Resumen Filosofia Pau.

P L A T Ó

CONCEPTES

EXPLICACIÓ

RELACIÓ AMB ALTRES FILÒSOFS

-Idees/Coses REALITAT -Teories de la participació i la Imitació

CONEIXEMENT

-Doxa i Episteme -Mite de la Caverna -Aprendre és recordar -Símil de la línia -Dialéctica -Mite del carro alat

ÈSSER HUMÀ

-Cos i ànima -3 parts d’ànima

ÈTICA

-Polis ideal -Virtuts de l’ànima -Classes socials. -Filòsof-rei

Idees:Intangibles, immutables, absolutes, eternes... Coses : tangibles, finites, relatives, mutables... Les coses imiten a les Idees, per tant, les coses són copies de les idees, que són originals. Doxa: opinió gens fiable; prové del món sensible. Episteme: vertader coneixement; prové del món de les idees. Dialèctica: mètode de coneixement per passar del món de les coses al de les idees. Conèixer ésrecordar. Mite: podem recordar perquè l’ànima és immortal i ja sap coses de la anterior reencarnació. Cos: cosa; conegut a través dels sentits. Ànima: coneguda per la raó 3 parts: irascible, concupiscible i racional -Governants, guerrers i productors (proposta utòpica) Cadascú segons les seves capacitats. Dur i llarg pla d’estudis en etapes eliminatòries -3 virtuts: temperància, coratge i prudència.Juntes= justícia -3 classes socials: productors, guerrers, governants (el més savi=filòsof-rei)

Amb Descartes i Hume D : a la ment tenim idees ficticies, adventícies i innates (les innates són de les que parla Plató) H : idees = còpia d’una impressió (Plató totalment en desacord) Amb Descartes i Hume D: mètode (4 regles). Diferència general amb Plató: el mètode es diferent però l’objectiu escomú. H: el coneixement prové de l’experiènica; acumulem experiències (inducció) per conèixer. Per Plató l’experiència ens aporta fals coneixement (doxa). Per Hume no hi ha un coneixement vertader i sí per a Plató. Descartes també diferencia cos i ànima. Cos i ànima són substàncies creades per Deu. Relació entre cos i ànima: unió accidental pels dos. Mill Per Plató governen uns pocs, per Mill, lademocràcia, la majoria. Per Plató estem condicionats per les parts de l’ànima i per Mill som lliures de fer el que volguem. Pels dos és molt important l’educació com a desenvolupament de l’ésser humà

DESCARTES

CONCEPTES

EXPLICACIÓ

RELACIÓ AMB ALTRES FILÒSOFS

JO: substància pensant Deu: substància infinita (ho demostra pel principi de causalitat i amb l’argument ontològic El món:substància extensa -Mètode -Intuïció i deducció -Dubte metòdic -Primera veritat “penso doncs existeixo” -Principi de causalitat -Regles: evidencia, anàlisi, síntesi i enumeració. -Tres tipus d’idees -Cos i ànima ESSER HUMÀ -ANIMA: Glàndula pineal, motor del cos, unió accidental

REALITAT

-Jo: és el primer que demostra: cogito. -Déu és la causa de la idea que tinc de Déu i de la meva existència. Déués perfecte i per això existeix (Sant Anselm) -El món és allò de les coses que pot ser conegut racionalment: l’extensió (pot reduir-se a nombre)

amb Hume: els dos parteixen dels continguts de la ment, però per cadascún són diferents. D : a la ment tinc idees ficticies, adventicies i innates (les innates són de les que parla Plató) H : idees = còpia d’una impressió (Plató totalment en desacord)Amb Hume: són contraris perquè H:empirisme: la experiència és la font del coneixement. La raó només associa, recorda o imagina idees. No existeixen idees innates. Descartes: racionalista, el coneixement prové de la raó. L’experiència enganya. Plató: també diferencia cos i ànima. La unió és accidental pels dos. El cos és la presó de l’ànima, que és immortal. Descartes: afegeix que el cos funcionamecànicament, com tot el món extens. Estoïcisme: hem d’acceptar allò que ens passa com inevitable.

Dubte: No admetre res com a verdader si no hi ha una certesa absoluta. Intuïció: Operació de la ment la qual copsa intel·lectualment. Deducció: el contrari a la inducció A partir de les 4 regles arriba a la idea de “cogito” El cos és “res extensa” i l’ànima “res cogitans”. El cos funciona...