana, anarquista i socialista en contra de la mesura.
És declarada la vagageneral en senyal de protesta per l'embarcament dels reservistes cap a África. Durant la semana tràgica té lloc un incontrolat esclat de violència, que té com objectius convents i esglésies, escoles i establiments religiosos, sent incendiat un elevat nombre d'ells. La repressió del govern no es fa esperar. El nombre de morts i detinguts és sorprenent.

Les responsabilitats s'atribuïxen a...