Resumen Fonamens del Treball Social

EVOLUCIÓ DEL CONCEPTE D’AJUDA

AJUDA NO INSTITUCIONALITZADA (Solidaritat Individual i Voluntària) : es un acte espontani (consell, almoina) que naix de la necessitat de l’home de fer el bé. Presta aquesta ajuda basat en raons, creences, morals religioses (raons humanitàries) amb actes aïllats i lliures. -> Antigues Civilitzacions.
AJUDA MÚTUA I DE CARITAT (Beneficència): es torna un acteconscient i deure social mitjançant legislacions. Es creen institucions que donen la resposta social i es fan formulacions teòriques sobre “el conflicte-resposta”. Converteixen l’ajuda en una Responsabilitat Social . En aquesta època es dona a llum la Llei de Pobres i Els reformadors (mecanismes de manteniment dels pobres). L’Església està rere les institucions de forma directa o indirecta,donant resposta al conflicte social a través de la caritat institucionalitzada a través de dues vies: llei i la coacció moral (po i càstig)
AJUDA ORGANITZADA (Filantropia i activitat professional): la productivitat, l’ordre social i les conseqüències de la pobresa es tornen preocupacions. Es qüestiona l’activitat de l’església en els temes socials i ariben les idees liberals de cooperació entreinstitucions (il·lustració). Entenen que: Conflicte de desigualtat social -> Motivacions emocionals i religioses-> Programes organitzats> Organització de l’ajuda i reforma social.

PRIMERES FORMES D’ASSISTÈNCIA SOCIAL: hi ha 4 etapes de les formes d’acció social:
1. PRETÈCNICA: caritat i beneficència. Des de les antigues civilitzacions fins mitjans S.XVIII
2. TÈCNICA: Estat intervencionista (hade cobrir les necessitats socials), es creen sistemes de Seguretat Social. Dura fins la II G.Mundial.
3. PRECIENTÍFICA: Professionalització del T.S. amb tècniques i mètodes. Consolidació dels Serveis Socials i d’Organitzacions.
4. CIENTÍFICA: Estudi de la realitat social i dels fenòmens socials. Evolució més global del Treballador Social.

ÈPOCA FEUDAL: es passa de l’esclavitud a la servitudprogressivament, apareixen les ciutats i la misèria i amb elles un model social estratificat (classes socials), primers gremis/agrupacions. En l’Edat Mitjana apareixen els primers hospitals i apareixen centres de caritat (abadies i convents).
RENAIXEMENT (XV-XVI): Es comprèn entre l’Edat Mitjana i l’Edat Moderna, passem del pensament religiós al antropocentrista (home centre univers). Es el Inicide la Caritat Organitzada, al 1520 es van impulsar polítiques de beneficència.
Context: Del camp a la ciutat, monarquies absolutes, desenvolupament del comerç, aparició de la burgesia.
En l’època compresa en l’Edat Mitjana la resposta social era a través de: ajuda mútua entre familiars, etc. entesa com un intercanvi de favors, organitzacions caritatives de l’església entre el s.XVI –XVIII creencentres per a pobres: segregar-los (evitar contagis i propagació de malalties), cobrir necessitats bàsiques de forma immediata i evitar la mendicitat entesa com delinqüència i conflicte.
En l’Edat Moderna la reclusió del treball en aquests centres es reeduca (els hi donen na feina i una professió), es passa al mercantilisme d’aquesta mà de obra barata dels centres (S,XVIII), la diferència que hihavia amb l’esclavisme es que tenien dret a cobrar (però poc: millor això que al carrer) sempre des del punt de vista purità.

LLEI O DRET DE POBRES (The Poor Law): durant el mandat de la reina Isabel I, es va dur a terme un procés tècnic de 3 lleis i 1 codificació de caràcter político-social, per tal de fer front a la pobresa i evitar el conflicte/delinqüència en la que es contextualitzava al’època, mitjançant la beneficència.

LLEI 1572: No existia el concepte de mobilitat (vagabund=lladre), per lo que es va crear la llei amb l’intenció d’eliminar-los del carrer. 2 Classificacions:
Poden Treballar (able-bodied poor). Els hi obligaven a treballar recorrent al càstig i buscant-los feina.
No Poden Treballar: Per primera vegada l’Estat dona resposta, per tal de garantir la seva...