Resumen Guio 1

Tema 1: El Guió i els mitjans
Què és la narració:
Narració és contar, exposar fets o esdeveniments ja siguin reals o imaginaris, històrics o fantàstics.
La principal funció d’un guionista és oferir un acte de comunicació, transmetre i presentar informació, un missatge.
Què és un guió:
És la fase creativa que esdevindrà en un producte audiovisual o multimèdia
No és una obra que tingui un caràcterfinal.+acabarà convertint-se en una pel·lícula, en un docu...
Diferents perspectives:
Empresarial:
Projecte per al llançament comercial d’un producte.
Per sobre dels aspectes artístics hi ha la viavilitat econòmica i la rendibilitat a nivell de mercat
Literària:
Pauta narrativa per a ser transformada en un altre tipus de producte.
Conté una història estructurada d’una determinada manera, amb unprincipi i final.
No és objecte inacabat o relat a mitges, ha de ser complet i acabat.
Equip tècnic:
Eina de treball
Pauta narrativa i tècnica a seguir per convertir-lo en un producte audiovisual o multimèdia.
Orígens:
Influències que ha rebut el cinema:
Teatre: dramatització visual, posada en escena, actuació dels actors, representació davant públic, espai únic.
Novel·la: narració dramàtica,descripció ambients, estudi situacions i psicologies i retrat de personatges, estructura sense imposicions cronològiques, salts temporals i espacials.
Narració audiovisual vs. Interactiva
en un producte multimèdia interactiu:
a l’hora de concebre un guió, la diferència fonamental dels mitjans com televisió, cinema, ràdio, novel·la i teatre enfront dels MMinteractius són les seves maneres diferents denarrar.
És l’espectador, l’usuari, qui decideix el temps i l’ordre en que vol rebre la informació, creant així la seva pròpia seqüència d’esdeveniments.
No obstant, és l’autor del producte qui ha previst a priori la seqüència.
L’autor narra de forma multiseqüencial, és a dir, ofereix diversos camins per a que cada usuari recorri i visualitzi la informació a la seva manera.
L’escriptura multimèdiainteractiva, emergència d’un nou llenguatge...
No existeix una escriptura específicament multimèdia
L’escriptura multimèdia interactiva descansa sobre dues disciplines bàsiques:
Narració audiovisual: narració clàssica en imatges
Usabilitat: ciència que estudia com fer que es màquines s’adaptin a l’ésser humà.
Cada dia s’apropen més al llenguatge audiovisual però es diferencia en la no linealitatdel discurs.
La cerca de l’equilibri entre interacció de l’usuari i cohesió-sentit de l’obra, apareix com un desafiament que cal abordar en les seves dimensions teòrica i creativa.
Principals diferències:
audiovisual
interactiu
Narració seqüencial (lineal)
Narració no lineal (multiseqüencial)
El temps de lectura subjecte a un espai acotat de temps
Temps de lectura il·limitat
Espectador passiuEspectador es converteix en usuari que interactua i decideix quan i com vol rebre la informació
L’autor té tot el control sobre el producte
L’autor comparteix part del control amb l’usuari.
Diferències entre cinema i televisió
El mitjà
Tècnica: essencialment diferent.
Fotogràfica al cinema i electromagnètica a televisió.
Hi ha cada vegada més un cert “hibridisme” en el procediment i immediatesa.Llenguatge:
Continu al cinema i interromput a televisió.
Guió:
Menys rígid i contemplant la improvisació a televisió.
Producció:
Molt més ràpida que al cinema
La recepció
Cinema: pantalla gran immersió, espai específic obscur, en silenci, atenció
Televisió: pantalla petita compartida amb altres usos alhora, espai comú amb llum, sorollós, atenció baixa.
L’emissor:
En el cas de la televisió l’emissorés una empresa que explota comercialment aquest canal. Pot ser una empresa pública, privada o en formula mixta.
El fet anterior comporta que cada canal tingui la ideologia pròpia de l’empresa a la que pertany, amb un conjunt d’idees i valors, que influeixen en el tipus de programes que produeix i en el contingut d’aquests.
El receptor
Crea producte per aconseguir audiència, la major quantitat de...