resumen fisica tema2
Páginas: 6 (1382 palabras)
Publicado: 30 de enero de 2014
UNITAT 2. CAMP GRAVITATORI
2.1 CAMPS FÍSICS
Diem que en una regió de l’espai existeix un camp quan en tots dos punts d’aquesta hi ha present una determinada magnitud física. Si la aquesta magnitud física és escalar, parlem d’un camp escalar; si és vectorial és un camp vectorial.
Un exemple de camp escalar seria un camp on intervingués la temperatura, la pressió, la densitat, etc. Encanvi, un camp vectorial seria qualsevol camp de forces. D’aquest se’n deriva el camp conservatiu i d’ell el camp central on apareix el camp Newtonià que dóna lloc a un de gravitatori i un d’elèctric.
En un camp gravitatori, les forces que actuen sobre una partícula de massa determinada, independentment de la posició, van dirigides cap a un punt determinat, anomenat centre de forces; d’aquí el nomde forces centrals.
Les forces newtonianes són aquelles en què la força que rep una partícula és inversament proporcional al quadrat de la distància que la separa del centre de forces.
F = k / r²
Un camp constant és un camp uniforme.
A. Intensitat de camp
És la relació entre la força que actua sobre una partícula i el valor de la magnitud física de la partícula que fa que aquestasigui sensible a la força.
g = F / m
Un camp vectorial es representa mitjançant les línies de camp que ens donen informació de la intensitat.
La direcció es determina traçant la recta a la línia de camp que passa per aquest punt.
El mòdul es representa per la densitat de línies que hi ha en el punt.
2.2 CAMPS CONSERVATIUS
Les forces que són conservatives: força gravitatòria i forçaelèctrica, donen lloc a camps conservatius.
Una partícula que està en presència d’un camp gravitatori experimenta una força i, per tant, quan es desplaça es realitza un treball sobre aquesta.
El treball realitzat per moure una massa en un camp conservatiu, com ara el gravitatori, seguint una línia tancada és zero.
W = ∫F · dr = 0
2.3 LLEI DE LA GRAVITACIÓ UNIVERSAL
Lleis de JohannesKepler:
1. Els planetes giren en òrbites el·líptiques en les quals el Sol ocupa un dels focus.
2. El segment imaginari que uneix un planeta amb el Sol ( vector de posició del planeta respecte del sistema de referència solar) defineix àrees iguals en temps iguals.
3. El quadrat del període del moviment al voltant del Sol de qualsevol planeta és directament proporcional al cub de la distànciamitjana al Sol.
T² = k·r³
LLEI DE LA GRAVITACIÓ UNIVERSAL
La força d’atracció entre dues partícules de masses m1 i m2 separades una distància r és directament proporcional al producte de les masses i inversament proporcional al quadrat de la distància que les separa.
F = - G · m1·m2
r²
2.4 CAMP GRAVITATORI
La intensitat de camp gravitatori és una acceleració. Aquestaexpressió ens diu que la intensitat de camp gravitatori és inversament proporcional a la distància al quadrat.
g ⃗=F ⃗/m g ⃗=-G m/r^2 u ⃗
A. Variació de la intensitat gravitatòria terrestre amb l'altitud
Com que r = RT + h, la relació entre els mòduls de les intensitats és:
g/g_o =(R_T^2)/r^2 =(R_T^2)/〖(R_T+h)〗^2
2.5 CAMP GRAVITATORI CREAT PER UNADISTRIBUCIÓ DE MASSES PUNTUALS
Principi de superposició: la intensitat de camp gravitatori originada per una distribució de masses puntuals en un punt de l'espai és la suma vectorial de les intensitats de camp que creen cadascuna de les masses puntuals separadament.
g ⃗=∑_(i=1)^n▒〖-G m_i/(r_i^2 )〗 (u_i ) ⃗
Les masses que tenen un cert volum poden tractar-se de manera anàloga.
2.6 POTENCIALGRAVITATORI D'UNA MASSA PUNTUAL
Definim el potencial d'una massa puntual m en el punt A com el treball, canviat de signe realitzat per la força gravitatòria que efectua la massa m per desplaçar una altra massa de prova d'1kg des de l'infinit fins a A. La unitat de potencial gravitatori en el SI és el J/kg. L'expressió del potencial d'una massa puntual m a una distància r és:
V=-G m/r...
2.1 CAMPS FÍSICS
Diem que en una regió de l’espai existeix un camp quan en tots dos punts d’aquesta hi ha present una determinada magnitud física. Si la aquesta magnitud física és escalar, parlem d’un camp escalar; si és vectorial és un camp vectorial.
Un exemple de camp escalar seria un camp on intervingués la temperatura, la pressió, la densitat, etc. Encanvi, un camp vectorial seria qualsevol camp de forces. D’aquest se’n deriva el camp conservatiu i d’ell el camp central on apareix el camp Newtonià que dóna lloc a un de gravitatori i un d’elèctric.
En un camp gravitatori, les forces que actuen sobre una partícula de massa determinada, independentment de la posició, van dirigides cap a un punt determinat, anomenat centre de forces; d’aquí el nomde forces centrals.
Les forces newtonianes són aquelles en què la força que rep una partícula és inversament proporcional al quadrat de la distància que la separa del centre de forces.
F = k / r²
Un camp constant és un camp uniforme.
A. Intensitat de camp
És la relació entre la força que actua sobre una partícula i el valor de la magnitud física de la partícula que fa que aquestasigui sensible a la força.
g = F / m
Un camp vectorial es representa mitjançant les línies de camp que ens donen informació de la intensitat.
La direcció es determina traçant la recta a la línia de camp que passa per aquest punt.
El mòdul es representa per la densitat de línies que hi ha en el punt.
2.2 CAMPS CONSERVATIUS
Les forces que són conservatives: força gravitatòria i forçaelèctrica, donen lloc a camps conservatius.
Una partícula que està en presència d’un camp gravitatori experimenta una força i, per tant, quan es desplaça es realitza un treball sobre aquesta.
El treball realitzat per moure una massa en un camp conservatiu, com ara el gravitatori, seguint una línia tancada és zero.
W = ∫F · dr = 0
2.3 LLEI DE LA GRAVITACIÓ UNIVERSAL
Lleis de JohannesKepler:
1. Els planetes giren en òrbites el·líptiques en les quals el Sol ocupa un dels focus.
2. El segment imaginari que uneix un planeta amb el Sol ( vector de posició del planeta respecte del sistema de referència solar) defineix àrees iguals en temps iguals.
3. El quadrat del període del moviment al voltant del Sol de qualsevol planeta és directament proporcional al cub de la distànciamitjana al Sol.
T² = k·r³
LLEI DE LA GRAVITACIÓ UNIVERSAL
La força d’atracció entre dues partícules de masses m1 i m2 separades una distància r és directament proporcional al producte de les masses i inversament proporcional al quadrat de la distància que les separa.
F = - G · m1·m2
r²
2.4 CAMP GRAVITATORI
La intensitat de camp gravitatori és una acceleració. Aquestaexpressió ens diu que la intensitat de camp gravitatori és inversament proporcional a la distància al quadrat.
g ⃗=F ⃗/m g ⃗=-G m/r^2 u ⃗
A. Variació de la intensitat gravitatòria terrestre amb l'altitud
Com que r = RT + h, la relació entre els mòduls de les intensitats és:
g/g_o =(R_T^2)/r^2 =(R_T^2)/〖(R_T+h)〗^2
2.5 CAMP GRAVITATORI CREAT PER UNADISTRIBUCIÓ DE MASSES PUNTUALS
Principi de superposició: la intensitat de camp gravitatori originada per una distribució de masses puntuals en un punt de l'espai és la suma vectorial de les intensitats de camp que creen cadascuna de les masses puntuals separadament.
g ⃗=∑_(i=1)^n▒〖-G m_i/(r_i^2 )〗 (u_i ) ⃗
Les masses que tenen un cert volum poden tractar-se de manera anàloga.
2.6 POTENCIALGRAVITATORI D'UNA MASSA PUNTUAL
Definim el potencial d'una massa puntual m en el punt A com el treball, canviat de signe realitzat per la força gravitatòria que efectua la massa m per desplaçar una altra massa de prova d'1kg des de l'infinit fins a A. La unitat de potencial gravitatori en el SI és el J/kg. L'expressió del potencial d'una massa puntual m a una distància r és:
V=-G m/r...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.